Els miracles de Santa Caterina

Llegint la «Història de Santa Caterina» (1) obra composta per Andreu Sàbat, dividida en dues parts , la primera fa una glosa de la vida de Santa Caterina, de la història de l’ermita i d’uns quants fets que hi succeïren, així com una descripció de la Torroella de l’època (segle XVII). La segona part fa una relació dels molts i diferents «miracles» que segons ell i les creences de l’època eren obra de la santa. Són uns miracles amb data, nom i cognoms de les persones a qui es varen concedir. Dona molts detalls de com es vivia, què es feia i sobretot el nom de molts vilatans.

Comença donant gràcies a la santa per les «maravellas y miracles obrats per nostre redemptor Deu Iesuchrist a intercessió de la Verge y Martyr Sta. Catharina»  i continua «de un mar de miracles y estupendos prodigis de Catharina que seria nunca acabar perque de un portento donaria en altre portento de una miracle en altre miracle, y de un prodigi a un altre prodigi sens ningu fi poder trobar.» Tot seguit fa una una relació dels pobles on hi ha devoció per la santa «Comensant als comuns de tot est Empordà y especialment la dita vila y Baronia de Torroella de Montgri, Ulla, Bellia de Verges, Albons i altres llochs circunvehins no deixaré de dir que sino per intercessió de dita Sta. y devoció de la sua Sta. Capella y hermita ya serian aniquilats, (…) si dita Sta. no detenia la espasa de la divina ira, ja seria tot acabat y destruït.»

Hi ha dos tipus diferenciats: el primer són miracles que afecten a la vila  en temps de guerra, pesta i fam, i un segon bloc  on passen coses als vilatans en particular.

Aquest són alguns dels molts miracles que afecten a la vila:

Any 1640: tres síndics de Torroella van a parlar amb el general Juan de Arce  perquè quan passessin per la vila «mirassen que de dita vila no sels fos fet ningún senyal de ultratge»  com havien fet a altres viles i ho aconseguiren per intercessió de la santa.

Any 1653: l’exèrcit francès amenaça de cremar  la vila i tots els sembrats si no els prestaven obediència. Més endavant, quan passà l’exèrcit espanyol, també amenaçà de derruir la vila per haver prestat jurament als francesos, però «no veyhen remeys humans per poder evitar semblants danys  y així recorreren als divins (…) , encomanat-se a Sta Catharina, dientli que puix la vila era de baix sa protecsió (…) y com la gloriosa Sta. Catharina may desempara als que de veras se encomanan a ella» i fins i tot alguns jutges reals  que eren al consell a Cervià on tingué lloc el consell de guerra, havien dit «que algun St. o Sta. havia intercedit per los de dita Vila puix á no pensar era eixida la conclusió de no acabar la Vila.»

Any 1655: tornen a entrar el francesos i volen enderrocar moltes cases des de l’església fins a la plaça  «que seria estat la mitad de la vila, estant constantment en ella 500 infants y 100 caballs vivint a descreció» per la qual cosa molts dels vilatants havien marxat «que si no haguessen sigut los guardas al portal y privat lo anarsen, no y fora restat ningú». Però gràcies a les súpliques fetes a la santa i que a més era el dia de Santa Caterina, i després de demanar-li la seva intercessió «y los francesos volent enderrocar las morallas minan aquestes posanthi polvora per ferlas bolar, no volgue la gloriosa Sta. se enderrocasen.» i les explosions feren molt poca destrucció.

Anys 1631 i 1644, són anys de molta carestia i fam a tot el país però «en ningun temps del any hi faltá blat, arros y fabas per vendrer en la casa comuna de la Universitat, per los habitans de la vila.» En un temps en què sí que tingueren una certa carestia, i després de diverses aventures, aconseguiren comprar blat a Perpinyà, però el vaixell va ser atacat per corsaris i segrestat amb el cònsol. El patró del vaixell es pogué escapar i arribà a Cadaqués on, amb un altre vaixell, van anar a la seva caça i arribaren al port de l’Estartit amb tot el carregament recuperat gràcies a la intercessió de la Santa i aconseguiren el suficient blat per a la vila.

Miracles que afecten més directament  les persones en particular.

L’any 1649 «succehi un miracle digne de esser sabut». Era el dia de Santa Caterina «i estan com tinch dit molent los dits molins, així com la professó fonch fora la Vila, que comensaba a pujar la montanya, la mola que molia pará en sech sens voler anar, (…) (després de revisar el moliner tota la maquinària per arreglar-ho i comprovar que  tot estava bé i que no entenia  per què no molia) , quan veu la professó ab la Sta. Reliquia anaba pujant la montanya, pensà i digué pot esser que la gloriosa Sta. Catharina advocada de esta vila no volgues que se molgues aquest dia i nos lo vol donar a coneixer ab lo present miracle».  I així el moliner decideix, amb la gent que estava amb ell per moldre blat, que anirien a l’ermita i a la tarda en voler tornar a provar si anava el molí  «cosa miraculosa que en arribar i alsar la cadira dita mola aná, y feu farina com si no hagues succehit cosa».

Es narren diferents miracles de malalties ja desemparades dels remeis humans així com altres gràcies demanades i concedides per la santa.

El 27 de novembre de 1642, la sra. Maria Quintana «estan en febre continua i ab dolor de costat (…) i que perillava de sa vida» el seu fill anà a l’ermita i pregà perquè intercedís per  la seva salut i el mateix dia «se conegue la seva millora i dins breus dias estigué amb sa integra salut».

El 23 de juny de 1638 hi havia a la vila de Torroella soldats espanyols i en Miquel Farragut, que era sabater de la vila, en tenia dos d’aposentats a casa seva que estaven sopant  i «tingueren algunes rahons amb ell (…) lo hu de dits soldats tirà ab la espasa que aportave una estocada al dit Farragut quel toca en la mamella dreta, la qual estocada era penetrant fins que arribà al buch (ventre) (…) y viu com lo cirugià pasave devant dita nafra  una candela ensesa, y en la nafra bufaba, que apagaba la candela, y així feu tres vegades y sempre la pagá». Li donaven poques hores de vida  i després de moltes súpliques de la mare i la dona a la santa, fou curat en quinze dies. 

Interessant és el  següent miracle, ja que afecta  un personatge conegut i important de la vila ,es refereix a Narcís Julià, qui té nom a un carrer de Torroella. Narcís Julià era professor de retòrica i poètica a l’Estudi General de Girona i autor del llibre «El parnàs català» que és un tractat de mètrica i versificació. Doncs resulta que va ressuscitar després de donar-lo per mort «fou tan lo desconsol que deixa sa mort (als familiars i criada) suplicant sempre de veras a Sta. Catharina los alcanças la Salut y Vida de dit Sr.. Cosa meravellosa, que al instant inspirà la dita Sta. a la Criada que alsantse, y aná a veurer dit Sr. destapantlo de la cara y encontrá que feya movint dels llavis (…)  i visques despues molt temps (…) ana a donar gracias a la sua Sta. Casa y hermita del prodigio y miracles havia obrat de sa malaltia com en efecte hi ana y porta un retaulo» amb una inscripció en llatí.

Podríem parlar-ne de molts més: de caigudes de cavall, de concedir fills a dones després de molts anys sense tenir-ne, gent que va la guerra i torna a casa, d’un llum que no s’apaga quan passa pel coll de la muntanya, curacions de trets d’escopeta que serien mortals, qui ajuda en la festa de Sta. Caterina es guardat de desgràcies, de situacions de la pesta, de la guerra, de la fam, …

(1) Historia de Santa Catharina. Obra composta per Andreu Sàbat, recopilada per Miquel Litró el 23 d’abril de 1768.  De la transcripció feta per Xavier Mundet i Tarrés l’any 2000.

Fotos: Centre documentació del Museu de la Mediterrània.