El problema català II

Quines han estat les reaccions davant la consulta del 13 de desembre?

Limitaré aquest article, en cert sentit continuador del publicat recentment amb el mateix títol, a un extracte-resum de les declaracions recents del president de la Generalitat José Montilla, de  l’expresident Jordi Pujol, del cap de l’oposició Artur Mas i del Centre d’Economia, com a entitat de referència de la societat civil catalana.

El president de la Generalitat, José Montilla (el 128è de la història d’aquesta institució), va assegurar, durant l’acte solemne de celebració del 650 aniversari de la institució, que “Catalunya és una nació, és definir una realitat” i no un “desig constitucional”, i que aquesta institució de govern -la Generalitat catalana- no és un “accident de la història”, sinó el fruit d’un “esperit tossut” d’anhel per la pau, la justícia i la llibertat, ja que “a Catalunya, democràcia equival a autogovern”. Citant Joan Manel Serrat, va recordar que és una “pàtria disposada a revoltar-se quan es nega” i que la nacionalitat no es reivindica només per un desig de “reconeixement institucional”. Va subratllar que la nacionalitat de Catalunya és possible per la “continuïtat històrica de la Generalitat, tot i dictadures i guerres”, “suma de sentiments i fets”. “A l’afirmar que Catalunya és una nació, simplement volem expressar lliurement el que som i el que volem seguir sent”. Va insistir que aquesta afirmació es pot fer des de la “lleialtat” a la resta de “pobles veïns” amb els quals es comparteix una realitat política, en referència a la resta de les comunitats autònomes d’Espanya.

En el mateix acte, Jordi Pujol, 126è president de la Generalitat, que després del president de l’exili, Josep Tarradelles, ha estat el que més temps va exercir el càrrec, va reafirmar la idea que Catalunya és una nació; malgrat els diferents moments històrics en què va ser “atacada, suprimida i perseguida”, sempre va mantenir una “vocació política” i això, juntament amb la història contrastada, justifiquen un “present ambiciós” i que no sigui vista “com una autonomia més”.

Jordi PujolArtur Mas, en unes declaracions recents, ha manifestat que per aplicar una política econòmica que ens tregui de la crisi “Catalunya té un poder limitat, però sempre s’ha caracteritzat per la seva gran capacitat d’influència en la política econòmica espanyola”. “Un partit que defensa l’autodeterminació de Catalunya pot no ser sobiranista? Sobiranista vol dir apostar perquè Catalunya tingui el màxim nivell d’autogovern possible en cada moment. I a aquest màxim possible jo afegeixo que no hem de posar cap límit concret. Sobiranisme és un eufemisme d’independència “, “el problema de Catalunya és pujar com més gent millor a un tren que ha de portar una determinada direcció, no cap a Madrid, sinó cap a Europa i el món “. Cal que “voti bona part dels que van votar en les consultes sobiranistes i bona part dels que es van quedar a casa. Això és la majoria social. I els països avancen amb majories socials grans “. Sobre l’editorial conjunta “vàrem dir que la subscrivia completament, perquè sintetitza el que crec és en aquest moment un sentiment majoritari”. “No és normal des de l’òptica democràtica que un Tribunal Constitucional dividit i mediatitzat pels partits polítics d’àmbit espanyol hagi de jutjar la voluntat del poble de Catalunya expressada en les urnes”. Si el veredicte és contrari a l’Estatut es podrien donar “tres coses: reacció del Parlament, consulta al poble de Catalunya i definició de les prioritats bàsiques de futur de l’autogovern més enllà de l’Estatut”, “si l’Estatut mor al Tribunal Constitucional, la via estatutària tradicional no tindria futur”.

Artur MasLa societat civil exigeix respecte a l’autogovern català: el Cercle d’Economia, entitat de referència de la societat civil catalana, ha confeccionat un informe que va presentar Miquel Roca, que sosté que Catalunya es troba en una situació de “desconcert, inseguretat i desconfiança”, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i la crisi econòmica com a espasa de Damocles. I demana que es tingui en compte que és una llei aprovada per dos parlaments i ratificada pel poble de Catalunya i afirma que Catalunya “no pot viure de forma precària en la seva ambició d’autogovern” i per això la societat “cerca camins per exigir” respecte. L’editorial conjunt dels diaris catalans i la mobilització ciutadana per les consultes sobiranistes són considerats com a mostres que la societat catalana no és insensible a l’expressió d’unitat que ha de permetre remuntar la situació. Unitat que ha de liderar el món polític sobre la base de propostes “a llarg i mig termini que comprometin una acció de govern plural i cohesionat, més enllà de calendaris electorals”, i adverteix de “l’amenaça de crisi institucional” que suposa l’eventualitat d’un veredicte del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya, i fa una crida als partits per evitar una sentència d’efectes desestabilitzadors, que augmenti la sensació que “la sortida de la crisi econòmica pot ser més incerta i pot allunyar-se en el temps”, i subratlla la “confusió i crispació en la política espanyola difícilment acceptable” que explica “la creixent desafecció per la política i la desconfiança cap als dirigents precisament en els moments en què és més necessària”. Un missatge després d’una setmana en què el Govern (tripartit) de la Generalitat ha hagut de fer malabarismes en temes de calat com la reforma de l’impost de successions. Catalunya necessita més respecte per al seu autogovern davant la “trista i tossuda voluntat de la resta de l’Estat de negar a Catalunya la seva voluntat de ser com a país i nació”.