El dia 15 de novembre es va celebrar a Can Quintana una taula rodona per debatre els pros i contres del projecte de creació d’una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a l’Estartit.
L’expedient corresponent, promogut des de l’Ajuntament, està aprovat inicialment pel Ple municipal amb els vots favorables de CiU, LEST i PP i els vots en contra d’ERC, UPM i COET. Actualment, l’expedient està en fase d’exposició pública. A la taula rodona hi assistiren com a ponents un representant de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i dos de l’EMD de Valldoreix, la qual forma part d’aquest municipi i és la més gran de Catalunya.
Els representants de l’EMD varen elogiar les virtuts democràtiques d’aquesta fórmula legal de descentralització, incidint en el que fa referència a l’elecció del president, que es fa per elecció directa i personal, a les eleccions municipals. Però, contràriament, es van reconèixer les mancances i indefinicions legals existents en el nomenament dels altres membres gestors d’aquest tipus d’entitat. Ens referim al Consell Assessor format per un nombre total de vocals, corresponent a un terç del nombre de regidors que componen l’Ajuntament i escollit a dit per cada grup polític dels que s’han presentat a les eleccions municipals a la mesa o les meses components de l’EMD, en nombre proporcional als resultats obtinguts en aquestes, segons la Llei d’Hondt, però no s’especifica que prèviament s’hagi de conèixer el nom de les persones que poden ser nomenades vocals. Seria com si en unes eleccions que es voten partits no es conegués el nom dels integrants de la llista i després del recompte ens donessin a conèixer la identitat dels que s’han votat. Tampoc en el debat es va aclarir quines atribucions legals tenien aquests vocals en l’exercici del seu càrrec.
Davant d’això, els ponents varen reconèixer mancances en l’actual legislació i atenent les perspectives de modificació de les lleis sobre l’Administració local tant de l’Estat com de la Generalitat, la Federació Catalana d’Entitats Municipals Descentralitzades estaven fent aportacions per a millorar certes deficiències de les actuals.
En la intervenció d’un dels representants de l’EMD es va recalcar el bon funcionament i la bona entesa que hi havia en aquests moments entre l’Ajuntament de Sant Cugat i l’EMD de Valldoreix, donant a entendre que els conflictes eren mínims. Quan va prendre la paraula el representant municipal, tot i que va deixar clar que no era la seva intenció aixecar la polèmica, va evidenciar una altra realitat, segons sembla, actualment atenuada de conflictes continus entre les dues entitats. Els motius que es varen adduir foren que en les etapes en què els governs del municipi i de l’EMD eren de diferent color polític, no hi havia voluntat d’entesa i això passava tant si l’ajuntament era de dretes i l’EMD d’esquerres com viceversa, la qual cosa propiciava que no paressin d’interposar-se recursos i querelles.
Va semblar que els ponents, tots del mateix partit, estaven d’acord en què l’actual bona entesa era deguda a la responsabilitat política i a la bona voluntat d’arribar a acords entre les parts implicades. Tot es deixava en mans de la responsabilitat i voluntat d’entesa de les persones, obviant la precarietat i arbitrarietat que, en aquest sentit, suposa la deficiència legal que aplica.
Del tema econòmic se’n va parlar poc i sense aportar dades. Es va afirmar que acostar el poder de decisió al poble ajudava la disminució de la despesa, i tenint en compte que aquest era l’objectiu d’una EMD, la seva implantació no hauria de suposar cap increment de cost per al ciutadà, però no es va aportar cap garantia que això fos així.
Es va parlar del sentiment identitari. Els ciutadans que viuen a la comunitat de Valldoreix s’han de sentir valldoreixencs, es va donar a entendre, i que aquesta seria una raó important per exigir una entitat municipal pròpia.
De la trobada se’n va poder extreure que de les condicions per a la creació d’una EMD a l’Estartit, viabilitat, conveniència i oportunitat, que en el seu moment la comissió creada per l’Ajuntament ara fa deu anys, va informar favorablement, les dues primeres continuen vigents. La darrera, l’oportunitat, en el moment actual pot presentar dubtes. Tot i l’informe favorable de la comissió, la situació actual condicionada, ens agradi o no, per la crisi, pot decantar l’administració actual cap a una decisió que no s’hauria produït deu anys enrere. Queda clar que la necessitat de crear instruments amb una base legal democràtica i clara que possibiliti i faci efectiva la voluntat del poble de l’Estartit de garantir l’exercici del seu propi autogovern en el territori considerat com l’Estartit, és evident, i no es pot negar. Però seria bo que aquest instrument fos consensuat per les dues bandes. Haria de ser respectuós amb la idiosincràsia del territori i no complicar la seva gestió, i hauria de garantir la qualitat dels serveis sense que això suposi un encariment d’aquests ni una pujada d’impostos ni per als ciutadans de l’Estartit ni per als de Torroella.
L’exercici d’un autogovern no es pot deixar en la confiança que els governs implicats siguin del mateix color, cal un instrument que canalitzi el marc legal sobre la gestió i la representativitat democràtica del sistema. És bo que hi hagi bona voluntat, responsabilitat, respecte, sentit comú i de justícia, honradesa, esperit de treball, però no és suficient, ja que no es pot deixar la governabilitat d’un territori a l’eventual exercici d’aquestes lloables virtuts per part dels seus regidors, ni a la uniformitat dels grups polítics governants. Com varen donar a entendre els ponents de la taula rodona de Sant Cugat i Valldoreix, hi ha evidents mancances en la legislació sobre les EMD, aplicades en el nostre territori. Cal que a les revisions que s’estan plantejant de les lleis i decrets que afecten l’Administració local, es tinguin en compte si es vol que continuï vigent i acceptada aquesta figura administrativa descentralitzadora.
