Els goigs són un gènere de poesia religiosa popular amb una expressió literària i musical de contingut local que lloa la Mare de Déu, Crist o els sants que esdevenien protectors i intermediaris entre Déu i els homes. Calmaven els càstigs divins i traslladaven a la divinitat, les peticions dels homes i de les dones emparats sota la seva protecció. Es canten en actes religiosos i la seva finalitat és donar gràcies pels béns rebuts o com a pregària perquè intercedeixi en el guariment de malalties, de la pesta o de les plagues que afectaven les collites i els ramats. També solen descriure la descoberta d’imatges o relíquies, la vida, els martiris i els miracles d’un sant o santa.
La paraula goig també expressa el full de paper en què aquestes poesies s’imprimeixen. Són impresos senzills d’un 30×20 cm. aproximadament i amb una composició tipogràfica que no ha sofert gaires variants. Solen tenir la imatge que representa el sant o marededéu, els florons a banda i banda de la imatge, el corondell que separa les columnes d’estrofes i l’orla o sanefa que volta tot el full. A nivell tipogràfic hi ha el títol o encapçalament, el text narratiu, el peu de text i el peu d’impremta (on i qui l’ha imprès). El text comença amb una quarteta d’obertura i una altra de tancament. La resta d’estrofes estan formades per vuit versos heptasil·làbics (set síl·labes) i els dos darrers són la rescobla o tornada, que són els versos repetits que tanquen les estrofes.
A Torroella cada 25 de novembre celebrem l’aplec de Santa Caterina, la nostra patrona, i com és habitual s’hi canten els goigs en finalitzar la missa. Però no sempre s’han cantat els mateixos goigs. Consta que s’han cantat tres models de goigs diferents al llarg del temps.
Els primers goigs sembla ser que podrien ser obra d’Andreu Sàbat, escrits entre el1655 i el 1670. Consten de 10 estrofes de vuit versos, menys la primera i darrera de quatre. I tenen com a rescobla els següents : «vullaunos inluminar / Verge y Martyr Catharina./». Porten com títol Goig de la Gloriosa Verge y Martyr Sta. Catharina. A les dues primeres estrofes es fa una presentació de la santa, de la seva intel·ligència i habilitats retòriques. «Filla sou d’Alexandria /…../ Sinquanta savis vingueren / molt doctes en disputar / però al punt conegueren / vostre Saber Singular». Les estrofes tercera, quarta i cinquena expliquen el martiri de la santa i la sisena el martiri que van patir els seus seguidors. «vVostre cos feu açotar: / afins que vareu restar / de color de Clavellina //. /Entre rodes molt cruel / vostre Cos varen passar //. // vos maná degollar / … / y llet per Sanch vareu donar//. Sinquanta Savis Cremats / … / tres cents (soldats) foren degollats / ab la Emperatris Faustina//. A la setena estrofa ens parla de les tres virtuts principals de la santa : «la una es de Virginitat, / y de Martyri, y doctrina.// A les tres darreres estrofes s’expliquen fets històrics i el vincle de l’ermita i la vall amb la vila de Torroella: «Tres hermitans en Mongri / feren vostra Casa Divina //. Des de Mongri á la Vall: / a qui curau de tot mal / al que â vos se encamina. // La vila de Torroella / … / aveula sempre guardada / de fam, guerra, y pesta fina //.
Els segons goigs porten per títol Goigs en llahor, y gloria de Santa Catharina, Verge, y Martir. Ens n’ha arribat una còpia de Josep Xargay i Pi, (anys 1744 – 1756) en la còpia que va fer del llibre de la Història de Santa Caterina escrita per Andreu Sàbat. En aquesta versió, que es cantà fins l’any 1947, s’hi mostra més el lligam de Torroella amb la santa. Així, al final de cada estrofa s’acaba amb la rescobla «Torroella es la ditxosa / en tenir tan rich Tresór». S’exposen les sis perfeccions de la santa. Comença amb la primera quarteta «Catharina Gloriosa, / Esposa del Redemptór, / Torroella es la ditxosa / en tenir tan rich Tresór.» Continua amb les estrofes que parlen de les perfeccions : «moltas perfeccions tinguéreu / obrades ab ferma Fé /» i dóna pas a la descripció de dites perfeccions «la perfecció primera / fonch una gran caritát / … / Prenentvos per Esposa / Jesu-Crist Nostre Senyor.//. En la segona amostrareu / honestedat cordial / cuant vos aparegué Maria// Santedat fonch la tercera / en apartar los perílls / del error i mala secta / de la Noble Emperatrís // . En la cuarta amostráreu / la gran Fé que ab vos había // La sinquena fonch prudéncia / cuant vos estaven tormentant / esperant Verge seréna / que vingués lo esperit Sant //. La sisena fonch firmesa / devant lo Emperador, / plena de amor perfeta / menyspreanli son error //. Finalment a les dues darreres estrofes s’expressen els lligams de la santa amb la vila de Torroella : «En Montgrí sou asentada, / obligannos cadal dia / dels Pecadors Advocada / sou vos Verge Catharina / Als quius reclaman gloriosa / alcansaulos prest favor. // Moltas son las presentallas / queus portan los Devots / de Or, Argent y Mortallas, / per ser Vos salút de tots : / Y ab professons piadosas / van Vos demanár favór// I acaba amb la tornada «Puix al Cel teniu posada / Esposa del Redemptór, / Catharina Verge Santa, / socorreunos ab amor.// D’aquesta versió dels goigs ens han arribat als nostres dies diferents impressions, algunes en blanc i negre i altres en color.
Finalment tenim els goigs que va escriure Mossèn Francesc Viver i Puig (1876-1955), musicats pel mestre Salvador Dabau i Caussà (1909-2002) i ornats per Joan Pericot i Garcia (1907-1987). Porten per nom Goig a la Verge i Màrtir Sta. Caterina, que es venera en la seva ermita de Torroella de Montgrí. El text comença i acaba amb la mateixa quarteta «Caterina nostra guia / Far encés pel flam del cel, / doneu-nos, o Verge pia, / vostra fe, valor i zel». Aquests dos versos darrers fan de rescobla d’aquests goigs. La primera estrofa inclou l’esposori de Santa Caterina amb Jesús : «Jesús el cor us demana / i us don son anell d’espòs; // Les estrofes segona i tercera tracten del combat dialèctic amb els savis d’Alexandria «Dels àngels sou pariona, / rosa del roser d’Amor / un d’ells el cel abandona / i anardeix vostre valor//. En la tercera « vostra saber i virtut, / són tan grans o meravella / que als savis haveu vençut;//. En les estrofes quarta i cinquena tracta els martiris que va patir : «ell rodes amb dents de glavis / prepara al cos virginal; / mes l’àngel que us assistia / destrossa l’arma crudel.// A la cinquena continua «i ella del botxí l’espasa / per tallar-vos el cap mou / per sang pura llet eixia / per nou prodigi del cel.// Les dues darreres estrofes exposen el vincle que existeix entre el Montgrí i el Mont Sinaí, on s’hi van trobar el que deien que eren les relíquies de santa Caterina (s’hi va trobar el cos incorrupte d’una jove). «Del Sinaí a la muntanya, / … / i el sepulta amb alegria / lluny del mundanal bruel.// I acaba «En una vall asentada / darrera el cim del Montgrí / vetlleu sempre l’encontrada / plovent-hi el favor diví; / agraït l’ermita omplia / d’exvots el poble fidel.//» I acaba amb la quarteta inicial.
Voldria acabar amb un fragment de Joaquim Rabassada i Matas a Els himnes nacionals. Una primera introducció, on al capítol Del Montgrí al Sinaí fa un estudi dels goigs de Santa Caterina i la seva relació amb el territori. Exposa : «Quan els assistents a la festa d’hivern del Montgrí participen del cant dels goigs, més enllà de les diverses religiositats o actituds performatives, creen una comunitat imaginada i agrupada ritualment per una cançó que narra la història mítica i èpica del país. En aquest sentit, la situació musical els agermana amb els que abans van sentir-se part de la mateixa comunitat ideal. Els goigs reforcen aquest pensament i la sensació de sentir-se part del llinatge d’un poble escollit i protegit per Déu.»
Podeu escoltar el cant dels goigs de Santa Caterina en un vídeo de l’any 2019, clicant l’enllaç.
Bibliografia:
- Els himnes nacionals. Una primera introducció. Joaquim Rabasseda i Matas. Documenta Universitaria, 2012.
- –Quan la música marca el temps. La festa de Santa Caterina. Anaís Falcó Ibañez. Revista Prodiemus. 2012,
- Els goigs, entre la devoció i la festa. Els Xu.lius, 1998 Introducció. ribes.org/galeria/goigs/expogoig_introduccio_2.htm
