El dia 1 de desembre va entrar en vigor el Tractat de Lisboa amb importants novetats, com són l’estrena del nou president estable del Consell Europeu per dos anys i mig, renovable una vegada, i també l’alta representat per a la política exterior que a més és vicepresidenta de la Comissió Europea, a més d’altres novetats significatives com que la Unió Europea té personalitat jurídica o que s’aplicarà, tot i que més endavant, el sistema de votació de doble majoria d’acord amb el nombre d’estats i ciutadans, o que s’estableixi la iniciativa legislativa popular a partit d’un milió de vots de ciutadans europeus, novetats que, en conjunt, poden donar un impuls significatiu a la construcció europea, si se’n fa una lectura i aplicació en clau europea del Tractat de Lisboa.
A més, tal com estava previst, el president de la Comissió Europea, el portuguès José Manuel Durão Barroso, ha anunciat per al seu segon mandat de cinc anys la nova composició dels membres del seu govern, per entendre’ns dels nous comissaris que compondran la comissió. D’una anàlisi ràpida, en surt que n’han sortit beneficiats els estats grans. Anem a pams, d’una banda el Regne Unit hi aporta Catherine Ashton, la flamant alta representant de la política exterior que per imperatiu del Tractat de Lisboa també és vicepresidenta de la Comissió Europea. D’altra banda, l’espanyol Joaquín Almunia canvia la cartera d’Economia per la de Competència, que té una important acció dintre de la comissió, de la qual a més serà vicepresident. També Alemanya, amb l’assignació de la cartera d’Energia, obté un ampliat poder i, per acabar, França, en la figura de Michel Barnier, acostumat a mil batalles europeistes, obté la cartera de Mercat Interior i Serveis, molt important dintre de la UE. Com veiem, doncs, les carteres amb més pes específic estaran en mans de persones amb nacionalitat dels estats grans.
El que cal ara és que, tant internament com sobretot pel que fa a la política exterior i de seguretat, la Unió Europea sàpiga estar a l’alçada dels esdeveniments internacionals i estableixi una política que permeti la defensa de la llibertat i seguretat dels ciutadans europeus i al mateix temps doni un impuls a l’Europa política, per transmetre al món un missatge clar de voluntat de ser un actor important i influent, tot plegat pel benestar dels ciutadans europeus i també per l’equilibri mundial. Així les coses, el que cal és que la nova comissió i el nou Consell Europeu treballin en clau europea i deixin de banda els interessos estatals i entenguin la seva feina amb la idea de l’interès general europeu.
