EMPORION ha organitzat aquest mes de juliol, concretament el dia 3 i a la seu de la Fundació Mascort, amb la participació de Joaquim Nadal, historiador i exalcalde de Girona, la presentació del llibre “Joaquim de Camps i Arboix, un intel·lectual en temps convulsos”, de l’historiador Giovanni C. Cattini. Un acte que ens permet reivindicar el compromís i la dedicació d’un dels fundadors de la nostra revista, sovint oblidat quan s’ha descrit l’esclat cultural de la Torroella de principis del segle passat.
L’acte del dia 3 s’inscriu dins la sèrie de celebracions que l’Associació EMPORION organitza aquest any amb motiu del centenari (1915-2015). Una commemoració que ha consistit en la presentació d’un documental centrat principalment en les figures de Blasi i Viver, la representació d’una obra de teatre escrita l’any 1916 per Josep Castells, un acte públic al Museu de la Mediterrània, i una exposició a la capella de Sant Antoni que mostrava el paral·lelisme dels esdeveniments històrics que han afectat la revista i la vila els darrers cent anys. Ara s’hi afegeix, doncs, la presentació d’un llibre molt complet sobre la vida i l’obra de Joaquim de Camps i Arboix.
Si bé vivia a Girona, la família de Camps era originària de Torroella, aquí tenia la casa pairal, un gran casal situat al núm. 8 del carrer de l’Hospital, i una propietat rústica a Canet de la Tallada, i hi feia estada sovint. No és estrany, doncs, que de molt jove Joaquim s’interessés per la cultura de la vila i que mantingués aquest interès tota la vida, si bé en acabar la carrera d’advocat obrí despatx a Girona.
El fet que Camps i Arboix signés amb pseudònim la majoria de les seves col·laboracions a la nostra revista va determinar que se’n perdés el record, mentre es reconeixien amb justícia els mèrits del mestre Blasi i de mossèn Viver. I tanmateix, si bé tots tres varen ser determinants perquè sorgís EMPORION i perquè sortís regularment cada quinzena, va ser Camps qui va escriure els primers anys els articles de portada, uns editorials carregats de patriotisme català i torroellenc.
El catalanisme de Camps i el seu republicanisme es varen posar de manifest públicament moltes vegades, i li varen comportat multes i problemes en temps de la Dictadura de Primo de Rivera. Més endavant, l’octubre de 1934, es va fer càrrec de l’alcaldia de Girona i va posar l’estelada al balcó de l’Ajuntament. Aquestes idees i aquesta actitud l’obligaren a exiliar-se al final de la guerra civil, a França primer, després a l’Argentina.
Curiosament va ser el mas del Bosc gran d’en Mach de Canet de la Tallada el que va motivar el seu retorn. Quan l’any 1949 va saber que el règim franquista estava a punt d’expropiar-li la finca, va tornar, i va moure cels i terra per conservar-ne la propietat. Bon advocat i ben relacionat, ho aconseguí. Anys després escrivia: “a l’estiu hi passem llargues mesades, abstrets pels treballs del camp i per la natura plàcida”.
