Revista Emporion

El futur de L’Estartit

El gener de l’any 2017, vaig escriure en aquesta revista un article titulat “El futur Passeig Marítim de l’Estartit”, on comentava una noticia que recollien els principals diaris de Catalunya, la qual assegurava que la Generalitat havia assignat 4 milions d’euros per a la remodelació del Passeig Marítim de l’Estartit, i que les obres podrien començar al llarg de l’any 2018 o com a molt tard el 2019.

La veritat és que, a partir de llavors, no n’he sentit parlar gaire d’aquell projecte, les obres no han començat, ni suposo que estigui previst que puguin començar en un temps raonable. No seria bo per a l’Estartit que aquest projecte, que a hores d’ara ha esdevingut tan necessari com imprescindible, segueix-hi el mateix destí que el que tenia previst eixamplar algunes de les infames carreteres del Baix Empordà, que tot fa suposar que està descansant en el somni de l’oblit. Alguns pedaços, i una senyalització que aconsella prendre rutes alternatives, és amb el que ens hem hagut de conformar. Mentrestant, el perill a les carreters i els embussos segueixen creixent.

Malgrat els errors que ha hagut de suportar la façana marítima de l’Estartit, el Passeig Marítim continua sent un espai obert, agradable, i amb un paisatge que, tot i haver conegut temps millors, encara manté part de l’essència característica de la Costa Brava. El seu gran problema és que el vestit li ha quedat antiquat i està malmès, fa massa temps que toca vestir-lo de nou amb un model pràctic i actual. Les llosetes del paviment i voreres tenen força més de quaranta anys; els bancs es veuen ridículs i d’una altra època; l’asfalt del vial que té al costat -ple de rases i pedaços- ha donat tot el que podia donar de si; les faroles, per no desentonar, fan conjunt amb la resta de mobiliari urbà; l’enjardinament, els parterres i la seva distribució es veuen d’una època ja superada; finalment, l’organització i els tancaments de l’espai públic cedit al comerç o a la restauració, és una anarquia mancada de planificació i consens.

Una altra desgraciada situació que ha de suportar el passeig i altres vials són les inundacions, que es produeixen regularment, provocades per les aigües de pluja que recull el Torrent d’en Planes i els temporals de llevant, que deixen impracticable durant dies bona part del front marítim i la totalitat dels aparcaments de la platja, obligant a tallar el trànsit i a fer desviaments que alteren considerablement la circulació. L’últim episodi el vam patir a començament de temporada i va durar uns quants dies, amb la consegüent mala imatge que genera la situació. Crec que aquest és un problema prioritari, i com a molt tard, se l’hi ha de donar solució conjuntament amb les futures obres del passeig. Mentre escric aquestes línies, m’ha arribat la notícia que el Sr. Jordi Colomí, alcalde de Torroella, i responsables de l’ACA, estan treballant conjuntament per solucionar el problema. Esperem que arribin aviat a bon port.

Fa pocs dies que a l’Ajuntament de Torroella i a l’EMD de l’Estartit hi ha nous equips de govern, moltes persones -entre les que m’hi compto- n’esperem molt d’ells, són competents, amb ganes de treballar, i estan disposats a prendre’s les coses amb interès. Tant de bo que una de les seves prioritats sigui l’execució de la remodelació del Passeig Marítim de l’Estartit. Desconec en quina fase es troba el projecte, però de ben segur que encara deuen quedar obstacles per superar. El finançament, posar d’acord les administracions que hi tenen competències, i consensuar amb veïns o titulars de negocis allò que més els pugui afectar, poden ser alguns d’ells.

Si avui comparem l’Estartit amb les poblacions turístiques del seu entorn, veurem que anem tard; la majoria d’elles s’han posat al dia, i poden oferir uns espais públics moderns, racionals i amb uns equipaments que els fan agradables i plaents.

D’un temps ençà, escolto molts comentaris que creuen que ha arribat l’hora de revitalitzar l’Estartit i situar el poble al lloc que mereix. S’ha de respectar i potenciar la natura que se’ns ha donat, s’ha d’evitar fer més cortines de ciment arran d’aigua, i finalment, crec que, amb les futures obres del passeig, s’ha d’intentar recompondre el seu entorn i fer el possible per recuperar aquell genuí atractiu que tant es troba a faltar. Tots plegats ho agrairem.

Per acabar, permeteu-me fer un símil futbolístic: crec que si no s’actua o ens quedem rascant-nos el melic, d’entre les poblacions turístiques de la Costa Brava, l’Estartit quedarà relegat a jugar a segona divisió, i si la situació persisteix i es demora en el temps, tindrà moltes possibilitats de situar-se entre els cuers.