El brexit de mai acabar

 

Durant temps ha planat sobre l’escenari del Brexit la possibilitat de que s’arribés a un desenllaç sense acord i a la majoria de ciutadans i analistes, amb dades a la mà, ens semblava la pitjor opció. Amb l’arribada de Boris Johnson al poder la situació d’un Brexit sense acord prenia encara més fiabilitat, perquè defensava que en cap cas alteraria la data de 31 d’octubre per sortir de la UE, fos quin fos l’estat de les negociacions amb la UE. Sempre havia pensat i així ho havia escrit que la UE, tot i la seva inamovible posició, finalment s’avindria, potser a contracor però en favor del pragmatisme, a renegociar l’acord inicial i trobar un fil a on agafar-se. I això va succeir fa ben pocs dies, després de la quadratura del cercle, com va expressar  el negociador de la UE Michel Barnier, a l’hora d’establir un acord sobre la frontera amb Irlanda, que seguirà igual que ara pels irlandesos, però que s’establirà una frontera marítima que permetrà al Regne Unit establir els aranzels i altres qüestions amb estats tercers de manera que Johnson també pot dir als britànics que una mena de frontera hi haurà. Bona noticia que va ser ratificada pel Consell Europeu el 18 d’octubre.

De manera que només quedava la ratificació del parlament britànic, del complex Westminster, que tants maldecaps va donar a Thereza May. Semblava que el premier Johnson se’n sortiria, després d’exercir pressió a diferents membres de la càmera i que hi hauria acord, però una sorpresa, una més en aquest parlament, presentada per Oliver Letwin que s’ha posat a votació, abans de votar sobre el document de l’acord, una esmena que demana que els parlamentaris puguin debatre amb temps els termes de l’acord, la qual s’ha aprovat per 322 vots a favor i 306 en contra, fet que obliga a posposar la votació de l’acord i a retardar la data de sortida del RU prevista pel 31 d’octubre. I a Boris Johnson l’obliga a demanar per carta a la UE retardar la data de sortida, cosa que ha fet, però n’ha enviat una altra contradictòria. S’esperava que es votes l’acord aquest dilluns, però el president del Parlament ho ha rebutjat. Tot fa pensar que dimarts es votarà en format de tractat internacional. Veurem com acaba tot plegat, perquè el que es fa difícil preveure escenaris concrets, donat que sovint sol sortir algun camí, òbviament interessat, que canvia la lògica de les coses. El que si és ben cert, és que amb el temps que fa que dura la gestió del Brexit, des del ja llunyà referèndum de juny de 2016, han passat més de tres anys que han generat, sobretot darrerament, incerteses a la ciutadania i a les empreses, pel que pot arribar a passar. Esperem que aquest escenari incert s’acabi aviat i que s’arribi a un acord, perquè sempre és millor un document de consens, encara que no agradi totalment a ningú, que un trencament, un brexit dur, que portaria molta incertesa, amb conseqüències a l’economia real i a la ciutadania i també al món financer, a la borsa i a la lliure.  Confiem amb el pragmatisme britànic, tants anys present i sovint absent darrerament, i amb la capacitat per trobar sortides a situacions complexes que té la UE. Aviat sortirem de dubtes.