Byung-Chul Han és un filòsof sud-coreà que està de moda. Nascut a Seül el 1959, actualment viu a Berlín i és un dels màxims exponents de la filosofia contemporània juntament amb el polonès Zygmunt Bauman, l’encunyador del concepte de modernitat líquida. En les seves obres, Byung-Chul Han fa una minuciosa anàlisi del món en què ens ha tocat viure i dels mals que pateix la nostra societat, alhora que proposa solucions. Ha escrit sobre un ampli ventall de temes: Internet, les xarxes socials, la religió, l’amor, el poder, l’ecologia, la fòbia al dolor, la hiperactivitat, el consumisme, la depressió nerviosa, la violència… Uns quants dels seus llibres han estat traduïts al castellà. Si Karl Marx criticà el capitalisme, Byung-Chul Han es mostra crític amb el neoliberalisme, el nou rostre, gens amable, del vell capitalisme, capaç de comerciar fins i tot amb els serveis més essencials i amb els sentiments.
Les seves obres, en general, són de poca extensió i estan escrites en un llenguatge força entenedor -res a veure amb Kant o Hegel- i estan plenes de frases que fan reflexionar sobre els mals de la nostra societat (més avall en trobareu un botó de mostra). Entre els seus llibres traduïts al castellà, cal destacar La Sociedad paliativa, Expulsión de lo distinto, La salvación de lo bello, Vida contemplativa, Loa a la tierra…. Els títols de les seves obres són prou significatius. Les seves teories són tan discutibles com vulgueu, però és indiscutible que fan pensar. A La Sociedad paliativa, posem per cas, afirma que l’imperatiu neoliberal “sigues feliç”, que amaga una exigència de rendiment laboral, intenta evitar qualsevol estat dolorós i ens empeny a un estat d’anestèsia permanent.
El darrer llibre d’aquest filòsof es titula Vida contemplativa, i el que hi exposa segur que engrescarà a qualsevol persona que estigui descontenta amb el tipus de vida que duem. Byung-Chul Han ens diu que d’un temps ençà hem sobrevalorat l’acció, la qual cosa ens ha dut a oblidar-nos del valor de la contemplació, allò que feien tant els savis antics i que donà tan bons resultats.
A Berlín, on viu, Byung-Chul Han hi té un jardí en el qual passa molt de temps i li proporciona molt plaer. Al llibre Loa a la terra diu que l’art de la jardineria ens apropa a la terra, a les nostres arrels més profundes. És una llibre transversal, a cavall entre la filosofia, l’espiritualitat i la poesia. Darrerament, ha publicat alguns articles a El País, i en un d’ells escrivia que, per redimir-se, l’home digital necessita cultivar un jardí. Des que té cura del seu jardí berlinès, Byung-Chul Han percep el temps d’una manera diferent. Té la sensació que el temps s’escola més lentament. “Em sembla que falta una eternitat perquè arribi la propera primavera”, diu. El seu jardí l’ha posat en contacte amb la realitat: els colors, les olors, les sensacions… La terra pesa, diu, té una textura, embruta les mans. Els objectes digitals no tenen res de tot això. Són freds com el glaç (per bé que molt útils, això no ho discuteix pas). En resum, aquest filòsof jardiner (o potser caldria dir jardiner filòsof?) sud-coreà diu que la terra és una font de felicitat. Però els que tenim un jardí o un hort (o les dues coses) i fa temps que el cultivem ja ho sabíem, això.
Els jardiners i els hortolans han de ser persones pacients. Qualsevol planta, fins i tot les de creixement més ràpid com ara les carbasseres, necessiten temps per donar fruits. Tres, quatre, cinc o més mesos, depèn de la planta i del clima. Per més que la reguem, que l’adobem i mimem, una planta no s’afanyarà a completar el seu cicle. Les plantes només obeeixen una llei, la que dicta la natura. L’horticultura ensenya a saber esperar per tal d’obtenir un resultat. A un cavall de carreres se’l pot esperonar per què acceleri el galop i guanyi una cursa; a una planta, no.
Vivim immersos en la cultura de la immediatesa. Estem acostumats a aconseguir les coses en un tres i no res. Tot el que desitgem, ho volem ja, ipso facto que deien els antics. No podem, no sabem esperar. L’ordinador és ràpid, però per a alguns usuaris encara no ho és prou; si triga alguns segons a realitzar alguna tasca, ja frisen. Rentar la roba a màquina és molt més ràpid que fer-ho a mà al safareig, però tot i això a alguns els sembla que aquestes màquines triguen massa a completar el programa. Si volem menjar una pizza, només hem d’esperar mitja hora a tot estirar que ens la duguin a casa encara ben calenta perquè acaba de sortir del forn. Però si volem menjar una tomata fresca que hem cultivat al nostre hort haurem d’esperar com a mínim quatre mesos. I això amb sort, si una inclemència o una plaga no destrueix la collita.
Crític amb el neoliberalisme i la societat tecnològica, Byung-Chul Han ha estat titllat més d’un cop de reaccionari, i no és gens estrany. Qui va a contracorrent sempre corre el perill de ser considerat com a tal. Però les veus discordants a vegades l’encerten. Recordeu Galileu Galilei. Eppur si muove.
10 frases de Byung-Chul Han que fan meditar
- Les presses, l’atrafegament, la inquietud, els nervis i una angoixa difusa caracteritzen la vida actual. En lloc de passejar tranquil·lament, la gent s’apressa d’un esdeveniment a un altre, d’una informació a una altra, d’una imatge a una altra.
- L’època de les presses i de l’acceleració és (…) una època de l’oblit de l’ésser humà.
- El treball roba la llibertat.
- Pensar que com més actius siguem més lliures ens sentirem és una il·lusió.
- La vida contemplativa és més activa que qualsevol hiperactivitat, ja que aquesta última representa precisament un símptoma d’esgotament espiritual.
- El mòbil és una eina de dominació, actua igual que un rosari.
- Plataformes com Facebok o Google són els senyors feudals d’avui dia.
- Avui dia correm darrera una informació sense atènyer un saber.
- Renda bàsica i jocs d’ordinador serien la versió moderna del panem et circenses.
- La mort significa simplement la des-producció… La producció s’ha totalitzat i ha esdevingut l’única forma de vida.
