Hi ha una secció a la llibreria que no em mirava amb interès lector: els còmics.
Gran error. Gravíssim error.
No puc imaginar tot el que m’he perdut fins ara. Gràcies a la descoberta de l’obra de Paco Roca, Arrugues, de l’editorial Astiberri, he recuperat un estil que havia abandonat com s’abandonen els jocs de la infància.
Hi ha una gran cultura a la secció dels còmics de les llibreries. Com tot, cal observar, deixar-se aconsellar i buscar el tresor entre l’oferta editorial.
Parlem d’en Paco Roca i d’Arrugues.
Inspirat en l’observació del procés degeneratiu que pateix el pare d’un seu amic íntim, malalt d’Alzheimer, en Paco Roca ens impacta amb unes imatges i textos contundents, directes, brillants.
Amb un minut de lectura rebem el primer impacte, sobtat, dur, el coneixement d’una realitat que no permet marxa enrere.
Acceptada la situació i davant la impotència dels fills, s’ha de buscar una solució. La més pràctica és evident: un residència per a la vellesa. El lloc on s’entra per no sortir-ne fins al final de la vida.
Al costat del malalt, el lector entra en una nova forma de vida i va coneixent els companys de residència, les normes necessàries, el costums carregats de monotonia.
La vida i la mort, l’amistat i les trampes, les humiliacions i la murrieria, l’humor i l’amor en tots els seus registres es troben a Arrugues.
Paco Roca ha rebut el premi Nacional del Còmic 2008 amb aquesta obra i jo li donaria un premi personal per haver-me donat una lliçó.
Com a llibretera no podia desconèixer la cultura que tenia en el prestatge dels còmics de la meva llibreria.
Llegiu còmics. Encara hi sou a temps.
