El temporal de llevant de la primera setmana del mes de març va deixar molt malmès i amb greus desperfectes el passeig dels Griells de l’Estartit.
El Servei de Costes de l’Estat es va limitar a fer un pedaç que consistia a tornar a col·locar els blocs i roques de l’escullera. Vista la passivitat i la manca de diners del Ministeri, el passat mes de maig, l’Ajuntament, amb molt bon criteri, hi va fer un adob precari, però suficient per garantir la lliure circulació de vianants, segons paraules de l’alcalde a la premsa, “per minimitzar l’impacte i el greuge que ocasiona la manca de responsabilitat de l’Estat en un sector que, durant la temporada turística, és dels més freqüentats del municipi”. Les previsions pel seu arranjament definitiu, que igual que els treballs portats a terme per l’Ajuntament correspon fer al Servei de Costes de l’Estat, tenen una data tan incerta com pot ser que “s’arregli quan hi hagi diners per fer-ho”.
El passeig del Molinet, en el seu tram final, també ha patit els efectes de l’últim temporal, que ha agreujat l’estat d’abandonament en què es troba des que l’any 2001 es va tancar l’accés a tota circulació; des d’aleshores, llevat d’uns mesos a l’estiu del 2010, ha continuat tancat ininterrompudament esperant el seu arranjament, juntament amb la consolidació del tram final de la muntanya del cap de la Barra, que s’allargarà també “fins al dia que hi hagi diners per arreglar-lo”.
Al passeig de la urbanització de la Platera, fa temps que van començar els treballs de desurbanització. No sé la causa que ha pogut fer aturar les obres, suposo que els motius deuen ser els mateixos dels altres dos: els diners. En haver de parar les obres, naturalment s’ha tancat l’accés als vianants, però també s’ha deixat tot empastifat i en un estat d’abandó i deixadesa com a mínim lamentable. ¿No hauria estat més prudent i assenyat començar a desurbanitzar quan hi hagués hagut prou garanties per poder deixar-ho tot acabat? ¿Quant temps restarà així? Ara mateix no tenim passeig, ni s’ha refet la natura; de moment, i molt probablement durant anys, restarà tancat i amb les runes del passeig a mig enderrocar escampades de qualsevol manera. En aquest cas, un remei aplicat a mitges ha estat molt pitjor que la malaltia.
Mentrestant, tenim el passeig dels Griells arranjat a precari, i els altres dos, amb el pas tancat i barrat vés a saber fins quan, amb el consegüent perill per als curiosos o poc assenyats que cometin la temeritat de saltar les tanques protectores per veure de prop els desperfectes; i per a tothom la imatge de deixadesa i abandó que comporta la visió d’una obra abandonada de qualsevol manera, i un passeig en ruïnes.
Torroella i l’Estartit són un municipi eminentment turístic, i d’això depèn bona part de la nostra economia. Han quedat enrere aquells temps que els turistes venien atrets perquè el nostre país, a més de ser una de les ofertes de sol i platja més econòmiques, també oferia una bona gastronomia, paisatges meravellosos i gent amable i de bon tracte; tot això s’ha anat diluint fa molt temps. Des de fa uns quants anys, al turista se l’ha d’anar a buscar i motivar-lo amb el reclam dels atractius que encara ens queden; una vegada aquí, cuidar-lo perquè s’hi trobi bé i vulgui tornar. El turisme és un negoci que interessa a tots els països, les ofertes s’han multiplicat, i malauradament ja no som aquell país on venir a estiuejar resulta barat. El sol, les platges i el clima, a quasi tots els països de la Mediterrània els tenim igual, i un dels pocs fets diferencials que conservem és la gastronomia de qualitat, cada vegada més inassequible, una bona part d’aquell paisatge tan meravellós i la proverbial hospitalitat i amabilitat de la gent, cosa també cada vegada més difícil, perquè amb la que està caient i les perspectives de futur que ens presenten, no són els millors ingredients per estar gaire d’humor o posar-hi bona cara.
Uns dels valors més bàsics i atractius que encara es conserven prou bé són la natura, l’entorn, el paisatge i alguns retalls de la nostra història que fan que les nostres terres siguin peculiars i atractives. Però ara mateix, una part de tot això està en perill. Els tres exemples que han encapçalat l’article fan que el nostre municipi, sense ser-ne responsable, doni la imatge d’un poble abandonat i deixat, d’un poble passota que ni tan sols es preocupa d’arreglar allò que a molts dels seus ciutadans ajuda a donar-los el pa.
Els governants del nostre municipi han fet tot el que podien amb els pocs mitjans de què disposen per a tals necessitats. Ara, els toca continuar pressionant a qui correspon donar la solució i els diners per arreglar els desperfectes. Els encoratjo a insistir davant l’administració responsable, a ser agosarats i tossuts; i si és necessari fins i tot pesats, molt pesats. En cap circumstància, i ni de bon tros en les actuals, ens podem permetre donar aquesta sensació de ruïna i abandonament, i privar-nos i privar, els que ens visiten, de gaudir d’uns paisatges que formen part d’aquest entorn tan privilegiat que encara tenim.