L’Economia de colors o els colors de l’Economia

La ciència econòmica es va adaptant als temps, migrant en la forma de veure els processos. Es tracta d’un enfocament alternatiu al sectorial:

  • Sector primari: activitats extractives i d’explotació directa dels recursos naturals (agricultura, ramaderia, pesca, mineria, silvicultura i caça)
  • Sector secundari: transforma les matèries primeres en productes acabats (Indústria, construcció i producció d’energia)
  • Sector terciari: serveis i activitats que no produeixen mercaderies, però que són necessàries per al funcionament de l’economia (transport, distribució, entreteniment, restauració, educació, entitats financeres, turisme, sanitat, franquícies, comunicacions i assegurances)

La característica fonamental d’aquests sectors és que són activitats relacionades amb el procés productiu. En canvi, l’enfocament de l’Economia de colors es centra en agrupacions transversals d’activitats, productes i serveis orientats a alguna finalitat comuna:

Economia Verda: El medi ambient 

L’economia verda és un model econòmic que cerca un creixement rendible i sostenible desenvolupant activitats que generin beneficis mediambientals, socials i econòmics. Està vinculada a activitats econòmiques que contribueixen a preservar la qualitat del medi ambient mitjançant l’ús eficient dels recursos, la preservació de la biodiversitat, la qualitat de l’aire, la terra, l’aigua i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.L’economia verda inclou economia circular (vegeu el meu article anterior sobre Bioeconomia circular), compres responsables, infraestructura verda, agricultura sostenible (agricultura regenerativa), reciclatge del carboni, cultura empresarial sostenible, energia renovable i economia col·laborativa.  

Economia Taronja: La creativitat (vegeu el meu article de desembre/2019)

L’economia taronja es basa en la relació entre cultura, creativitat i economia i transforma les idees en béns i serveis. El terme va ser emprat per primera vegada el 2001 per John Howkins a la seva obra “L’economia creativa: Com les persones fan diners de les idees”. És el conjunt d’activitats de les creacions intel·lectuals de béns i serveis basats en el talent de la gent i el patrimoni cultural de la humanitat.L’economia taronja es podria dividir en dos grups: Indústria cultural (art, entreteniment, disseny, arquitectura, publicitat i gastronomia) i Economia del coneixement (educació, investigació i desenvolupament, tecnologia, telecomunicacions, robòtica, nanotecnologia, indústria aeroespacial).

Economia Blava: Aprofitament dels residus

L’economia blava és, segons la Comissió Europea, aquella que reconeix la importància dels mars i els oceans com a motors econòmics pel seu gran potencial per a la innovació i el creixement. L’economia blava està íntimament vinculada a l’economia verda o ecològica, centrada en un desenvolupament econòmic que afavoreixi la sostenibilitat. Tot i això, l’economia blava posa la lupa en l’activitat econòmica del sector marítim i en l’ús del mar i els seus recursos. L’economia blava busca emular el funcionament de la natura, convertint els residus generats en la primera matèria d’un nou recurs. En concret, ho imita a l’hora de produir béns i serveis relacionats amb el mar i l’oceà gestionant de manera adequada allò que n’extraiem, la seva regeneració i els residus que es generen. I no només respecta els recursos naturals, sinó també la cultura i la tradició.

Economia Porpra: Polítiques públiques basades en la cultura i la identitat

L’economia porpra és un concepte impulsat per la UNESCO (2011). Comprèn tota l’activitat econòmica basada en la formulació i l’impuls de polítiques públiques que tenen en la cultura i la identitat del territori el seu eix central de desenvolupament.La gentrificació* i massificació de les ciutats, accelerada per la multiplicació de les franquícies, provoca una pèrdua d’identitat de les ciutats. L’economia porpra dóna una certa llum sobre l’aliança entre la indústria cultural i l’economia, tot impulsant la cultura com a tret identitari i motor de creixement de l’economia.*Gentrificació o ennobliment és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d’un barri/àrea/població antigament degradats o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta (expulsa aquells que hi vivien). L’economia ha d’incorporar elements culturals en els seus processos, producció i mode d’organització. És necessari visibilitzar la dimensió cultural en qualsevol bé o servei que s’ofereixi potenciant el creixement sobre una base ètica i sostenible.

Economia Groga: Ciència i Tecnologia sostenibles

Està enfocada als productes d’alta tecnologia i de la ciència. És una àrea delicada ja que cerca la reducció de costos i quan el desenvolupament se centra en els avenços tecnològics pot generar un desequilibri i causar desocupació.La finalitat de l’economia groga és optimitzar la competitivitat de les empreses millorant la capacitat d’invenció de nous productes que redundin de manera positiva a la societat.Les noves tecnologies aplicades a les smart cities**, sistemes urbans que busquen la sostenibilitat econòmica social i mediambiental, són un exemple clar de com l’aplicació de la tecnologia pot generar benestar, treball i riquesa. La seva implementació permet analitzar de manera intel·ligent les dades i activitats dels ciutadans per a la presa de decisions. **Una ciutat intel·ligent està dotada d’una organització basada en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació, enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants

Economia Vermella: Consum

Fa referència al consumisme com a centre de creixement econòmic. Porta els individus a consumir sense pensar en les conseqüències. Se sol associar al model capitalista.Podem definir el consumisme com “La tendència immoderada a adquirir, gastar o consumir béns, no sempre necessaris”. El consum no fa referència a res de dolent ja que tracta del simple fet de consumir per satisfer necessitats. El problema és quan aquesta activitat es torna patològica. Aleshores es converteix en consumisme.

Economia Blanca: Pau i drets socials

Se l’anomena Economia de Pau i es basa en les accions de política econòmica adreçades a la promoció dels drets socials a països que han superat situacions de guerra. Inclou tot allò que té a veure amb el desmuntatge armamentista i de reconstrucció de zones afectades per conflictes bèl·lics mitjançant l’articulació de polítiques centrades en la recuperació econòmica.Alguns autors quan parlen d’economia blanca es refereixen a la Indústria de la salut (hospitals i centres de salut, indústria farmacèutica i de subministraments i equipament,…).

Economia Grisa: Economia informal (legal) sense control de l’Estat

L’economia grisa fa referència a totes les activitats legals i informals, invisibles a l’Estat (economia submergida), que eviten el pagament d’impostos i la revisió fiscal, per tant fa referència als diners que les persones mouen de manera pública però no reportada. Aquestes activitats  són font de competència deslleial davant dels empresaris, alhora que redueixen la competitivitat.Als països en vies de desenvolupament els treballadors informals són molt habituals en sectors com ara la construcció, el comerç, l’agricultura i els serveis en general. En la majoria dels casos els diners es mouen en efectiu, per la qual cosa l’administració en perd el control. Segons “The Economist”, l’economia informal als països desenvolupats podria assolir un 18%, quan en països en vies de desenvolupament podria oscil·lar entre un 40% i un 60% L’economia informal representa entre el 16% i el 29% del PIB espanyol. S’estima que Catalunya està en un 23% similar a la mitjana espanyola (dades de 2020). La mitjana europea està en el 13%. En èpoques de crisi, aquests percentatges s’incrementen i augmenten el frau fiscal i laboral.

Economia Negra: Economia il·legal   

Fa referència a les activitats que són prohibides com el tràfic de drogues i de blanques, el terrorisme, el crim organitzat, i altres com el Deep web (també anomenat Dark web que pot ser utilitzat per a cometre activitats delictives), la pornografia, el blanqueig de capitals, la corrupció administrativa,…Reflecteix el deteriorament de les infraestructures i la desigualtat d’oportunitats, que fa que la població en una pitjor situació vegi el crim més rendible que les activitats legals a les quals podria tenir accés. Es tradueix en un índex de criminalitat més elevat.

Els bons*** temàtics o de colors

L’Economia de colors permet que els països o les empreses s’enfoquin a palanquejar-les (impulsar-les) o erradicar-les (com podria passar amb l’economia negra); a partir d’això calen mecanismes que serveixin per encoratjar les indústries i persones que formen part d’aquestes economies. Un d’aquests mecanismes són els bons temàtics:***Títol de deute emès per l’estat o per una societat financera amb l’obligació de tornar els diners obtinguts en préstec, més uns interessos predeterminats, al final d’un període fixat.

  • Bons taronges són un instrument financer que funciona com qualsevol bo ordinari, però els seus recursos estan destinats a finançar o refinançar, via crèdit, les activitats i els projectes de les empreses vinculades a l’Economia Taronja (indústries culturals, programari, arts i patrimoni…)
  • Bons blaus: s’han fet servir per promoure la conservació mediambiental, en especial, projectes que contribueixin a la protecció dels mars i oceans del món. La primera emissió d’aquest bo al món es va destinar a preservar les aigües de l’Oceà Índic. L’emissió d’aquest bo va estar a prop dels 15 milions de dòlars i va comptar amb el suport del Banc Mundial. 
  • Bons verds: es defineixen com uns bons els fons del quals tenen destinació específica a projectes amigables amb el medi ambient. D’acord amb xifres del Climate Bonds Initiative, la suma total d’emissions de bons verds al món durant el tercer trimestre del 2020 va arribar als 948 mil milions de dòlars.

Xifres del Banc Inter-americà de Desenvolupament asseguren que les emissions de bons temàtics a tot el món van ajudar a combatre la crisi generada per la pandèmia del coronavirus; minimitzant, en certa mesura, l’impacte que aquesta crisi hauria tingut sobre els ciutadans i les butxaques.

Altres colors

  • L’Economia marró fa referència a l’economia que depèn dels productes petroquímics com el carbó, el petroli i el gas natural, que en la seva producció alliberen a l’atmosfera grans quantitats de diòxid de carboni i sutge provocant una contaminació ambiental severa.
  • L’Economia daurada o del sol (Golden o Sunshine  Economy) depèn de l’energia no fòssil (energia eòlica, energia solar, hidràulica, energia de biomassa, energia geotèrmica, energia marina, etc.) com a subministrament energètic bàsic, per afavorir la distribució de les instal·lacions, per millorar l’estructura energètica, el medi ambient i el clima.

També hi podem afegir l’Economia platejada, o de la longevitat, de la qual ja us vaig parlar el passat mes de març, o més recentment es parla d’Economia rosa dedicada a les activitats generades per la comunitat LGBTIQ+ o de l’Economia lila o violeta per les activitats que promouen l’equitat de gènere.

Tindrem nous colors pel blockchain i les seves aplicacions: criptomonedes, NFTs (Non Fungible Token = Títols de propietat d’obres artístiques en el ciberespai)…?

No hauríem de tenir també un color (tant o més fosc que el negre!) per a la Economia Armamentista o també anomenada “de Defensa”? (6.654 milions d’euros a Espanya el 2019).

Bibliografia

https://proeconomia.net/colores-economia/?utm_source=pocket_mylist

https://www.linkedin.com/pulse/la-econom%C3%ADa-de-colores-una-categorizaci%C3%B3n-basada-en/?originalSubdomain=es&utm_source=pocket_mylist

https://www.estrategiasdeinversion.com/actualidad/noticias/otras/los-colores-de-la-economia-mas-alla-del-verde-n-457737?utm_source=pocket_mylist

https://www.roundcubers.com/etiquetas/economia-de-colores/?utm_source=pocket_mylist

https://economiadisruptiva.wordpress.com/2018/03/24/la-economia-ahora-es-de-colores/?utm_source=pocket_mylist

https://www.sabermassermas.com/bonos-tematicos-o-de-colores-economia-a-la-mano-del-desarrollo-sostenible/?utm_source=pocket_mylist

https://blog.caixabank.es/blogcaixabank/colores-economia-verde/?utm_source=pocket_mylist
https://thegreenmarketoracle.com/2022/04/20/defining-sustainable-economic-systems-development-vs-growth/?utm_source=pocket_mylist

https://www.elindependiente.com/economia/2022/06/18/la-brecha-de-la-economia-sumergida-en-espana-en-extremadura-y-andalucia-es-el-doble-que-en-madrid/#:~:text=Por%20provincias%2C%20las%20que%20cuentan,Ministerio%20de%20Hacienda%20(Gestha).

https://www.elindependiente.com/economia/2022/02/06/la-industria-de-defensa-espanola-un-negocio-que-mueve-mas-de-6-000-millones/