Emporion
Dilluns, 19 maig
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2018 núm 143 -novembre- 2018

Economia de la identitat

Jaume Sató i GeliperJaume Sató i Geli
23 d'octubre de 2018
a núm 143 -novembre- 2018
Temps de lectura: 4 minuts
Canvis de temps, canvis emocionals

Antecedents

Psicologia i Economia han anat de la mà des del principi. Durant el període clàssic Adam Smith va escriure The Theory of Moral Sentiments (1759), amb explicacions psicològiques del comportament individual, incloses les preocupacions sobre l’equitat i la justícia.

La psicologia econòmica va sorgir al segle XX en les obres de Gabriel Tarde (1902), George Katona (1951) i Laszlo Garai (1969).

L’any 2002, el psicòleg Daniel Kahneman va obtenir el Premi Nobel de Ciències Econòmiques “per haver integrat coneixements de la investigació psicològica sobre ciències econòmiques, especialment pel que fa al judici humà i la presa de decisions sota incertesa”.

Identitat social

En Ciències Socials, la identitat és la concepció i expressió que té cada persona sobre la seva individualitat i sobre la seva pertinença o no a certs grups. El tret que es consideri decisiu per a la formació de la identitat canvia segons les cultures i períodes històrics -origen genètic: família, tribu, casta; -origen ètnic: religió, funció social i riquesa; -identitat de gènere; -interessos econòmics: territori, barri. Cap d’ells té exclusivitat, i molt habitualment entren en contradicció o bé es barregen de manera que es consideren un tot conjunt (nacionalisme, particularisme, conceptes propis de l’Antic Règim i la societat preindustrial -com els d’estament, cristià vell i cristià nou- o del Nou Règim i la societat industrial -com els de nació, poble, classe social-, etcètera).

La identitat social d’Henri Tajfel i John Turner és un concepte teòric que serveix per comprendre els fonaments psicològics de la discriminació entre grups. Es compon de quatre elements:

  1. Categorització: els éssers humans solen classificar-se i classificar els altres en categories, per tal d’etiquetar, diferenciar i discriminar des del punt de vista de les nacionalitats, les cultures, les ocupacions o les habilitats de cada persona;
  2. Identificació: els éssers humans solen associar-se amb grups específics, amb els quals se senten identificats i amb els quals reafirmen la seva autoestima;
  3. Comparació: els éssers humans solen comparar els grups als quals pertanyen amb els grups als quals pertanyen altres persones, i solen qualificar el seu propi grup amb un biaix que l’afavoreix;
  4. Distinció psicosocial: cada persona sol desitjar que la seva pròpia identitat sigui alhora diferent de les dels altres i positiva, en comparar-la amb la d’altres grups de persones.

Economia de la identitat

L’Economia de la identitat captura la idea que les persones prenen decisions econòmiques basades tant en incentius monetaris com en la seva identitat: mantenint constants els incentius monetaris, les persones eviten accions que entren en conflicte amb el seu concepte de si mateix.

Els fonaments de l’economia de la identitat van ser formulats per primera vegada per l’economista guanyador del Premi Nobel de Ciències Econòmiques el 2001 George Akerlof i Rachel Kranton en el seu article “Economia i identitat”.

Els autors expliquen com la nostra concepció de qui som i de què volem ser pot donar forma a la nostra vida econòmica més que qualsevol altre factor, afectant el nostre treball, el nostre aprenentatge, la despesa i l’estalvi. L’Economia de la identitat és una nova manera d’entendre les decisions de les persones: a la feina, a l’escola i a la llar. A més dels components “egoistes” de les nostres preferències, les persones ens considerem part de determinades “categories socials” amb les quals ens identifiquem. Existeix una norma o un ideal associat a cadascuna d’aquestes categories; per exemple, ser cristià, pare, economista, veí o esportista. Atès que comportar-se segons l’ideal ens produeix satisfacció, actuem, no només per maximitzar la nostra utilitat / benestar, sinó també per a arribar a ser (com l’ideal). Podria ser que l’evolució darwiniana ens hagi fet cooperatius, i fins i tot altruistes, com a mínim cap a aquells que percebem com a membres del “nostre grup”. Potser amb el valor que atorguem a “nosaltres” més que no solament a cada individu, podem explicar el que fem i decidim perquè és el que “nosaltres” hauríem de fer, perquè busquem també pertinença, respecte i realització personal…

En el model d’Akerlof i Kranton els treballadors identificats amb l’empresa necessiten menys retribució per a realitzar el seu treball adequadament, així que els empresaris han de comportar-se per aconseguir que el màxim nombre d’empleats s’identifiquin amb l’empresa.

Els estudiants, a més d’escollir la seva decisió educativa segons els costos i beneficis futurs que aquesta comporta, també decideixen sobre com comportar-se o com encaixar entre els seus companys. D’aquesta manera, poden triar bé comportar-se com els bons estudiants o com els que pertorben l’ordre de la classe. D’altra banda, les escoles, com a institucions socials, tracten no només de desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants, sinó també d’impartir normes socials sobre com els individus haurien de ser i comportar-se. Normes que difereixen en funció del tipus d’escola -privada o pública, religiosa o laica, etc.

Amb això, podem apreciar millor per què algunes empreses o escoles tenen èxit i altres no; per què algunes ciutats i pobles no inverteixen en els seus futurs -i molt, molt més. L’Economia de la identitat posa de manifest un buit crític en les ciències socials. Aporta identitat i normes a l’economia. Les nocions de la gent sobre el que és adequat i el que està prohibit, i per a qui, poden ser determinants crucials del seu (del nostre) benestar econòmic.

Amb tot això no hem parlat de la identitat nacional. Ho farem en una altra ocasió.

Referència bibliogràfica:

AKERLOF, G.A.; KRANTON, R.E. (2000) Economics and Identity. The Quarterly Journal of Economics. Vol. CXV. Issue 3. August 2000.

https://goo.gl/eXutHT

 

Tags: opinió
Article anterior

Canvis de temps, canvis emocionals

Següent article

Retrobament amb l’avantguarda

Jaume Sató i Geli

Jaume Sató i Geli

Economista, Màster en D.O., Consultor Docent

Articles Relacionats

El preu del canvi climàtic
núm 143 -novembre- 2018

El preu del canvi climàtic

25 d'octubre de 2018
núm 143 -novembre- 2018

Trobada d’autors

25 d'octubre de 2018
El preu del canvi climàtic
Local

Carta a Dolors Bassa

25 d'octubre de 2018
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies