La paraula civisme fa referència a les pautes de comportament que ens permeten viure en una col·lectivitat. Qui té una bona capacitat de posar-se a la pell de l’altre és fàcil que es comporti cívicament i sigui respectuós.
La majoria de les persones demostrem un acceptable grau de civisme en el dia a dia: ens saludem pel carrer, ens disculpem mútuament en tenir un petit xoc, ens donem les gràcies… són convencions. En el llibre Ben educats, Salvador Cardús va escriure un capítol, “Elogi de les convencions”, en el que deia: “Convenir, d’on deriva la paraula convenció, significa ‘anar d’acord’, ‘anar al mateix lloc’. I el civisme és la qualitat que permet compartir aquest mateix lloc sense donar-nos empentes.”
Es necessita un cert temps d’aprenentatge per utilitzar les novetats de cada època cívicament. Així, als ”Emporion” del primer terç del segle passat, es constata una preocupació recurrent sobre el poc respecte al teatre i al cinema: molts menjaven cacauets, feien fressa sense parar i parlaven en veu alta amb pocs miraments. Ara és rar que això succeeixi. Qui pot negar que en pocs anys hem après a utilitzar les papereres públiques? Les bones maneres es van estenent i tenim més en compte la realitat que viure en societat exigeix controlar el volum de veu, per exemple.
Un bon indicador de la salut cívica d’una col·lectivitat és la que demostrem quan ens asseiem al volant d’un automòbil. És una eina que distorsiona les personalitats i les bones maneres es veuen notablement disminuïdes en la conducció. A part dels excessos de velocitat, són massa els conductors que no respecten els passos de vianants, que aparquen davant de guals i que pronuncien tot tipus d’insults contra altres conductors. Cal saber dominar la màquina i que no sigui la màquina la que ens domini.
La novetat dels mòbils és un dels punts febles actuals. Encara són poques les persones que programen el mòbil en silenci quan és de bona educació fer-ho. Per exemple, anar en tren es converteix sovint en un suplici a causa de les converses, a grans crits, que hem d’escoltar a la força. Encara no estem vacunats contra els virus d’aquest estri i hi ha qui es vanta de posseir el darrer model, o de batre rècords de trucades. Confiem que la febrada passarà. Com potser arribarà el dia que farem un bon ús de la recollida d’escombraries selectives, sabrem gaudir d’animals de companyia sense ocasionar molèsties a ningú, etc.
Per arribar a un grau de civisme adequat no falten proclamacions, ni discursos, ni turmentar o amenaçar els nostres adolescents. Es precisa predicar amb l’exemple; sense coherència sobren les paraules. El civisme s’ha de practicar en la mateixa mesura que el defensem, del contrari seguirem amb l’habitual esquizofrènia de plantejar un model ideal i practicar el “mentre jo vagi bé”.