El comissari responsable del multilingüisme, el romanès Leonard Orban, ha presentat les prioritats del seu departament a la Comissió d’Educació i Cultura del Parlament Europeu. L’objectiu és donar a conèixer els beneficis que comporta la diversitat lingüística, per al diàleg intercultural, l’educació, la mobilitat i la diversitat. Es va debatre l’informe realitzat pel grup d’intel•lectuals, publicat el gener d’enguany, però supeditat a la postura que encapçalarà la Comissió Europea el proper setembre. Entretant, a la reunió del Parlament Europeu, varen quedar oberts aspectes prou importants i sensibles com el paper dels immigrants, pel que fa a la integració per la llengua. També l’actitud respecte les llengües regionals (a Brussel•les utilitzen el terme nació, quan fan referència a un estat) i minoritàries, que a hores d’ara no se sap què dirà la Comissió al respecte. També es va tractar el resultat de la consulta pública sobre multilingüisme, que senyalen una clara disposició dels ciutadans per conèixer i aprendre altres llengües diferents de la pròpia i també es va debatre la possibilitat que els nouvinguts guardin vincles culturals amb els seus països d’origen. Molts fronts oberts i moltes incògnites per solucionar. Veurem si la Comissió Europea tindrà en compte la realitat política, social i la diversitat lingüística real (no només les llengües estatals) i farà una proposta valenta que no exclogui cap llengua.
Per altra banda, el Parlament Europeu hauria de ser la institució de la UE que tingués més voluntat d’incorporar la diversitat de la societat que l’elegeix i la veritat és que no és així ni de bon tros. En el cas del català, llengua no oficial a la UE, sí que es pot usar, amb restriccions, a la Comissió Europea i a d’altres institucions de la UE i, paradoxalment, en el Parlament Europeu és on es posen més objeccions i pegues. I és en aquest escenari que la web de la institució representativa de la sobirania popular europea, el Parlament Europeu, escrita en les vint-i-tres llengües oficials, ho és també en català, gràcies a l’enginy i saber fer d’un compatriota que ha fet una rèplica de la versió oficial. Així, els ciutadans catalans que fem servir la llengua catalana per comunicar-nos i escriure, disposem d’una informació en la nostra llengua, de manera que hauria de ser una satisfacció per a les institucions europees, ja que és una aposta més per la diversitat i que, a més, no fa cap mal a ningú.
La realitat, però, no és exactament així, ja que, tot i que no han prohibit la web, des del Parlament Europeu sí que han manifestat que es tracta d’un problema legal, no polític, i que convindria que no s’utilitzés el sistema emprat. Sigui com sigui, la iniciativa ha tingut el suport dels diputats catalans al PE de tot l’espectre polític, menys del PP. Veurem com acaba el tema, però seria una bona ocasió perquè la institució de la UE més emblemàtica i propera al ciutadà, com és el Parlament Europeu, cerqués la fórmula per trobar una continuïtat a la vigència de la seva web en català i, a més, seria una aposta a la diversitat real de la UE, no només a l’estatal, que s’impulsés des del PE l’oficialitat del català a la Unió Europea. Llavors sí que tindria sentit el lema de la UE: Units en la diversitat!
