Economia creativa 

 

L’Economia creativa té diversos noms. En diem també Indústria creativa, o en plural i en anglès Creative Industries, i a Llatinoamèrica Orange Economy. De fet, emprem aquest terme de forma ambigua i ens hi referim també quan parlem d’Indústria cultural o d’Indústria de l’entreteniment.

Jo aquí vull referir-me de forma extensa al conjunt, cada cop més important, de les indústries creatives, i vull fer-ho així per cridar la vostra atenció sobre la importància que tenen en les nostres vides el conjunt d’activitats econòmiques relacionades amb la generació i explotació del coneixement i la informació. Vet aquí quina definició més àmplia.

Les indústries creatives inclouen: publicitat i màrqueting, arquitectura, art, artesania, disseny, moda, cinema, música, fotografia, arts escèniques, publicacions, museus, galeries i biblioteques, R+D+I (recerca + docència + innovació), tecnologies d’informació, programari i serveis informàtics, joguines i jocs, TV i ràdio, i videojocs. Alguns autors hi afegeixen també la indústria educativa i d’altres, la gastronomia.

Com podeu veure, les indústries creatives són cada cop més importants per al benestar econòmic i material, i jo m’atreviria a afegir també per al benestar mental, emocional i social, i per tant, no són un cost, sinó una inversió (1). És més, si ho considerem així, són elements necessaris per a la nostra salut, que actualment la definim afegint a l’absència de malaltia el benestar físic, mental, emocional, social, espiritual, sexual i mediambiental.

Cada cop és més repetit que “la creativitat humana és el recurs econòmic final”, i que “les indústries del segle XXI dependran cada cop més de la generació de coneixement mitjançant la creativitat i la innovació”.

Les xifres de les indústries culturals i creatives de Catalunya són importants:

  • Catalunya concentra el 1,47% (2017) de les exportacions en béns culturals de tot el món (la nostra població representa el 0,1% de la població mundial).
  • Catalunya concentra entre el 15 i el 20% de les inversions estrangeres a l’estat espanyol en lleure i cultura.
  • Les empreses culturals i creatives catalanes aporten el 3,2% del VAB (Valor Afegit Brut) de Catalunya i són el 6,5% del total d’empreses catalanes.
  • L’ocupació en aquestes empreses representa el 5,12% (2018: la 5a regió d’Europa).
  • Catalunya ocupa l’onzena posició mundial en edició de llibres per davant d’Holanda, Bèlgica o Suïssa. Les editorials catalanes tenen el 48,1% del total del mercat estatal del sector del llibre.
  • Catalunya és líder en videojocs i en desenvolupament de software, concentrant el 40% de la facturació de l’estat espanyol.
  • Catalunya aporta anualment entre el 20 i el 25% de les inscripcions en drets de propietat intel·lectual a l’estat espanyol.

Del que va començar popularitzant John Howkins (2001) com a Economia creativa fins avui, hem d’afegir les relacions que s’han vist que existeixen entre creativitat, desenvolupament urbà i planificació de la ciutat/població, la necessitat d’atraure la “classe creativa” reforçant aspectes com la formació i el talent local, i afavorir el turisme cultural i creatiu.

Torroella ha estat considerada des de sempre una terra d’artistes. Un espai on han anat convergint gent amb interessos cap a la cultura, la música, l’art i el patrimoni. Aquí han nascut formes d’expressió cultural que han perdurat amb el temps i que, avui en dia, són tot un orgull per als habitants de la vila: festes, fires, arquitectura, festivals, sales d’exposicions, museus i espectacles que omplen tot l’any el nostre municipi del bo i millor de la cultura catalana i d’arreu. No tindria prou espai i tampoc és la meva intenció descriure, ni tan sols enumerar, les múltiples manifestacions culturals que, com ja deveu saber, trobareu ben recollides en un document recent: “Compromesos amb la cultura”, un PDF editat per l’Àrea de Turisme de l’Estartit i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí en aquest any 2019, any del Turisme Cultural, i que podeu trobar, entre d’altres llocs, a www.visitestartit.com

Sobre el turisme, entès en dia d’avui de forma diferent, ens diu Tresserras (2) (2013): “El turisme creatiu significa fomentar la participació i interactivitat del turista que sol desitjar ser viatger o sentir-se del lloc, desenvolupant el seu potencial humà a través de l’aprenentatge, la creació o l’exhibició del seu talent mitjançant el format d’experiències singulars basades en ‘lo cultural”.

No fa pas gaire (setembre 2019), el Consell Comarcal del Baix Empordà es refermà en la seva aposta pels valors socials i la qualitat en el destí com a elements transversals de l’oferta turística.

Per cert, coneixeu Montgrí Cultura? El seu número 15 (octubre 2019 – gener  2020) recull l’activitat cultural prevista en aquests mesos. El podeu trobar a https://www.espaiter.cat/montgri-cultura.htm

  • Ja ens ho deia en Joan Surroca parlant de la cultura a Torroella* que cultura i economia estan relacionades (núm. 130, octubre 2017).
  • Tresserras, J. (2013). Creative tourism as a form of responsible tourism that provides a “sense of place”. Comunicación presentada en el RTD7 Responsible Tourism in destinations. Barcelona, 1-4 de octubre de 2013.