Economia de plataformes

En Economia, una plataforma és un intermediari que crea un mercat, un lloc on es troben venedors i compradors.

Altres termes equivalents a Economia de plataformes són: Economia col·laborativa o Economia d’accés.

Així mateix, quan parlem d’Economia col·laborativa estem introduint una distinció: partim de compartir béns comuns, espais, habilitats, per a obtenir un benefici econòmic, monetari o no. Per tant, és un concepte una mica més restrictiu o enfocat cap a un concepte comunitari, de “crear comunitat”.

En el orígens o antecedents de l’Economia de plataformes podem veure-hi els moviments de programari de codi obert (open-source) que s’inicien el 1998 de la mà d’Eric Steven Raymond i d’altres, i els anomenats mercats de dues cares o mercats bilaterals.

La xarxa creada permet intercanvis en forma d’empresa-empresa, empresa-consumidor i, fins i tot, consumidor-consumidor, però en si mateix el concepte essencial del consum col·laboratiu és precisament l’últim dels tres: la relació d’igual a igual (P2P Peer-to-Peer).

L’intercanvi

L’intercanvi o l’ús compartit afegeix una paradoxa a la qüestió de la transferència i el valor: per què les persones comparteixen el que valoren malgrat que no poden comptar, a priori, amb una devolució o un retorn?

Com ja vàrem tractar en el nostre primer article sobre els mercats, Karl Polanyi assenyala que els intercanvis socials poden prendre moltes formes no excloents entre si. En un mercat, a més de la relació comercial, que és la forma més impersonal de totes, podem parlar de permutes, intercanvi de regals, intercanvi de serveis, béns compartits, donacions, cessions, usdefruits, lloguers i intercanvis de béns intangibles…

Plataformes per a diferents funcionalitats:

  • Plataformes d’innovació: tothom pot interactuar i cocrear a través de plataformes en la cerca de solucions als problemes compartits. Es facilita la integració d’indústries diverses que fins ara estaven separades i d’actors de diferent dimensió: corporacions, petites empreses, voluntaris, usuaris, empreses del sector públic, etc. Un altre avantatge està en els efectes de xarxa: com més s’utilitza una plataforma, més valuosa es converteix per a tots els usuaris.
  • Plataformes de talent: un informe de 2016 de McKinsey Global Institute va trobar que entre un 20 i un 30 per cent de la població en edat laboral als Estats Units i Europa participa en alguna forma de treball independent relacionat amb les plataformes digitals. A més, hi ha un munt de persones que fan un treball addicional a més del seu treball principal. Una enquesta d’Adobe, titulada Work in Progress, va trobar que a més de guanyar més diners, perseguir una passió era la raó número u per obtenir un segon treball.
  • Plataformes de coneixement: la Viquipèdia (l’enciclopèdia lliure que tothom pot editar) permet als creadors construir una base de coneixement i als consumidors usar aquesta informació. Altres exemples destacables són les plataformes per intercanviar coneixements mundialment sobre el canvi climàtic (Partnership On Transparency In The Paris Agreement), o sobre el desenvolupament Sostenible.

Creació de valor

Les plataformes digitals ajuden a organitzar i coordinar el desenvolupament tecnològic de productes complementaris mitjançant la modularitat i les estructures de governabilitat adequades. Per exemple, les plataformes Android de Google i iOS d’Apple, que ofereixen als desenvolupadors de programari independents una estructura tècnica i reguladora que facilita i incentiva la seva participació en el desenvolupament d’aplicacions.

En segon lloc, s’han apuntat efectes de “generativitat” que es defineix com “la capacitat d’una tecnologia per crear, generar nova producció, estructura, comportament o resultats impulsada per usuaris grans i heterogenis sense necessitat que hi participi l’autor del sistema”.

Sectors

Les plataformes digitals han transformat el paisatge de múltiples indústries com ara el transport (per exemple, Uber, Grab), l’hospitalitat (p. ex., Airbnb, CouchSurfing). Empreses que han aprofitat les possibilitats de les plataformes digitals han aconseguit un important creixement de mida i escala. Per exemple, els proveïdors de plataformes digitals a les àrees del comerç electrònic i el desenvolupament de programari han aconseguit més de set-cents mil milions de dòlars en valor de mercat (Evans i Gawer 2016).

Transport i mobilitat, hospitalitat, compres, productes de farmàcia, restauració, préstec d’objectes, espais, roba, aprenentatge, finançament (crowdfounding,  pagaments, assegurances…), governança, programari, comunicació (xarxes socials)…

Noves regulacions

La velocitat amb què aquest tipus de plataformes/negocis s’estén planteja dos tipus de problemes, la regulació legal, que no es desenvolupa a la mateixa velocitat en què els actors generen noves plataformes, i la (precarietat de la) ocupació.

La contractació a les empreses que posen en marxa aquestes plataformes és sovint puntual o de curta durada, amb poc control sobre jornades, horaris, localitzacions, i feta de manera que és el mateix treballador qui ha de posar els recursos per fer l’activitat. La retribució acostuma a ser baixa i incerta, perquè no es relaciona amb cap xifra d’activitat prevista o pactada prèviament. En conjunt, els experts pronostiquen un deteriorament en la qualitat del treball.

Bibliografia d’elecció:

PARKER, G. G. [et al.] (2016). Platform revolution. How networked markets are transforming the economy and how to make them work for you. W.W. Norton & Company, Inc. New York, 2016.

https://www.amazon.es/Platform-Revolution-Networked-Transforming-Economy/dp/1511366583

Economia de plataformes
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Platform_Economy.png