L’any 1985 l’ajuntament de Torroella va encarregar a l’escultor mataroní Manuel Cusachs l’execució d’un monument per honorar el nostre compositor de sardanes Vicenç Bou. Les escultures a la via pública, independentment de l’encert de l’escultor, necessiten un emplaçament adequat. Els pressupostos destinats a una cosa tan aparentment prescindible per l’economia com una escultura solen ser ben minsos. L’atracció turística està en relació directa amb la bona cura d’aspectes tan oblidats com una bona qualitat del paviment dels carrers, un encertat enllumenat, un arbrat planificat degudament o unes escultures públiques rellevants.
A fi d’encertar el lloc apropiat pel monument, Cusachs es va desplaçar amb la seva esposa a Torroella i després de passejar al llarg del passeig Vicenç Bou, va senyalar amb el seu bastó el punt on definitivament seria aixecat l’encàrrec: al passeig davant de l’edifici conegut com el Fronton. Cusachs és autor de nombrosos retrats escultòrics, com la sèrie Trenta-tres catalans, té obra pública a diversos municipis, a més d’una dilatada producció d’escultura religiosa. Tot plegat el situa entre els més destacats escultors catalans de la segona meitat del segle XX i començament del XXI.
Per Torroella es va decantar per un bust de Vicenç Bou en bronze que seria sostingut per uns pilars de granit i una base. Quan va tenir l’obra perfilada en argila, Cusachs va requerir la presència de torroellencs al seu taller d’Òrrius per captar la seva opinió abans del lliurament a la foneria i transformar el bust en bronze. Un membre de l’expedició era en Rogeli Bou, fill del compositor. La resta de persones van trobar que Cusachs havia aconseguit els trets que definien la personalitat de Bou, però en Rogeli, bon coneixedor de la fisonomia del seu pare i home avesat per la seva professió de barber a contemplar cares i saber-ne distingir els aspectes més prominents de cadascuna d’elles, només de veure el bust va arronsar el nas davant l’astorament dels presents i particularment de Cusachs, que havia emprat moltes hores de treball per, a través de fotografies que se li havien proporcionat, treballar per un encàrrec que volia lliurar reeixit. Cusachs va preguntar a Rogeli què trobava que hi faltava o què hi sobrava. En Rogeli va començar a expressar-se: les galtes eren massa plenes i Cusachs, amb l’espàtula, va començar a treure llesques del fang encara tendre i modelable, afegir-ne al front, ampliar la barbeta o remarcar una arruga aquí i allà. Cusachs va suar, pel treball i per l’exigència d’en Rogeli, fins que, com el barber després de tallar cabells ensenya el clatell al client per aprovar la seva obra, el fill del compositor va assentir provocant un sospir a tots els presents.
El monument va ser inaugurat per l’Albert Bou, nét del compositor, el dia 25 d’agost de 1985 i des d’aleshores ens recorda la fisonomia d’un dels més grans, populars i estimats compositors. Les generacions més joves que no han vist passejar per Torroella aquell mestre, el poden imaginar gràcies al monument. Cusachs va morir el 14 de febrer d’enguany i Torroella compta amb un monument sortit de la seva mà. Poc a poc el municipi es veu afavorit per la presència d’obres escultòriques que enriqueixen enormement places i carrers. Alguns més reeixits que altres perquè no sempre l’artista ha disposat d’un pressupost prou generós com per lluir-s’hi. Fem vots perquè en el futur trobem la manera d’augmentar obra escultòrica a la via pública i de conscienciar-nos que tota obra requereix un manteniment, una cura per difondre la personalitat dels seus autors i una oportunitat per educar els infants i joves a percebre la bellesa de l’art o bé ensenyar-los a deixar-se interpel·lar davant la mirada crítica pròpia dels artistes.
