Revista Emporion

Vicent Partal i el seu llibre “Nou homenatge a Catalunya”

“Sempre dic el que pense i n’assumisc les conseqüències.”
Vicent Partal (Bétera, 1960)

“De debò: no us el perdeu. És el llibre de l’any.”
Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943)

“A qui invoca el dret a ser esclau, cal forçar-lo a ser lliure.”
Antoni Seva (Alacant, 1942)

 Vicent Partal és un periodista i intel·lectual valencià, director de Vilaweb i president de l’European Journalism Center, una entitat professional d’abast continental amb seu a Maastricht, que treballa per a la promoció del periodisme de qualitat a Europa i per assimilar els grans canvis tecnològics i culturals que acompanyen la digitalització dels mitjans. Enguany acaba de publicar el seu darrer llibre, Nou homenatge a Catalunya, on fa un tribut a l’escriptor i periodista Eric Arthur Blair, que feia servir el pseudònim George Orwell, analitzant els excepcionals darrers temps viscuts al Principat des d’una òptica política i, sobretot, social.

Partal afirma que Homenatge a Catalunya d’Orwell va ser un llibre d’un gran impacte polític a Europa perquè documenta la rebel·lió que es plantejà a Catalunya contra el totalitarisme.  Remarca Partal que també hi ha un gran fil conductor entre la proclamació de la república de Francesc Macià i la d’ara. “En la de Macià, el que descriu Orwell és una Catalunya que es nega a obeir, tal com està fent avui. Tot Europa, en aquell moment, o era de Stalin o era de Hitler. No hi havia terme mitjà. I només Catalunya s’alça i diu: ni Stalin ni Hitler. I això és el que impacta. Crec que ara ha tornat a passar. Europa diu: o feu una guerra amb morts o feu un acord amb Espanya i no hi ha independència. I nosaltres diem que ni morts ni acord. Tirem endavant. L’esperit és molt semblant”, reflexiona el periodista.

Ens recorda també Partal que Orwell va donar forma literària a les seves vivències com a milicià voluntari a l’antiestalinista Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM)  i com a testimoni dels sagnants enfrontaments pels carrers de Barcelona durant els fets del maig del 1937, una lluita fratricida dins del bàndol republicà, on va descobrir la cara sinistra de l’estalinisme, la dels que, per exemple, trobaven necessari assassinar gent com Andreu Nin en nom de la causa. Un llibre incòmode que feu la volta al món per la seva descripció de com aquells catalans s’oposaven al totalitarisme, i lectura desaconsellada, en canvi, per professors i intel·lectuals de simpaties comunistes. La fama posterior del llibre el va convertir en la carta de presentació de la paraula Catalonia al món.

Per això, Partal posa el títol de Nou homenatge a Catalunya a aquest seu darrer llibre, perquè la ciutadania, la gent, ha estat capaç ara de tornar a fer novament el que Orwell va retratar en el seu moment: “Perquè ha estat la ciutadania la que ha encoratjat els polítics perquè feren els passos que havien de fer.” L’autor ens mostra, en aquest llibre farcit de notícies de primera mà, un coratge col·lectiu, una resistència admirable i un propòsit pacífic però contundent: la independència de Catalunya.

Partal hi posa arguments, perspectiva dels fets, aprofundint-hi, els contrasta amb la realitat, i tal com diu l’escriptora i Premi d’Honor de les lletres catalanes, Isabel-Clara Simó, “l’autor argumenta racionalment sobre els esdeveniments produïts a Catalunya els darrers anys, amb una anàlisi no només lúcida sinó també emocionant”.

Diu també textualment Isabel-Clara Simó: “M’he trobat amb aigua als ulls en alguns fragments de l’obra i perquè sé reconèixer l’objectivitat calmada i ferma de Vicent Partal.”

El llibre està dividit en quatre apartats molt didàctics i entenedors, però amb un fil conductor que enllaça els fets reportats de forma lògica, necessària i raonada:1) La sisena república catalana; 2) Què ens hi ha menat; 3) Els instruments que hem fet servir, i 4) L’epíleg.

En el llibre s’hi descriuen fets que l’autor remarca amb frases textuals com aquestes: “El Parlament de Catalunya, a les 15.27 h del 27 d’octubre del 2017 va aixecar la suspensió de la declaració d’independència que havia proposat el dia 10 el president Puigdemont. Ho va fer per setanta vots a favor, deu en contra i dos en blanc. La sisena República Catalana de la història havia estat proclamada davant el món”; o aquesta altra sentència: “El dret d’autodeterminació es defineix com el dret que té un poble, una nació, de decidir si vol ser independent o no.” I ressalta sentències com aquesta: “Per als espanyols la unitat d’Espanya és més important que la democràcia.”

L’autor, amb honestedat, no defuig les dificultats, els errors i els greus entrebancs patits per la repressió de l’estat (amb la injustícia dels presos polítics i la vergonya dels consellers i el President a l’exili), però afirma que “l’1 d’octubre va ser el dia en què Espanya va perdre definitivament Catalunya”.

Raonaments que aplica sobre els fets viscuts i que reforcen sentències clàssiques com les del poeta Horaci (65 aC – 8 aC), on en el segon llibre de les seves Sàtires reflexiona: “Tot jutge corromput examina malament la veritat”, o que lliguen amb Anselm Turmeda (1352-1423) quan recordava que “on regna la força no hi tenen cabuda ni el dret ni la raó”.

Biel Figueras també ens recorda que Demòcrit deia que “tot està perdut quan el dolent serveix d’exemple i s’escarneix el just”. Mentre es premia Llarena per la seva “independència judicial” ja fa més d’un any que hi ha gent a la presó per deixar votar lliurement. Espanya, diu, és un país perdut per a l’ètica, fugir-ne és un bé absolut.

Partal escriu amb un llenguatge clar i entenedor i amb un to sempre respectuós, constructiu i digne. És ben cert que cada generació s’ha de guanyar la seva llibertat, i és per això que conclou amb el raonament que malgrat les ferides, els obstacles i els paranys:  “Nosaltres som la generació cridada a guanyar. Som els qui ja hem guanyat la República Catalana. I som els qui ara treballarem per a fer-la realitat en el dia a dia. I què voleu que us diga? Sí, és veritat que tenim molta sort de poder viure això que vivim.” Perquè tal com afirma amb dignitat i serenor el president Puigdemont des de la Casa de la República a Waterloo: “El camí ha començat i és irreversible.”

Referències bibliogràfiques

  1. PARTAL, Vicent. Nou homenatge a Catalunya. Ara llibres. Barcelona. 2018
  2. SIMÓ, Isabel-Clara. “Partal”. A: El Punt-Avui, 27 d’agost, 2018, pàg. 2.
  3. LILLO USECHI, Manuel. “Entrevista Vicent Partal”. A: El Temps, 1 de maig de 2018, pàg. 64-65.
  4. BERGA, Miquel. “Homage to Catalonia”. A: El Punt-Avui, 6 de maig de 2018, pàg. 2.
  5. SEVA, Antoni. Màximes i pensaments. Publicacions de la Universitat de València, 2018.
  6. FIGUERAS, Biel. La República, 2018, núm. 27, pàg. 7.
  7. ORWELL, George. Homenaje a Cataluña. Editorial Capibara, Montevideo, Uruguai, 2006.

La gent no s’adona del poder que té:
amb una vaga general d’una setmana
n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia,
paralitzar l’Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.

Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998)