Educació i medi ambient

Sembla que tots coincidim que educar els nostres fills o els nostres alumnes és una feina que es fa des que neixen i que ha de ser constant. S’ha de pensar acuradament com fer-ho i s’ha de tenir clar que, per fer-ho bé, l’adult ha de ser un referent positiu per a l’infant i per a l’adolescent, i això implica actuar amb coherència.

És més que probable que la majoria de nens i nenes del municipi visquin en unes famílies on es fa la separació dels residus que generen, classificant-los en orgànics, plàstics, paper i vidre; i això és molt important perquè ells ho van incorporant a poc a poc a les rutines de la vida diària. També és molt probable que des de l’escola es treballin  temes com el problema de la falta d’aigua, per exemple, i que a partir d’aleshores, en comptes de banyar-nos, ens dutxem o que regulem la quantitat d’aigua que surt del dipòsit  del vàter.

Tot això que han anat aprenent i interioritzant, un bon dia se’ls desmunta quan observen i es fan conscients del funcionament de la societat on ells viuen. La quantitat d’aigua que podem estalviar dutxant-nos, per exemple, es gasta amb escreix quan ens posem a regar jardins i camps de golf.

I jo em pregunto: no és absurd passar-nos la vida classificant residus quan molts d’ells es podrien estalviar? Per què un mateix producte ha d’estar embolicat primer amb un plàstic, després posat en una capsa de cartró que t’emboliquen amb un paper i te’l posen en una bossa de plàstic? Per què pràcticament no hi ha cap envàs que sigui retornable? Per què les fruites i verdures han d’anar en terrines de plàstic o en safates de porexpan? Per què emboliquem cada dia l’entrepà amb paper d’alumini que després llencem a les escombraries?… I això només són alguns exemples dels molts que es podrien citar.

On és la coherència que ha de fer de la societat adulta un referent positiu per als més petits i per als més joves?

I mentre demano des d’aquí que els governants del mal anomenat “primer món” apostin per polítiques més sostenibles, seguirem treballant a casa i a l’escola per aportar el nostre gra de sorra a la cultura de la sostenibilitat: continuarem agafant el cabàs per anar a comprar, reciclant les bosses de plàstic que tinguem, classificant els residus, controlant la temperatura de dins de casa, comprant productes de temporada, posant plantes mediterrànies al jardí… I segurament que, per ignorància, deixarem de fer coses importants que podrien millorar el medi ambient.