En un racó de la memòria

L’Aviador

A la revista Vivir de La Vanguardia del dia 8 de febrer d’enguany hi vaig llegir una col·laboració del periodista Josep Playà Maset referent a uns episodis viscuts per uns pilots d’aviació durant la nostra guerra civil. Això em va fer recordar el que ens va passar a mi i a una colla d’amigues una tarda de l’any…, crec que era el 1938, a Ullà.

No parlaré de cap ideologia, si és que n’hi va haver, ni dels terribles fets que es van produir. Jo tenia 8 anys i poca cosa en sabia dels esdeveniments que estàvem vivint en aquells perillosos moments. Vull parlar de la ràpida  decisió d’un home, d’un aviador.Una tarda que feia molt bon temps, estàvem jugant una colla d’amigues davant de la casa d’una d’elles, en una era molt gran que hi tenien. Una masia de les més grans i boniques d’Ullà. Tenia una bona extensió de terreny al costat que els pares d’aquesta amiga conreaven.

Nosaltres corríem d’un costat a l’altre de l’era jugant, cridant i rient sense parar. De sobte, es va sentir una gran fressa que ens va deixar a totes petrificades. En aquells dies ja estàvem acostumades a sentir i a veure passar avions, ja que teníem mol a prop el camp d’aviació del pla d’Ullà (terme de la Tallada) i era freqüent que cada dia en passessin, però en aquells moments la cosa era diferent… Un avió havia aterrat al camp del costat de la casa i es dirigia molt de pressa i directament a l’era on jugàvem nosaltres. Què passarà? On ens amaguem? Totes corríem d’un costat a l’altre sense saber on ens podíem refugiar. L’aviador que el tripulava ens feia, desesperadament, senyals amb els braços perquè ens apartéssim, cosa que nosaltres, espantades com estàvem, no enteníem, i unes corrien cap a un costat i les altres cap a l’altre, i no deixàvem l’era lliure, que és el que volia l’aviador.

Què devia passar pel magí d’aquell pilot? La seva decisió havia de ser ràpida, perquè si seguia pel camí que s’havia proposat ocasionaria la mort d’una colla de nenes. Tenia fills? Quins devien ser els seus sentiments? No ho sabré mai. El cas és que l’avió va desviar-se ràpidament hi va anar a envestir, de ple, la paret de la pallissa que era just al costat de l’era on estàvem jugant. Probablement sabia que posava la seva vida en perill… Nosaltres, en veure-ho, també. Sortosament, no va ser així. Va tenir molta sort! El morro de l’avió va fer un forat de grans dimensions en una paret de més de seixanta cm d’amplada. L’aviador va quedar inconscient, però de seguida va recuperar el coneixement. Era estranger, però sí que vam entendre’l quan el primer que va preguntar va ser: Franco o Negrín? Nosaltres vam dir-li que estava en zona de Negrín. Ell es va tranquil·litzar, i es va alegrar de veure’ns a totes vives. Va poder fer-nos entendre que s’havia desorientat, que volia anar a aterrar al camp d’aviació proper, però que se li havia acabat la gasolina, per la qual cosa va haver de fer un aterratge d’emergència. Des de dalt havia vist aquell camp i va pensar que seria suficient per deturar l’avió.

És una vivència que no oblidaré mai. Tota una aventura!