El diumenge 24 de febrer ens va deixar l’amic, advocat, dinamitzador cultural torroellenc, medalla del Montgrí, Joan Radressa i Casanovas. A l’exposició del centenari d’EMPORION, que encara es pot veure a la nostra revista, vam destacar la seva acció decidida dels anys 1970-1980 al capdavant del moviment de resistència i renaixement cultural al nostre municipi. Des d’aleshores, Radressa ha estat sempre present en un ampli ventall d’activitats, entre les que ha destacat sobretot la seva vinculació amb el Llibre de la Festa Major de Torroella. Com a recordatori de la seva actuació en els anys difícils de la represa cultural torroellenca, reproduïm un paràgraf de l’entrevista que se li va fer a EMPORION l’octubre de l’any passat.
Quan es va crear el Casal del Montgrí?
Des del primer moment, mossèn Isidre posà a la nostra disposició els locals parroquials, se’ns coneixia per l’Agrupació Esplai, però s’anava incorporant gent nova, no estàvem legalitzats, i vam decidir crear una associació amb el nom de Casal del Montgrí. L’acta fundacional va tenir lloc el juny de 1974. Els objectius eren els propis dels antics ateneus: promoció de la cultura, l’art, la formació, l’esport, el lleure, etc., en les seves més variades manifestacions. No es contemplava fer política, eren moments complicats i he de dir que jo, personalment, potser seguint les idees del meu pare, no vaig voler entrar en cap moviment polític. Cert que en alguna ocasió se’m va oferir la possibilitat d’optar a l’alcaldia, però ho vaig voler evitar. Sí que vaig acceptar de ser president de la Junta del Casal, ho vaig ser des d’octubre de 1974 fins a octubre de 1976, quan accedí a la presidència Joan Surroca.
Que descansi en pau.
Consell de Redacció
