L’any 1915 sortí per primer cop al carrer el periòdic quinzenal torroellenc EMPORION, que fusionava els esforços de dues publicacions aparegudes feia pocs anys, Mont-gris (del 1912) i El Montgrí (del 1914). El nom escollit, que ja ens remet a la Mediterrània i al món clàssic, era tota una declaració d’intencions, l’anunci d’un contingut civilitzat i civilitzador. Tenia la seu a l’Ateneu, situat als locals del Centre, al carrer d’Ullà.
Aquella revista, d’una regularitat remarcable durant una pila d’anys, només aturada per unes circumstàncies externes inapel·lables, va ser excel·lent propagadora del pensament i de l’opinió locals, una finestra oberta als aires renovadors de la cultura i de les idees del moment, i un suport magnífic per a la difusió de les notícies de la vila i de tota la comarca.
No sabem del cert quin va ser el nucli impulsor d’aquells papers, ja que normalment els seus membres signaven amb pseudònim, però consta que hi eren el mestre Pere Blasi, el sacerdot poeta Francesc Viver, el botiguer Josep Castells, l’artesà Eduard Viñas i altres torroellencs. També hi col·laboraven forasters, de vegades personatges de renom o entesos acreditats en determinats coneixements més especialitzats, com ara el polític Josep M. Batista i Roca de Barcelona, el jurista Joaquim de Camps i Arboix, gironí d’origen torroellenc, i molts altres. Tots ells desitjaven fer de la nostra vila un espai de civilització, retrobar els valors de la fidelitat, la lleialtat, el sentit del deure, el compromís, glossant qüestions que es discutien a la Catalunya del moment en un extens ventall de camps temàtics: filosòfics, sociològics, culturals, folklòrics, etc.
Va tenir èxit. N’eren subscriptors i el llegien torroellencs residents a la vila i torroellencs de fora, i molta gent de la comarca, interessats pel seu contingut.
Es publicà sense interrupció fins al 1923, any de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera (1a època), i es reprengué del 1932 fins al 1936, quan la dramàtica situació del país ja va fer impossible el sosteniment d’aquell esforç cultural (2a època). Esclatà a Espanya la Guerra Civil. EMPORION ja no pogué tornar a sortir. I fins avui.
Han passat més de setanta anys. Un altre grup de torroellencs ens hem proposat d’emprendre la publicació d?EMPORION, 3a època. La nostra intenció és de recuperar l’esperit de la revista i presentar-la sota la mateixa capçalera i amb el mateix nom. Amb periodicitat mensual. I ara en format digital, més adaptat als nostres temps.
Els promotors som torroellencs d’origen o d’adopció, il·lusionats pel repte de la represa, i conscients de la responsabilitat que contraiem. Ens considerem compromesos amb l’ideari de les dues èpoques precedents, és a dir, units en la catalanitat i l’estimació a la nostra vila; respectuosos amb la tradició i oberts a la modernitat; conscients de la dignitat de totes les persones i pobles; defensors de la pau, enemics de la violència; arrelats al passat, vivint el present, intentant pensar en futur; tolerants amb tot menys amb la intolerància; crítics amb el que va malament i disposats a millorar-ho; idealistes, fins i tot utòpics, però tocant de peus a terra.
I amb esperit obert. Escoltarem amb respecte totes les opinions i crítiques i acollirem amb goig la col·laboració de tothom que vulgui acompanyar-nos per aconseguir una Torroella que desitgem cada dia més amable, més culta, més civilitzada.
