Notícies

L’Església Catòlica i el 150è aniversari de L’origen de les espècies
Durant el papat de Benet XVI, el Vaticà ha manifestat sempre que no hi ha incompatibilitat entre fe i raó. La conferència celebrada a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, en el 150è aniversari de L’origen de les Espècies de Darwin, és demostració dels seus esforços per prendre contacte amb la comunitat científica. Catolicisme i la teoria de l’evolució no són incompatibles. L’Església Catòlica està disposada a sostenir que l’univers, inclòs l’esser humà, és el fruit d’una evolució casual basada en la selecció natural i que no existeix un disseny intel·ligent del món, tal com pregonen alguns corrents intel·lectuals sorgits principalment als Estats Units. Afirma també que l’evolució no significa la inexistència de Déu.

El cardenal William Levada, cap de la Congregació per la Doctrina de la Fe, va dir en aquesta conferència que l’Església Catòlica no s’oposa a les realitats científiques com l’evolució, encara que va considerar “absurda” una noció atea que signifiqués que Déu no existeix. Sobre les relacions entre fe i ciència, el Vaticà creu que hi ha “un ampli marge”, tant en la base científica de l’evolució com en la fe en un Déu creador. “Creiem que la creació ha esdevingut i evolucionat” i que “no s’interposa en el camí de les realitats científiques”, han manifestat.
Dignataris del Vaticà van aclarir després que no creien que el disseny intel·ligent fos ciència i que l’ensenyament del creacionisme, juntament amb les teories de l’evolució a les escoles dels Estats Units, només creava confusió.

Plantació d’arbres a les Medes per afavorir la nidificació dels ocells arneids
L’Associació d’Estudi de la Mediterrània Bufalvent de l’Estartit va plantar a la Meda Gran 15 ullastres i 10 oliveres, a més de 25 pals fets de fusta, vímet i bruc que formen arbres niu, per afavorir la reproducció d’aquests ocells.
Actualment es consideren propers a l’amenaça d’extinció. La colònia a les Medes és la segona més important de Catalunya; està formada per esplugabous, martinets blancs i rossos, aquesta darrera la que té menys presència.
L’associació va participar també en la recollida de gorgònies trencades per la llevantada de Nadal del fons marí i les van replantar mitjançant una «cola especial» que augmenta de manera considerable les seves possibilitats de sobreviure.

 La llevantada de Nadal a les Medes
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat està estudiant els seus efectes a l’Àrea Protegida de les Medes. Els resultats preliminars indiquen que l’abast i els efectes del temporal no haurien estat tan greus com es pensava en un principi. El fons més afectat ha estat el del nord de la Meda Petita o del Salpatxot, mentre que els fons de posidònia i de nacres més afectats han estat els del nord de la Meda Gran.
Daines a l´antic parc

Retirada d’animals exòtics del parc de Sobrestany
El Departament de Medi Ambient de la Generalitat va obrir un expedient disciplinari contra Alfons de Robert, comte de Torroella, per no haver atès correctament els animals exòtics. El parc està clausurat al públic des de fa un any, després que el Departament de Medi Ambient el donés de baixa del registre de nuclis zoològics. En aquell moment hi havia 319 animals, 55 d’espècies exòtiques. Es va donar un termini de quinze dies per treure els animals.
Un any després, diverses aus han estat traslladades al parc de les aus de Torroella de Montgrí, situat prop de la carretera de l’Estartit, a 1 km aproximadament del nucli de la vila, i s’han retirat 11 tortugues de Florida, 2 óssos rentadors, 1 iguana, 2 cignes muts, 2 oques canadenques, 2 agapornis, 1 paó i 1 canari. Queden encara per treure els més grossos: un búfal, un bisó americà i alguns axis i cérvols del pare David, pendents de la corresponent autorització sanitària.

Estudi efectuat pel Centre de Recerca i Innovació de les Indústries Turístiques
L’estudi destaca que l’oferta de sol i platja atrau menys i, en canvi, augmenta l’interès per les activitats culturals i esportives.
L’Ajuntament va donar a conèixer els resultats obtinguts que permeten conèixer el perfil del turista que ens visita. Mostra una comparativa des del 1984 -ara fa 25 anys-, en què es va fer la primera enquesta a l’Estartit.
Durant aquest temps, el municipi ha perdut un 34,6% de turistes britànics però, en canvi, en guanya un 17,1% de catalans i un 14,5% de francesos i augmenta un 18% el nombre de turistes que passen entre un i set dies a l’Estartit, atrets més per l’oferta cultural i esportiva (+5%) que per prendre el sol (-14%). Qualifiquen a l’Estartit amb notable-alt. No suspenen cap dels serveis que ofereix el municipi, i destaquen la neteja de les platges (7,6) i la seguretat i l’assistència a la platja (7,3).

Dues exposicions de fotografia: una al claustre de l’Hospital de Torroella de Montgrí i l’altre a l’Estartit
El fotògraf barceloní Miquel Galmes i Creus(1937) va inaugurar el diumenge 1 de març l’exposició La mirada vertical al claustre de l’Hospital. Fotògraf de llarga i prolífica trajectòria és, des del 1993, president de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Actualment es dedica bàsicament a la docència i a la recerca històrica de la fotografia.
I el divendres 6 s’inaugurà, a la sala del Consell Municipal de l’Estartit, l’exposició fotogràfica Temps de … treball de Miquel Graells, veritable treballador infatigable en la recollida i conservació d’imatges de Torroella i de l’Estartit del segle XX.

Construcció d’un equipament per subministrar combustible al port de l’Estartit
Ports de la Generalitat ha començat la construcció d’un equipament al moll del Mig del port de l’Estartit.
La instal·lació ha de servir per donar un millor servei als usuaris, tant a les embarcacions com als vaixells turístics, que podran posar gasoil a la mateixa instal·lació. L’actuació suposarà una inversió de 176.000 euros i tindrà un termini d’execució de 2 mesos i mig. La previsió és que entri en funcionament abans de l’estiu.

Visita guiada per Joan Fuster a la seva exposició a Can Quintana La musculatura de l’Empordanet
Joan Fuster i Gimpera va néixer a Torroella de Montgrí el 1917. Enamorat de la seva terra i de l’art en general, els seus noranta-dos anys no són cap impediment per contagiar amb la seva paraula als que el rodejaven en la visita. Amb el seu guiatge vàrem viure La musculatura de l’Empordanet, del que està plenament integrat i enamorat de la plana del Baix Ter. Aquesta és una de les temàtiques fonamentals de la seva obra.
Home renaixentista, com el va qualificar Joan Surroca, ha sabut transmetre la màgia d’uns colors, contrastos i formes que encisen, i més quan podem admirar-los seguint el raonament de la seva paraula.
Un aire empordanès, atramuntanat, viu en els seus paisatges, que hem pogut gaudir en la visita guiada que ens ha ofert.

Donació gratuïta de bosses de roba reciclables per a la campanya de reducció de l’ús de bosses de plàstic
L’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va iniciar, al mercat setmanal, la campanya de reducció de l’ús de bosses de plàstic amb la donació gratuïta de bosses de roba reciclables i plegables.
Per a aquesta campanya, l’Ajuntament, amb el suport de l’empresa de recollida d’escombraries, ha fet 5.000 bosses.

Submarinisme a les Medes

Concentració dels centres d’immersió de les Medes per manifestar la seva oposició al pla d’usos que vol aplicar la Generalitat
16 dels 19 centres d’immersió es van concentrar davant de l’oficina de l’Àrea Protegida de les illes Medes per manifestar la seva oposició total al nou pla d’usos que vol aplicar la Generalitat en aquesta temporada que ara comença. Genís Dalmau, com a portaveu dels centres, va indicar una sèrie de mesures per mirar de frenar el nou pla, a més de buscar el suport d’altres agrupacions, ja que realitzen una activitat que permet la desestacionalització de la temporada.

Redacció de l’estudi informatiu de la variant de Verges
Es va adjudicar la redacció de l’estudi informatiu de la variant de Verges, el projecte de la qual té un pressupost de 30 milions d’euros. S’hi analitzaran les alternatives de pas tant per l’est com per l’oest del nucli. Es preveu que l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental estiguin enllestits l’any vinent.
L’estudi preveu que començarà a la C-252, al sud del nucli de Verges, dins del terme municipal d’Ultramort, i s’acabarà al nord de Verges, dins del terme municipal de la Tallada d’Empordà. La longitud aproximada serà de 6,2 quilòmetres i la secció de la variant estarà formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1,5 metres.
De fet, la variant de Verges s’havia d’incloure a la millora de la C-31, que travessa Torroella, però la proposta de la Generalitat, de fer una carretera enlairada per la banda est, va topar amb l’Ajuntament de Verges, que la vol a nivell del terra.

10.000 a Brussel·les

10.000 a Brussel·les.
Foren 10.000? L’èxit no depenia de si eren tres, quatre, cinc o deu mil els catalans que van fer sentir la seva veu a la capital europea. Hi hagué presència de persones de la nostra vila. Una proposta nascuda molts mesos enrere a Torroella de Montgrí ha acabat mobilitzant milers de catalans. I s’ha fet de forma transversal, sense el suport dels partits polítics.
Aquest moviment ciutadà ha estat capaç de fer que milers de catalans passegessin pacíficament per la ciutat de Brussel·les el nom de Catalunya. Es tractava de fer-la sentir. S’han fet preguntes a Hillary Clinton sobre la hipotètica independència de Catalunya amb una resposta de no ingerència.
Milers de catalans han recorregut 1.400 quilòmetres. Deu mil, només era un nombre potser massa optimista, però si haguessin dit cinc mil, l’èxit hauria estat el mateix.

La Fleca Gusó

L’Audiència va confirmar la sentència del cas de les coques de can Gusó
La secció tercera de l’Audiència ha confirmat íntegrament la sentència que va dictar el jutjat número 4 de la Bisbal, que va condemnar Josep Gusó, de Torroella de Montgrí, a pagar una multa de 900 euros per una falta lleu per haver causat la intoxicació de 394 persones que van consumir coques de Sant Joan. Coques que es van elaborar el juny del 2002 al seu obrador. La mateixa sentència confirma que Gusó i la seva asseguradora Reale, han d’indemnitzar els afectats amb un total de 238.124,38 euros. L’Audiència desestima les peticions dels afectats de cobrar més i les de Gusó i l’asseguradora d’haver de pagar menys.
La resolució de l’Audiència ha desestimat també tots els recursos presentats pel ministeri fiscal i pel Servei Català de la Salut. Les sentències consideren provat que Josep Gusó és responsable de supervisar els treballs que dos empleats seus feien a les seves instal·lacions i de vetllar per les condicions sanitàries d’ instal·lacions i el procés d’elaboració de les coques que van causar una intoxicació massiva per salmonel·la.

Aprovació de les Àrees Residencials Estratègiques de 69 nous barris
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar les àrees residencials estratègiques, que comportaran la construcció de 68 nous barris en 60 ciutats de Catalunya. Estaran formats en un 50% per pisos de mercat lliure, i l’altre 50% seran de protecció oficial. A les comarques gironines hi haurà projectes a Figueres, Girona, Olot, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí i Roses, amb un total de 5.794 habitatges, uns 1.500 menys dels previstos inicialment, ja que les àrees de l’Estartit, Vidreres, Ripoll i Banyoles s’han retirat pel fet de no haver-hi consens amb els ajuntaments.

Capella. Hospital de Torroella

125è aniversari de la mort Maria Gay, fundadora de les religioses de Sant Josep
En el 125è aniversari de la seva mort, la congregació ha volgut recordar la tasca que va realitzar en la vetlla i el suport dels malalts. Va néixer a Llagostera, criada en una família humil, la seva labor continua present en tres continents gràcies a les 60 comunitats religioses de Sant Josep i unes 500 germanes.
Aquí, a l’Hospital de Pobres i Malalts de Torroella de Montgrí, la congregació ha desenvolupat la seva encomiable tasca de vetllar i tenir cura de les persones grans que hi estan, especialment en el tram final de la seva vida.
L’obra potada a terme per Maria Gay la condueix vers el camí de la beatificació; des del 1998 el seu procés és al Vaticà. «Mai tenia un no per a ningú i sempre aplicava la filosofia de ja descansaré demà».

Joan Badia i Mn. Josep

Conferència de Joan Badia a l’església de Torroella de Montgrí
Entre els actes organitzats pel 400 aniversari de la consagració de l’església gòtica de Sant Genís, construïda sobre la romànica anterior, l’historiador Joan Badia va desenvolupar la seva conferència sobre El campanar petit i els comunidors.
El comunidor és un nom molt poc conegut, tant pel concepte com perquè la seva funció, dins de la religiositat popular, s’ha perdut. L’examen de la frase, extreta d’un escrit medieval, “el reliquier servia per comunir les tempestes”, permet confirmar significat i utilitat:
Reliquier: el reliquier servia per comunir les tempestats i pedregades.
Comunir: conjurar el mal temps amb oracions o exorcismes.
Comunidor: petita edificació en forma de porxo obert als 4 vents, coberta i situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia tempestats i pedregades. Torre de menor alçada del campanar que, amb finestres o obertures als quatre vents, nord, est, sud, oest (inclòs el nord, vent de tramuntana aquí a l’Empordà), permetia que el sacerdot exorcitzés tempestats i pedregades.
Se’n conserven en diversos emplaçaments, a Catalunya uns vuitanta, amb torre pròpia, sobre l’edifici de l’església o integrat en la mateixa torre del campanar, on en alguns d’ells s’ha col·locat un rellotge. La conferència s’il·lustrà amb la projecció d’una àmplia representació fotogràfica dels més ben conservats. I un dels millors és el de Torroella: torre independent, oberta als quatre vents, amb una de les finestres amb major alçada per fer possible la col·locació del reliquiari i un receptacle per l’aigua beneïda. Les obertures són molt petites per donar cabuda a les campanes i es van fer servir, de forma provisional, penjant-les al seu interior. Hi ha un document on s’especifica la necessitat de la construcció del campanar, donat que les campanes, en la situació actual (l’anomenem avui campanar petit) es sentien poc.
Finalitzà la conferència recordant que el comunidor forma part de les pedres vives de Torroella i representa la supervivència i la fe dels nostres avantpassats.

J.Martinoy-J.Clavera-E.Vilanova-X.Ferrer

Ha tocat fons la crisi? III Jornada de política internacional
La crisi ha estat el tema d’aquestes jornades de política internacional. S’iniciaren amb la presentació de Josep M. Rufí i Antoni Roviras. Van prosseguir amb la conferència La realitat de la crisi econòmica i financera, a càrrec de Joan Hortalà. Dissertà sobre la borsa, el mercat financer i l’economia real i analitzà les crisis del 1929, del 1953, del 1973 -petroli-, del 1987 -caixes d’estalvi-, del 1993, del 2000-2006 i del 2008 -la construcció-.
L’Íbex 35: la baixada forta ja s’ha produït i el punt d’estancament es pot fixar en el 50% del valor inicial (16.000 – 8.000 punts). Quan es produirà la recuperació? possiblement del 2013fins el 2015.
Problema real? l’oferta de crèdit. Els bancs necessiten els recursos per a la seva pròpia subsistència i per la morositat creixent. L’economia productiva ha tingut ja dos trimestres seguits de taxa negativa.
L’origen va ser a USA amb l’Administració Clinton; la banca que disposava de gran liquiditat, que concedeixi més hipoteques, de risc? No, els preus pugen i la garantia, les pròpies vivendes. Hipoteques subprime, Ninja: No income, no jobs, no assets. Al necessitar més disponible: Titularització: posar-les totes en un cistell i vendre-les amb ofertes d’alt rendiment.
Mides a prendre? Ja fetes: L’Estat ha comprat actius financers (4 vegades), Concedeix Garanties d’emissió. Compra transitòria d’entitats (nacionalització).
Urgeix que es faciliti el crèdit establint un percentatge obligatori, sobre els recursos dels dipòsits dels particulars, garantits per l’Estat i concessió de crèdits a famílies i empreses a traves del ICO per evitar possibles conflictes socials.
Conferència molt interessant i documentada i, al final, preguntes del públic que omplia la sala d’actes.
Inicià el debat el periodista Josep Martinoy que parodià la frase la crisi actual és la mare de totes les crisis. Sistèmica, amb desconfiança ètica i en el model de creixement, que ha originat l’encariment dels aliments bàsics per l’especulació i l’obtenció de biodiesels, i que afecta tant a la política com a les institucions.
El seguí, en l’ús de la paraula, Xavier Ferrer, que centrà les seves paraules en la Unió Europea. En ella, la crisi és diferent en cada país i es reflexa en la postura aparentment comuna dels participants en la G20. Es reben peticions d’ajut de països de l’Est d’Europa. Es precisen més fons.
Continuà el debat Esteve Vilanova. Indicà que ha afectat plenament el sector bancari que s’havia finançat en el mercat internacional. El Banc d’Espanya, a seguit de la crisis del 93, havia posat en pràctica una sèrie de mesures que efectivament han donat una major solvència a la banca espanyola. És previsible una durada de 6 a 7 anys. L’excés d’habitatges construïts, cobreixen les necessitats de tres anys (300.000 anuals). El consum disminueix -els dipòsits creixen- i augmenta la morositat. El punt més feble: la baixa productivitat.
Acabà el debat Joan Clavera, avui on la comunicació és immediata del que pensem, sentim i sabem, es precisa un altre model alternatiu. A Rússia encara un 40% de la població creu que el millor governant ha estat Stalin. A la Xina, tot i els avenços en l’economia, és poc demostratiu.
Podríem dir que el model d’economia de mercat, es un automòbil molt bo, però no tenim un bon pilot. No la ONU, no els Fons Monetari Internacional, no la Organització Mundial de Comerç. Hi ha persones que de forma conscient s’han comportat malament, en la valoració d’empreses financeres.
Conferència i debat seguits amb molt d’interès pel públic que omplia l’auditori. Clogué l’acte l’alcalde Joan Margall.
Seguidament es va presentar el llibre “Viure segurs a Europa” de Xavier Ferrer que feu una breu descripció del llibre, el seu origen i la tasca realitzada durant els últims 10 anys.