L’art que ens salva. El cas de Joan Fuster.

Exposició de pintures de Joan Fuster i Gimpera i conferència de Joan Surroca sobre la seva obra, al Museu de la Mediterrània

La musculatura de l’Empordanet és el títol de l’exposició, que podeu visitar fins el 30 de març. Hi figuren una trentena de pintures inspirades en el paisatge de l’Empordanet, del Baix Ter, obra d’aquest torroellenc que domina el color, el contrast i la forma, i transmet l’encís d’aquests paisatges per ell tan estimats.
Per autorització expressa seva, podeu contemplar, a la secció Imatges, una mostra de 10 de les obres exposades.

L’art que ens salva. El cas de Joan Fuster.

Amb aquest títol, Joan Surroca desenvolupà una conferència molt especial. Es necessitaria un nou concepte, una nova paraula, per poder definir-la. Un acte d’homenatge, molt especial, a Joan Fuster. L’adjectivà d’home polifacètic, renaixentista, pintor, escultor, poeta i músic i compositor d’una música com la de Frederic Mompou, senzilla, però que comunica. I senyalà la necessitat de preparar una nova exposició dels seus dibuixos.
Va fer un extens recorregut per l’art –L’art pot unir tota la humanitat-, totes les arts, l’home de Vitrubi de Leonardo. La literatura, amb cites de Narcís Comadira, d’Albert Camús, de Dario Fo, i d’André Gorz. La música: Bach, Mozart i Salieri (la rebel·lió de la mediocritat), Rossini i les orquestres juvenils d’Antonio Abreu. I música en viu, Joan Fuster va delectar l’auditori amb un breu preàmbul i la interpretació de  tres sonatines composades per ell, al violí, de 130 anys d’antigor, que havia estat de Pere RigauBarretó. La pintura: des d’Altamira a Giotto i Bonaventura Anson. L’escultura: El profeta de Gargallo. La fotografia: Eugene Smith. I cinema, amb la projecció del discurs de El Gran Dictador: “Soldats en nom de la democràcia unim-nos tots”. A l’acte s’hi intercalaren també audicions, projeccions i lectures a càrrec d’Inés Gumà, de textos de Gervasio Sànchez, André Gorz, Joan Margarit, Inès Gumà i de Joan Fuster. Fou molt aplaudida.
I arribà l’Hora dels adéus. Un acte que finalitzà amb un llarg i emotiu aplaudiment del nombrós públic assistent que omplí l’auditori de Can Quintana.