Un dia rere l’altre, els mitjans de comunicació, sigui de manera visual, oral o escrita, ens fan menció en més o menys intensitat d’un tema importantíssim i que fa referència al canvi climàtic que està patint el nostre planeta.
La preocupació per part de científics especialitzats en aquest tema, i també de molta gent corrent d’arreu que escolta, observa i s’informa, fa que arribem tots plegats a la conclusió que aquest canvi perceptible ja no té aturador mal ens pesi.
Passa un dia i un altre, i les ferides que estem provocant al planeta es van engrandint a poc a poc. I, què fem per guarir-les ?… Doncs res, i la destrossa continua imparable. Mentrestant, els incompetents que governen el món fan els ulls gross os, perquè els seus inconfessables interessos passen per damunt de tot.
Ja no val ser optimista o pessimista, o emprar la metàfora de veure l’ampolla mig buida o mig plena. La realitat és dura com una roca i la tenim davant dels ulls.
El més desesperant de tot plegat és el sentiment d’impotència que envaeix el nostre cor, ja que intueixes que a poc a poc l’espècie humana s’està acostant al llindar del precipici, on en el seu fons ens esperen els cadàvers de totes les espècies animals i vegetals que nosaltres, per culpa d’un egoisme brutal, hem anat destruint sistemàticament al llarg dels segles.
I així serà tard o d’hora!
