Escric aquestes reflexions després de saber els resultats de les novenes eleccions democràtiques municipals d’ençà de l’any 1979.
Primer. Torroella ha estat afortunada amb les persones que l’han regida en aquests anys de democràcia. S’ha governat amb sensatesa i les diferents oposicions han col·laborat positivament. Parlo sempre en general. Els darrers ajuntaments de la dictadura van estar formats per persones lúcides que van facilitar una transició pacífica i ordenada. Una bona herència per aquells que ara governaran, però han de ser conscients de la seva responsabilitat per mantenir un bé preuat tan fràgil com l’argila trencadissa.
Segon. La voluntat dels votants del 22 de maig ha estat que tinguin representació municipal sis dels set grups elegibles. Una pluralitat que obliga a un plus d’intel·ligència política per aconseguir enteses fructíferes.
Tercer. Les possibilitats aritmètiques per formar un govern són diverses i totes elles vàlides des d’un punt de vista de la legalitat democràtica. No obstant això, el primer esforç dels elegits és arribar a acords per constituir un govern integrat pels més votats.
Quart. Els que governaran hauran de cedir part dels seus respectius programes a fi d’arribar a un pacte de govern estable pels propers quatre anys. Al marge de les preferències de cada torroellenc (personalment, per exemple, vaig trobar lamentable que en el debat organitzat per El Punt no es dediqués cap atenció a la cultura), espero que aquells i aquelles que governaran el municipi tinguin en compte el següent:
a) Aïllar qualsevol brot de demagògia i de populisme, fàcilment transformables en neofeixisme.
b) Estudiar camins de veritable participació. Els qui han sortit elegits no han rebut un xec en blanc i si tots tenim l’obligació de col·laborar en allò que ens és comú, aquells i aquelles que tenen la responsabilitat de govern són els qui tenen la clau per repartir joc.
c) Cal encarar positivament, i d’una vegada, l’encaix dels diferents nuclis urbans del municipi, especialment trobar una solució satisfactòria per als estartidencs. Un desenllaç òptim no pot arribar per cap més camí que pel del diàleg.
d) Aprofundir un nou pla de convivència per evitar la formació de guetos, sigui per llocs de procedències o per noves formes de pobresa, sovint indestriables.
Fem vots per seguir sent un municipi que gaudeix de pau social i que és capdavanter de tantes iniciatives positives.