Fa pocs dies els mitjans de comunicació es feien ressò de les dades donades per l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Ministeri de Cultura sobre les xifres de resultats de l’any passat, de les quals es dedueix l’agreujament de la crisi del cinema a Espanya: nou milions d’espectadors menys, trenta-nou sales tancades, cent cinquanta-sis pantalles desaparegudes. Tot plegat evidencia un fort declivi en relació amb les xifres negatives d’anys anteriors. És clar que la crisi no és únicament espanyola, tot Europa, en major o menor grau, la pateix. Uns la vinculen a la pirateria (més de tres-cents cinquanta milions de pel·lícules foren baixades il·legalment d’Internet), d’altres a la manca d’interès, no per veure cinema, sinó per veure’l en el seu medi original, a les sales de cinema, localitzades avui dia majoritàriament a les “multisales” de les zones comercials.
El nostre Cinema Montgrí (diem nostre pel fet que sigui un local de propietat municipal), és un cas aïllat. Durant l’any 2008 hi han assistit mil cinquanta-dos espectadors més que l’any 2007 (increment del 4,28%). Aquests espectadors s’han repartit de la següent manera: a les sessions infantils i juvenils dels dissabtes i diumenges a la tarda hi han assistit 8.519 persones, nens, nenes i acompanyants; a les sessions de cineclub els divendres a la nit, cada quinze dies, 2.073 socis i aficionats, i a les sessions de cap de setmana de tarda i nit, 23.549 espectadors. També cal ressaltar que durant el mes d’agost es fa cinema cada dia, amb notable acceptació per part dels estiuejants que passen uns dies a Torroella, l’Estartit i llocs turístics dels voltants. El mes d’agost de l’any passat van anar al Cinema Montgrí 5.404 espectadors. També és notable la gent de l’Escala, Verges i altres pobles veïns que els caps de setmana vénen a Torroella a veure les estrenes del moment.
Torroella com a lloc de cinema és ja un fet reconegut per molta gent, però cal que ens mantinguem alerta, no podem oblidar que quan es parla de crisi, tard o d’hora, aquesta arriba a tot arreu. El cinema de casa nostra funciona, no ens enganyem, perquè les “multisales” més properes estan a uns trenta quilòmetres, perquè hi ha una entitat, el Cine Club Torroellenc, que se’n cuida, perquè hi ha una programació acurada que ofereix pel·lícules seleccionades, d’estrena recent, al gust de la gent que hi va, perquè el local és històric i per a molts un espai amb el sabor autèntic dels cinemes d’abans, perquè, tot i això, ofereix unes condicions de projecció, so i comoditat excel·lents, i sobretot perquè encara hi ha molta gent que no ha perdut el costum d’anar al cinema a gaudir del setè art. Com a local municipal, cal que les autoritats locals continuïn reconeixent aquests fets i procurin que un local que funciona des de l’any 1927 no es deteriori i ofereixi les condicions adients de comoditat i qualitat tècnica perquè tot aquest públic, al qual Torroella ofereix el privilegi d’anar al cinema, pugui i vulgui continuar fent-ho.
