El Canvi Climàtic

Editorial

En els anys 80 del segle passat diversos moviments ecologistes ens alertaven de quelcom que per a molts sonava a ciència-ficció: el canvi climàtic.

Predeien que en menys de dues dècades els efectes es farien notar. Els moviments que ens volien fer prendre consciència del tema eren qualificats d’alarmistes i que estaven mancats de base científica. El fet, però, és que les prediccions s’han anat acomplint i el canvi climàtic és una realitat acceptada Canvi Climàtic universalment.

Avui la concentració atmosfèrica de gasos d’efecte hivernacle ha augmentat i, per tant, ha augmentat també la capacitat de retenció de calor. Això ha modificat el balanç energètic global i ha produït un augment de la temperatura mitjana del planeta. La concentració de diòxid de carboni (principal gas d’efecte hivernacle), ha assolit el  nivell més alt de tota la història de la Humanitat. Afirmen els experts que de continuar amb  aquesta tendència de l’esclafament de la terra, la temperatura global experimentarà la més gran pujada dels darrers dos milions d’anys.

Un altre fet també acceptat és que l’escalfament de la terra per l’efecte hivernacle és causa de l’activitat humana.

Esgarrifa de llegir les conseqüències directes i indirectes que portarà el canvi climàtic:   augment del nivell del mar, sequeres i inundacions, tempestes, disminució de les glaceres i dels casquets polars, extensió de malalties tropicals, pèrdua de la biodiversitat,etc.). Afegim, però, que aquestes conseqüències les experimentaran amb molta més intensitat els països pobres i sense recursos.

És de tanta gravetat el fet que cal ja posar en marxa solucions tant a nivell individual com col·lectiu. Diuen també els entesos que encara hi som a temps.

L’única solució seriosa i eficaç contra l’escalfament global és un canvi radical de l’actual sistema energètic basat en la utilització de combustibles fòssils i fer servir altres combustibles mediambientalment sostenibles i il·limitats com són les energies renovables (eòlica, solar…).

Cal que els governs potenciïn plans de mobilitat urbana sostenible, la restricció de la circulació, buscar alternatives de transport no contaminant…

A nivell personal cal posar en pràctica els consells que ens donen d’estalvi energètic a la llar: moderar l’ús de calefacció i aire condicionat comprant productes eficients energèticament (bombetes, electrodomèstics…), reduir l’ús del cotxe, potenciar el transport públic…

És esperançador que des de la signatura del protocol de Kyoto ja s’han començat a prendre mesures i està previst un acord dels països industrializats per emetre menys CO2 en la conferència que es farà a Bali el desembre d’enguany sobre el canvi climàtic. També està previst revisar els acors de Kyoto el 2012.

Tenim fonts d’energia i  tecnologia per generar-la i està demostrada la seva viabilitat. Però no ens podem adormir, cal començar.

Hi ha governs, sobretot els més poderosos, que són molt reticents a posar en marxa accions per resoldre el problema.

Caldrà que fem pressió i sortim al carrer a exigir-ho?

Leonard Boff, parlant d’aquest tema diu: ”El gran desafiament actual és donar centralitat al que és més ancestral en nosaltres: l’afecte i la sensibilitat. Cal rescatar el cor. Avui si no estimem la terra com estimem la nostra mare i no tenim cura d’ella com tenim cura dels nostres fills i filles, difícilment la salvarem. Sense sensibilitat, l’operació de la tecnociència serà insuficient. Però una ciència amb consciècia i amb sentit ètic pot trobar sortides alliberadores a les nostres crisis”.