Recull de paraules del llibre «Història de Santa Caterina» de l’Andreu Sàbat. Any 1672.
Llegint el llibre de l’Andreu Sàbat, «Història de Santa Caterina» de la còpia recopilada per Miquel Púbol i Litró, i de la transcripció feta per Xavier Mundet i Tarrés l’any 2000, n’he fet una actualització i una nova transcripció. A mesura que l’anava fent em trobava amb moltes paraules que no en coneixia el significat i no l’entenia en el seu context. He recopilat aquestes paraules i n’he buscat el seu significat al Diccionari català-valencià-balear d’A.M. Alcover i F. De B. Moll en la seva versió on line, d’altres paraules n’he buscat el significat en un traductor del llatí. Segurament que algunes paraules són fruit de la meva desconeixença en l’àmbit eclesiàstic i altres àmbits, però també són interessants de recuperar i conèixer. Evidentment, hi ha moltes més paraules que hi surten i que estan en desús actualment però que en fer-ne la lectura s’entenen en el context i no les hi he posat. Aquí poso la paraula, el seu significat i la paraula en el fragment on es troba en el llibre.
Recull de paraules del llibre de l’Andreu Sàbat :
lleuga: llegua : mida equivalent a poc més de quatre quilòmetres. «que dista de la Vila de Torroella una lleuga,»
sayons: saió : home cruel que dona turment. «un dels sayons li feu saltar lo cap corrent de la ferida»
sayons : peça de terra conreable. «constituiren aqui una capella ab alguns Sayons de terra y horts a ells y a altres frares».
llec : persona no eclesiàstica, però religiós confés que no té opció a les sagrades ordres. « Sr. fra Simón de Arimino, relligios, llech de menors del ordre de St. Domingo»
agradas : (grada) : esglaó lleuger de l’altar o capella. «baixant las agradas, veu dins dita iglesia tres Sras.»
motet: breu composició musical per cantar en esglésies. «cantaren las ditas Stas. aquell dols motet».
calendas: primer dia de cada mes segons el calendari romà antic«als 6 de les calendas de abril,»
summitat: cim, lloc més alt. «ço es un castell fabricat a la summitat de un puig que es Io mes alt de tota la montanya,»
canas: mida longitudinal que equival a vuit pams o un metre i seixanta centímetres. «cerca de dos canas y es molt gran».
cayre: caire. Llargaria de cada costat d’un quadrat. «al mitg de dit Castell una gran cisterna que tindrá mes de vuyt canas a tot cayre de vacuo,»
Vacuo: vacuola. Espai ple d’aire o líquid. Del llatí : buida. «a tot cayre de vacuo,»
Rey Brigo: rei legendari, a qui Andreu Sàbat segons una tradició-llegenda explica que fou qui feu construir el castell del Montgrí, i que etimològicament passà de Brigo a Grimo, i de Grimo a Montgrí. «o de dit Rey Brigo que feu dit Castell, corrompent lo nom de Brigo a Grimo pren lo nom del color de dita montanya, que es grisa.»
agressos: prestacions, servituds o pagament d’impostos. Pagar una part dels ingressos. Agressos, censos, arrendaments. «dita batllia tenia los drets y agressos acostumats a pagar»
vagará: el verb vagar: estar disponible, anar d’un lloc a un altre. «perque ningú de ells pugan remourer res per quant dit lloch vagará».
estret: sever, rigorós. «y per amor desó volem que los dits frares sien estrets».
recondida: ocultada, amagada . «y que en aquella la haurian recondida y amagada alguns devots de dita Sta. Catharina, en lo temps de que los moros se apoderaren de Espanya».
transumto: trepitjat, portat a diferents llocs. «tant clergues com layichs portadors del present o transumto per totas las ciutats, Vilas, llochs».
baciner: qui passa amb un bací a fer la capta per algun fi col·lectiu. «y los baciners per congregar ditas almoynas,»
domer: clergue que exerceix un càrrec eclesiàstic per setmanes. « Mateu Morató, prevere y Domer de la iglesia parroquial de la Vila de la Bisbal».
atxa: ciri molt gruixut que sol tenir de quatre a cinc blens entortolligats. També espècie d’antorxa amb ble gruixut quitranat. «dos homens del mateix poble ab atxas que acompanyen a dit Prebera,»; «aportant la dita reliquia, ab Iluminaria de atxas, ab solemnitat, la quat reliquia esta guarnida en la dita iglesia».
peanya: peça damunt la qual va muntada una cosa. «ha fet fabricar una imatge de dita gloriosa Sta. de plata, de pes cent noranta onzas, y de alt de tres palms, sense la peanya».
presentalla: la cosa que s’ofereix en do, (acte de donar). «com poden veurer ab abondancia de presentallas de or i argent, perlas, corals, sera, mortallas y altres presentallas».
alba: túnica blanca, llarga fins els peus amb mànigues llargues i estretes que els sacerdots es posen davall la casulla per celebrar missa. «ni faltan casullas, albas, corporals, missals pera dir missa, tot presentat per devots».
esplet : collita, conjunt de fruits produïts en una vegada. «la terra oberta los esplets casi acabats, y las portas del cel tencadas sense volernos donar Deu aygua saludable para remediar dits esplets, no obstant una suplicasió».
foriscapisç : dret que cobrava el senyor feudal al vassall. «molt gran quantitat de diner per rahó de foriscapis censos tascas y altres agressos que per raho de las casas, y propietats».
capbreu: inventari o ajuntament d’un reconeixement de drets. «Instant Io consistori de dita batllia general la solució de terminar de capbreuar la dita Vila un tribunal».
saco: saqueig . «y quant los soldats pensaven donar lo saco veren Io contrari que sols se capturaven los consols».
manlleuta : penyora, fermança. «puix no havian comes mal si be se ne aportaren presos los consols y alguns particulars y los demes del consell deixaren en Manlleuta.»
dádiva: do, regal. «ja ab promesas, Dadivas y altrement per tots los medis».
vergonyant : qui és pobre i es dona vergonya de demanar almoina. «primer als pobres vergonyants, dempres als pobres mendicans de la present Vila»
cortarola : quarterola, recipient per a mesurar. Mesura antiga de vi i oli. «y alguns sens los pans donaven tambe aportaven una cortarola ab vi, o altres atuells per donar beurer als pobres»
viatich: sagrament de l’eucaristia administrat a un malalt en perill de mort. «y que ja lo havian confessat, y donat lo Viatich ( que sie alabat per sempre )».
morbo: malaltia infecciosa, i especialment contagiosa o epidèmica. « tres del dit Consell de morbo, que foren Miquel Cortada, Miquel Creus, y jo, anassem aregoneixer ahont era».
cadira: porta que tapa el forat que dóna pas a l’aigua del molí. «y en ques perdia tornar lo Moliner de nou a alçar la cadira, que havia alsada per regoneixer Io rodet».
desescerer: del llatí, rendir-se o cansar-sev de dir. «los havitants de dita Vila que ab totas nesecitats sempre la reclaman no sera desescerer dir que tambe te en custodia y guarda los llochs circumvehins».
colen: (colend- a,) , festa colenda en que és manat oir missa i no fer feines servils. Venerar, retre culte. Festa de guardar. «y aixi mateix lo dit dia colen fent festa fins ha tornat la dita profesó».
deprecació: acte de pregar. «Cosa prodigiosa que de luego que feu la deprecació fou ohida de dita Sta.».
procuradors: persona que obra en representació i poder legal d’un altre. «quan convinga als procuradors dels dits Consols, tant clergues com layichs portadors del present».
ral de vuit : moneda de plata amb valor equivalent a vuit rals castellans. «ell faria fer una imatge de plata de dita Sta. Catharina de cost 200 Rals de Vuit, cosa maravellosa».
amanará : portarà, conduirà. «continuará tant quant viurá anar a visitar dita Sta. Casa quiscun any, y amanará dita sa filla sia Casada».
preterit : difunt, mort. «ja seria preterit jo y ma familia de dit mal de contagi,»; «sino per la gloriosa Sta. Catharina ja haurian preterit per haver molt agraviat a sa Divina Magestat».
faldriqueras : faltriquera, butxaca. «y reconeixent dit home li tragué tot lo que tenia en las faldriqueras, y se estigué de guarda a dit home».
escaramussa : combat entre forces poc nombroses. «de las guerras entre los Reyes de espanya y frança en lo mes de juny ab alguna escaramusa fonch capturat un tinent Coronel de la part de la frança».
pus : doncs, puix que. «ell era molt devot perque intercedis a Deu pus savia la veritat de tot».
congoxa : angoixa, opressió de pit. «estant Io dit home en la presó ab sas congoxas sens saber lo que seria de ell,»
burot : funcionari municipal encarregat de vigilar l’entrada de poblacions. «arribaren en dita presó quatre Burots ab alguns soldats, y Iligaren dit home».
intima : intimació, fer saber. «y Iligat a las foscas li donaren una intima spantat sens saber Io que volian fer de ell».
quiscun : cada persona o cosa. « y lo ajagueren a un banch y Ii donaren sinch tormens de corda, tirant quiscun cap de la corda sinch moros, y a quiscun torment lo alsaven per preguntarli».
quintar : pes equivalent aproximadament a quaranta-un quilograms i mig. 41,5 kgs= 1 quintar. «y dempres altres tres vegadas ab un piló de dos quintars als peus, aixi que foren 17 los torments donaren a dit home, y ell sempre invocant a la dita gloriosa Sta.».
bescuyt : pa florit mullat i cuit dues vegades. Pa cuit dues vegades perquè s’assequi i duri molt de temps, per a proveir barques i armades. «vivint de bescuyt de dita galera, y brou de carabasas, que li donaven dos forsats que se 
regalat : amb tota comoditat. «ab tot lo que passá ab tanta Salut com si fos estat en sa Casa regalat».
prest : aviat, sense tarda, en poc temps. «perque tornassen prest, com de fet ho feu».
tustaren : pegaren, donaren un cop. «y tustaren y lo hermita se despertá, y los digué avia de traurer foch».
pesquer : pasquer, drets de pastura, o referent a la pesca. « volgueren saber ab quin titol los administradors de dita Sta. Casa arrendaven lo pesquer de las Sabogas, y altre peix desde la resclosa de sors fins al mar y tiraven lo arrendament y aixi be lo delme del explet del Vall de Sta. Catharina».
saboga : peix de l’especie alosa vulgaris.
encontinent: tot seguit . «encontinent maná que se ensengués en un forn gran foch»
batidor : soldat de caballeria. «y aixi com los batidors los veren arremetent ab ells posantlos Ias armas als pits»
ab: amb . «fora restat ningu perque ab prestesa molts acabaren Io que tenian»«
vertola: gangli. «y li verem la vertola sota la xella tant grosa com una escodella tota blava que nos espantá».
escodella: Plat fondo, en forma de casquet esfèric. « com una escodella tota blava».
consol: regidor del municipi. «atemorisats per no haveri en la ViIa govern algun que Ios dos Consols»
pallís: troç de drap. « y vestit ab sobre pallis y estola de sa ma».
estola: ornament litúrgic.
quartera: mesura, de capacitat variable segons les comarques. Aproximadament 70 litres. També mesura agrària i altres. «comprar siscentas quarteras de blat».
diversor: del llatí. Diferent. «fou assentada en lo Ilibre diversor de la Universitat»
faster de teya: fester. Graellat de ferro que forma concavitat, serveix de recipient a les teies enceses. «en la Plassa publica havia molts fasters de teya ensessos».
teya: Estella o tros de fusta resinosa usat per a fer claror o per a encendre foc. «y tots los fasters de teya exceptat un».
quondem: que un dia fou …. , que era …. « viuda deixada del quondem loseph Vicens, Apotecari de Gerona».
joher: masover. «pages que esta per joher en lo mas Vilarnau de Pals».
pedrinyal: pedra foguera, arma de foc, escopeta curta. «un Fadri forester que anava ab una de las parcialitats tirá ab Pedrinyal a Pera Mauri pages de la dita Vila lo qual vehent no podia escapar del tret».
manco: menys. «tots los de aquell lloch no res manco ni tenian los dos marit y moller».
recapte: esment, atenció, ocupar-se. «pus donave recapte a ma muller, y Ia curava a ella».
espil: (espill). Mirall. «espil de san bondat»lamech: Lamec, descendent de Caín: « que pecá Lamech casanse juntament ab dos mullers no tenint llicencia de Deu per fero»
