He intentat llegir, no tot, és clar!, el que darrerament ha estat publicat sobre economia, democràcia i capitalisme a respecte a la pandèmia Covid-19 i la veritat és que hi ha un material més que abundant i ha estat una feina feixuga fer-ne un escarit resum.
La pandèmia de la qual estem començant a sortir té uns impactes significatius en els intercanvis econòmics entre tots els agents, persones, empreses, institucions i estats-nacions. Però, més enllà dels puja i baixa de les borses, la caiguda del PIB i l’augment de l’atur a conseqüència de la crisi, a les xarxes es detecta una reflexió que va més enllà d’aquest any 2020 i de les esperades millores del 2021.
Fa 4 dies, com aquell que diu, el passat 29 d’abril de 2020 la Fundació Bertelsmann va publicar un informe anomenat “La desigualtat i la repressió minen la democràcia i l’economia de mercat a tot el món” (“Inequality and repression undermine democracy and market economy worldwide”) on denuncien que la pandèmia amenaça amb intensificar les restriccions en la llibertat d’expressió, l’emmordassament de la premsa, l’erosió de la separació de poders, de les llibertats polítiques i de l’estat de dret arreu del món. L’evolució sembla portar les democràcies més afeblides cap a autocràcies cada cop més repressives: Hongria, Sèrbia, Brasil, Índia, Turquia, Polònia, Indonèsia, Filipines, Egipte, Mèxic, Nigèria,….
També augmenten els líders autoritaris arreu del món: Donald Trump, Xi Jinping, Vladímir Putin, Recep Tayipp Erdogan, Viktor Orbán, Jaroslaw Kaczynski, Jair Bolsonaro, Nicolás Maduro, Rodrigo Duterte, Ali Khamenei, Baixar al-Àssad, Abdelfatah Al-Sisi,…
Ja fa algun temps que diferents autors venen anunciant l’agonia, la fi, el declivi, la caducitat del capitalisme com a sistema econòmic, i dins d’aquest, del deteriorament de la democràcia com a sistema de presa de decisions polítiques. Alguns autors fins i tot es plantegen si són compatibles capitalisme i democràcia. Per citar-ne només alguns:
- Sheldon Wolin, 2004, 2005 i 2008
- Antoni Comín, 2005 i 2009
- Richard D. Wolff, 2012, 2016 i 2019
- Slavoj Zizek, 2014 i 2020
- Rob Riemen, 2010 i 2017
- Steven Levitsky i Daniel Ziblatt, 2018
- Francesc Cabana, 2018
- Timothy Snyder, 2018
- David Runciman, 2019
- Josep Fontana, 2019
- Daniel Innerarity, 2019 i 2020
Malgrat que els seus orígens, coneixements i experiències siguin molt diferents, hi ha un conjunt de conclusions que, segons el meu punt de vista, es poden extreure de tots ells:
- Es succeeixen crisis cícliques, o més ben dit, entre les crisis apareix algun curt període sense crisi
- No es produeixen suficients esforços per a enfrontar els canvis climàtics globals i preservar la biodiversitat
- La corrupció s’ha instal·lat en les estructures financeres i de govern
- S’han incrementat les desigualtats entre la població (vegeu el meu article sobre l’Economia de les desigualtats), han augmentat els oligopolis i els privilegis
- La complexa realitat de les societats actuals requereix una pràctica política igualment complexa enlloc de les tendències uniformistes i simplificadores
- Es produeix una desafecció política de gran abast que es tradueix en absència de participació, deslegitimació de governs i institucions i escàs o nul reconeixement de representativitat
- Augmenta el poder persuasiu dels mitjans de comunicació a favor dels règims i l’emmudiment de la dissidència
- Apareix el totalitarisme invertit i la democràcia fugissera (vegeu l’article d’Adrià Arboix del 27 de desembre del 2019)
- El cost dels serveis sanitaris augmenta a la vegada que falla el seu subministrament i distribució a la població
Però no tot és negatiu, el capitalisme i la democràcia…es poden tornar a salvar? Es poden millorar? Què hi podem fer per millorar-ho? Hi ha alguna alternativa al capitalisme?
Com veieu, a partir d’aquest punt el meu article planteja més preguntes que no pas respostes, però la veritat és que hi ha un conjunt molt gran de propostes que mereixen atenció (una bona part les he tret del resum que en fa l’Antoni Comín):
- El “liberal socialisme” del filòsof John Rawls
- La “democràcia econòmica” del politòleg Robert Alan Dahl i l’economista David Schweickart, i els moviments OWS (Occupy Wall Street)
- “L’economia del bé comú” de Christian Felber
- “L’economia solidària” de Jean-Louis Laville i Edgar Morin a França, o de Paul Singer i Marcos Arruda al Brasil
- “La democràcia realitzada” de Roberto Mangabeira Unger
- El “beyond capitalism” de Gar Alperovitz als EEUU
- La “Parecon” de Michel Albert
- Els diferents models de “socialisme de mercat” d’autors procedents del marxisme analític, com Erik Olin Wright o John Roemer
Fa pocs dies que ha aparegut en l’escena mundial “La Internacional Progressista”, una nova organització mundial que vol bastir una alternativa política, cultural i social al món en què vivim. Entre d’altres, en formen part Noam Chomsky, Naomi Klein, Gianis Varufakis, Fernando Haddad, Katrín Jakobsdóttir, etc.
També hi ha veus que pronostiquen que augmenta i ha d’augmentar encara més el grau de democràcia en el treball, mitjançant, entre d’altres, els plans de participació accionària dels empleats (en anglès ESOPs = Employee Stock Ownership Programs) i sobretot, del moviment cooperatiu.
Seguint l’exemple de les 250 cooperatives federades de Mondragón, a Euskadi, està creixent de forma important el moviment cooperatiu nord-americà, com l’Associació Arizmendi de Cooperatives, a la badia de San Francisco; la Vida Verde Women’s Cleaning Cooperative; a Massachusetts; la Cooperativa Black Star Collective Pub and Brewery, a Austin, Texas, i el conglomerat més gran de cooperatives controlades per treballadors en els Estats Units, l’ Evergreen Cooperative Corporation, també anomenada Model de Cleveland.
A Catalunya tenim prop de 4.000 cooperatives i més de 42.000 llocs de treball. Formen part d’un conjunt més ampli d’Economia Social amb les societats laborals, el tercer sector social, els centres especials de treball, les empreses d’inserció i les associacions i fundacions relacionades. La Generalitat de Catalunya té un programa, entre d’altres línies i ajuts, destinat a acompanyar la creació, consolidació, creixement i la internacionalització d’empreses d’economia social: el Programa Aracoop https://aracoop.coop/. Vegeu també el suport de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya https://www.cooperativestreball.coop/la-federacio
Com va escriure Václav Havel: “Només una política basada en l’experiència d’una polis, de vides compartides amb un propòsit de sentit comú, amb obligacions i gratituds que sorgeixen de penes, esperances i alegries viscudes en un temps generacional, i amb el cultiu de capacitats de confiança i fe, pot reemplaçar una era caracteritzada per la desconfiança, l’allunyament, l’hostilitat i l’odi.”