Emporion va néixer l’any 1915. Estem parlant de fa cent anys, i no és fàcil trobar informació de primera mà sobre la gent que va fundar el nostre periòdic. Als que en vàrem arribar a conèixer alguns, ens va tocar de fer-ho després de la guerra desastrosa del 1936-39, i en ple franquisme. No quedava rastre visible de la revista, els seus principals redactors havien hagut de marxar de Torroella o emmudir, algun va conèixer l’exili. Ningú no hauria dit que aquella revista, morta i enterrada, un dia renaixeria. Que un dia seria honorada per la Corporació Municipal amb la Medalla del Montgrí, més pels seus mèrits que pels nostres. I ells, evidentment, no ho veurien.
Emporion es troba en deute amb els seus fundadors, i ens hem proposat de fer-ne memòria en una sèrie d’articles. Aquest mes en Joan Surroca ens recorda el mestre Pere Blasi amb motiu del centenari de la seva arribada a Torroella. I a l’octubre, en Jaume Bassa dedicarà una de les seves “Reflexions” mensuals a mossèn Viver. En exemplars propers anirem dedicant un espai als altres fundadors. Lamentablement, com és lògic, no podrem pensar en tots aquells que amb més o menys assiduïtat hi varen col·laborar.
Si Blasi i Viver varen ser els impulsors, poca cosa haurien fet ells tot sols si no els hagués acompanyat, des del primer moment, un grup selecte de torroellencs seduïts per la seva empenta i els seus ideals. En Josep Castells i l’Eduard Viñas varen ser, sens dubte, els més propers i perseverants, però no hi varen faltar personalitats més o menys rellevants, d’altres més o menys voluntarioses, que hi ajudaven.
Creiem que interessa a tots els torroellencs cultes saber qui eren i com eren, què pensaven, què feien el mestre Pere Blasi, mossèn Viver, en Josep Castells, l’Eduard Viñas, el brillant historiador Joaquim de Camps i Arboix, l’intel·ligent i senzill impressor Prim Casadevall, el taller del qual era imprescindible per tirar endavant un periòdic quinzenal. En referir-nos a totes aquestes persones memorables haurem de salvar les dificultats de distància, en el temps i en les circumstàncies, que assenyalàvem al començament. No ho farem tan bé com ells es mereixerien.
