De l’Economia del Benestar a la justícia social i a la salvació del planeta?
En articles anteriors, explicàvem què era això de la nova “Economia del Benestar”. Una de les seves condicions era l’equitat, és a dir, la justícia social, però potser no és prou evident que l’equitat sigui imprescindible per a construir una millor economia centrada en el benestar i que sense equitat no hi ha benestar possible. Donem-hi un parell de voltes.
L’Equitat com a visió compartida
Definir i comunicar l’equitat pot ajudar a construir una Economia del Benestar. Aquesta és la tesi de Will Snell, director executiu de la Fairness Foundation:
Els humans hem evolucionat creant grans grups socials que depenen de la cooperació justa i premien el comportament positiu. Estudi rere estudi, demostren que l’equitat és al capdavant de les prioritats de la majoria de les persones dels països d’arreu del món. Si això és cert, llavors, per què no hem estat capaços de desenvolupar una visió compartida d’una societat i una economia més justes que puguin atraure un ampli suport públic per construir una Economia del Benestar?
Crec que hi ha dos problemes. El primer és que les persones tenen diferents concepcions de l’equitat, el segon és que la idea d’equitat s’ha utilitzat per justificar polítiques clarament injustes.
A finals del 2021, vam publicar “The Fair Necessities”, que proposa una definició d’equitat en cinc punts:
- Elements bàsics justos: tothom ha de satisfer les seves necessitats bàsiques perquè ningú no visqui en la pobresa i tothom pugui tenir un paper constructiu en la societat.
- Oportunitats justes: s’han d’eliminar les barreres que impedeixen que les persones tinguin igualtat d’oportunitats, perquè tothom tingui una oportunitat digna de tenir èxit a la vida.
- Recompenses justes: el treball dur de tothom hauria de ser recompensat en funció de la seva contribució a la nostra societat i economia.
- Intercanvi just: tothom hauria de contribuir a la societat pagant els impostos que es deuen, i hauria de rebre el suport de la societat quan ho necessiti.
- Tracte just: tothom ha de ser tractat segons les seves necessitats i ha de gaudir del mateix respecte i influència en les decisions preses en nom seu.
L’equitat a la sanitat
“Els futurs sistemes (nacionals) de salut hauran de desenvolupar-se amb els criteris de l’Economia del Benestar, amb una clara visió dels límits planetaris i prenent en consideració la solidaritat internacional i la justícia social”. Remco van de Pas. Centre for Planetary Health Policy. Gener de 2022.
L’Economia del Benestar reconeix les dimensions econòmiques, ambientals, culturals i socials de la nostra salut i benestar, i les combina amb l’equitat i la sostenibilitat planetària. Té en compte com se senten les persones, felices o no, ja siguin saludables, educades o tenen una llar i un entorn propici per a la salut on viure. L’Economia del Benestar pot ajudar a millorar la salut pública i sanar les fractures i divisions socials que s’han fet cada cop més rellevants entre els grups de les nostres societats. No oblidem les interdependències positives, per exemple, entre la salut i l’economia, reconeixent que la salut és un sector econòmic clau, però també crític per a la resiliència i l’estabilitat de les economies a tot el món.
Desigualtat i Justícia Social
La desigualtat de la nostra societat té un fort impacte en el nivell de vida de les persones i fins i tot en l’esperança de vida. Aquest nivell de desigualtat no és només el resultat de diferents graus de talent i esforç; es deu sobretot a que les persones tenen oportunitats molt diferents per treure el màxim profit dels seus talents, i per tant és injust. Veiem aquesta injustícia en tots els aspectes de la societat i l’economia, des de la democràcia, l’educació, el medi ambient, la salut i l’habitatge, fins a la justícia, la seguretat social, la fiscalitat, la riquesa i el treball.
Des del punt de vista de l’estructura social, el concepte de desigualtat social és fonamentalment l’accés diferencial de les persones als recursos; i el seu estudi és fonamental per tres motius:
- Perquè l’accés als recursos està relacionat amb les condicions de vida de la gent (salut, habitatge, alimentació…); a més, disposar o no de recursos pot condicionar la integració a la societat.
- Per la relació que hi ha entre els recursos i el poder. Tenir un cert grau de poder és fonamental per defensar els propis interessos.
- Perquè, des de l’accés desigual als recursos i al poder, es poden generar dinàmiques d’identificació col·lectiva que tinguin la seva base en condicions de vida similars.
Per tant, la desigualtat és a la base de la xarxa de relacions socials que constitueixen l’estructura social i el seu origen cal buscar-lo en els processos socials i no en causes naturals i/o sobrenaturals (els designis dels déus feien més riques unes persones que altres). Els entesos afirmen, en general, que, malgrat que la desigualtat ha existit sempre, és quan les societats es doten d’una organització i una tecnologia que permet produir i acumular riqueses, que la desigualtat es fa més evident.
La lluita contra la distribució desigual de béns que són de tots, la preocupació pel bé comú, la idea que justícia equival a pau i la consciència d’això en els individus són tots components d’un sistema social just. El balanç de les desigualtats socials en benefici dels menys afavorits, donant a la justícia la categoria d’equitat, com a preocupació social per al desenvolupament humà i de la societat, ja defineix la nova situació d’aquestes qüestions en la humanitat.
Amb aquesta “Nova Economia del Benestar”, salvarem el planeta?
Cinc dècades des que l’informe “Els límits del creixement”* va argumentar que l’augment de la població i el desenvolupament industrial estaven empenyent la humanitat al límit, les noves preocupacions sobre l’escalfament global, la desigualtat i les malalties mentals estan reforçant la visió que mesurar el progrés només per l’activitat econòmica és massa reductor.
* The Limits to Growth (Els límits del creixement) és un informe del Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1972 que va ser una de les primeres publicacions que va posar en dubte el mite del creixement econòmic.
De moment, però, sembla que cap país de la Terra està fent el que es requereix per assegurar-nos que arribem a un sistema econòmic capaç d’afrontar els dos reptes: la creixent desigualtat i el col·lapse ecològic/canvi climàtic.
Tot i així, s’estan fent una sèrie de projectes a petita escala que, si s’amplien, podrien ajudar a tractar aquests reptes. Alguns d’aquests projectes inclouen: projectes d’energia neta gestionats a nivell local, cooperatives de propietat dels treballadors, molts tipus d’empreses progressistes i pràctiques d’agricultura regenerativa o reforestació, que podrien créixer de manera exponencial en un entorn polític favorable.
També es podrien desenvolupar nous indicadors econòmics mitjançant consultes democràtiques per mesurar els avenços en equitat, salut o sostenibilitat, a partir d’exemples com l’Indicador de progrés genuí**, un primer intent d’elaborar una alternativa millor que el PIB.
** índex de progrés genuí (IPG) (en anglès, Genuine Progress Indicator, GPI), és un indicador que mesura el benestar econòmic i el progrés social d’un país, posicionant-se com a principal alternativa al PIB i al PIB per càpita.
El Green New Deal (GND)
El GND és un conjunt de proposicions legislatives dels Estats Units amb l’objectiu d’orientar les polítiques de cara al canvi climàtic i la desigualtat econòmica. El nom New Deal fa referència al conjunt de reformes socials i econòmiques i projectes públics endegats el seu dia pel President Franklin D. Roosevelt en resposta a la Gran Depressió. Proposat per la representant nord-americana Alexandria Ocasio-Cortez, té com a objectiu casar la justícia social amb l’agenda de les energies renovables i el clima. També existeix el Green New Deal Europeu i l’Espanyol. (Vegeu la bibliografia).
Economistes ortodoxos de tot l’espectre polític nord-americà han contestat que el sistema existent simplement necessita un ajustament en forma d’un impost sobre el carboni i un sistema de descomptes per reduir les emissions. Els republicans i alguns inversors han sotmès el “Nou Pacte Verd” a una pluja de crítiques (…) i ja sabem, així ens ho confirmen nombrosos estudis, que l’acceleració amb la que estem destruint els ecosistemes és tan ràpida que és massa tard per un simple “retoc”.
El mes d’octubre del 2018, el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) patrocinat per les Nacions Unides va concloure que només una profunda transformació econòmica permetria al món frenar les emissions de carboni amb prou rapidesa com per limitar l’escalfament global.
El 6 de maig de 2019, un estudi científic paral·lel de 130 nacions va dir que la societat industrial ha empès un milió d’espècies a la vora de l’extinció. Les plantes i els animals estan desapareixent de desenes a centenars de vegades més ràpid que durant els últims 10 milions d’anys.
Altres iniciatives i moviments de l’Economia del Benestar
Cal citar el llibre de Katherine Trebeck, politòloga australiana que va cofundar la Wellbeing Economy Alliance, “The economics of arrival: Ideas for a grown-up economy”, publicat el 15 de gener de 2019, que parla de desenes d’innovacions a llocs com Escòcia, Costa Rica, Dinamarca, Portugal i Alaska.
El Financial Times del febrer de 2023 cita un conjunt d’iniciatives sorgides de les comunitats locals: “Les iniciatives dirigides per la comunitat estan florint, des de Birmingham fins a Rio de Janeiro. Pretenen dissenyar economies regeneratives i distributives, compartint millor la riquesa i satisfent les necessitats de tots els habitants”.
Diversos models ja estan en marxa. El “Donut Economics Action Lab”, un moviment basat en el llibre més venut de l’economista Kate Raworth sobre viure dins dels límits socials i planetàries, ha estat adoptat per Amsterdam i més de 40 ciutats més, com ara Barcelona, Brussel·les, Copenhaguen i Glasgow. Ipoh a Malàisia i El Monte a Xile ho estan experimentant.
Un altre exemple és la “Xarxa de Transició” liderada per comunitats locals que inclou més de 1.200 grups en més de 40 països. Fundada l’any 2006 per Rob Hopkins, activista i autor de “From What Is to What If”, està arrelada en valors que conreen la col·laboració, la inclusió, l’aprenentatge i l’autoorganització.
A Lieja, Bèlgica, per exemple, un projecte recolzat per la població local ha construït un “cinturó alimentari” amb l’objectiu de conrear almenys el 50% dels aliments de la ciutat a nivell local.
Aquestes comunitats necessiten suport, motivació, direcció i finançament. Algunes ja l’han començat a rebre dels seus governs. Alguns exemples inspiradors inclouen els d’Islàndia, Finlàndia i Noruega, on ja hi ha estratègies nacionals basades en indicadors de benestar, recolzades per acords legals i eines de control i rendició de comptes del benestar. Gal·les ja està preparant les seves noves inversions aplicant-hi valors socials i econòmics (Wellbeing of Future Generations Act), mentre que Escòcia ja està implementant un marc d’Economia del Benestar i supervisant el seu impacte. Altres exemples internacionals inclouen el conjunt d’eines pràctiques d’Economia del Benestar desenvolupat per l’estat de Victòria a Austràlia.
Una petita (o gran?) esperança
El darrer informe (20 de març del 2023) del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) redactat a Interlaken, Suïssa, aporta un bri d’esperança:
“Hi ha diverses opcions viables i eficaces per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i adaptar-se al canvi climàtic provocat per l’ésser humà, les quals estan disponibles actualment. La incorporació d’una acció climàtica eficaç i equitativa no només reduirà les pèrdues i els danys per a la natura i les persones, sinó que també aportarà més beneficis”. Hoesung Lee, president de l’IPCC.
A l’Informe de síntesi, es destaca que és urgent prendre mesures més ambicioses i es demostra que, si actuem ara, encara és possible garantir un futur sostenible i habitable per a tots”.
Bibliografia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_l%C3%ADmits_del_creixement
https://fairnessfoundation.com/fairnecessities/summary
http://www.xtec.cat/~fbaldese/desigual.html
https://cphp-berlin.de/en-health-within-planetary-boundaries/
https://www.futuregenerations.wales/about-us/future-generations-act/
https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/priorities-2019-2024/european-green-deal_en
https://news.yahoo.com/economics-way-save-planet-172204987.html?guccounter=1
https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2023/03/IPCC_AR6_SYR_PressRelease_es.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndex_de_progr%C3%A9s_real
https://www.ft.com/content/691fcf39-c5c8-438c-90H26-678b64a215e3
Trebeck, K. (2019) The economics of arrival: Ideas for a grown-up economy. Policy Press. Bristol UK.15 gener 2019
Raworth, K. (2018) Doughnut Economics: Seven Ways to Think Like a 21st-Century Economist. Random House. UK. 22 març 2018
Raworth, K. (2018) Economía rosquilla: 7 maneras de pensar la economía del siglo XXI. Ed. Paidós.16 gener 2018
Hopkins, R. (2019) From What Is to What If: Unleashing the Power of Imagination to Create the Future We Want. Chelsea Green Publishing. London. UK.17 octubre 2019.
