Fa mesos que a emporion parlem d’infraestructures, i ens fem ressò de necessitats, de deficiències i d’esperances de millora. Si ens cenyim a l’àmbit del transport, les empreses i els particulars fa molt de temps que clamen per culpa de les mancances, tant d’inversió com de capacitat de gestió i de decisió, als ports, als aeroports, a les carreteres i, sobretot, al ferrocarril.
No sembla que ara sigui moment per pensar en grans inversions públiques, però ens hem referit algun cop a les necessitats de Torroella i del Baix Empordà, i hem fet present fins i tot que un tren subcomarcal Torroella-Sant Feliu hauria estat una bona alternativa pública a la cada dia més exuberant, i a la llarga insuportable, processó d’automòbils privats i de camions. Però les prioritats econòmiques obliguen a deixar ara de banda aquests tipus de millores torroellenques. Considerem el conjunt del país, que també ens afecta, i molt. Què passa amb el tren a Catalunya?
Davant la irracionalitat econòmica dels plantejaments governamentals, el sector privat ha hagut d’actuar. L’agost del 2004 es va constituir l’associació sense ànim de lucre FERRMED, creada pel món empresarial per contribuir a la millora de la competitivitat europea mitjançant l’impuls del Gran Eix Ferroviari de mercaderies Escandinàvia-Rin-Roina-Mediterrani occidental.
El dia 12 de gener passat FERRMED va liderar un acte a la seu del Parlament Europeu de Brussel•les per proclamar la seva posició pel que fa al disseny de la Xarxa Ferroviària Principal Europea i defensar la inclusió del Corredor Mediterrani en aquesta xarxa. La Comissió Europea té previst confeccionar ara mateix l’esborrany definitiu del mapa de la xarxa principal, que s’enviarà als Estats membres i se sotmetrà a aprovació el mes d’abril de 2011.
