Enric Casasses,

nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Tradueixo l’aire, interpreto el foc, llegeixo l’aigua i escric damunt la terra

Per segon any consecutiu, el premi d’Honor de les Lletres Catalanes va a mans d’un poeta. Després de Marta Pessarrodona, ara és el torn d’Enric Casasses (Barcelona, 1951).

I per tercer any consecutiu , el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no ha pogut comunicar el premi en persona. Casasses diu que li va enviar un poema-dibuix seu que diu: “La llibertat existeix, l’he vista, és a la presó”.

Poeta, però també narrador, assagista, traductor i editor (de textos de Jacint Verdaguer, de Francesc Pujols i Juli Vallmitjana, entre d’altres), Casasses és un referent dins la poètica catalana contemporània, en la qual ha publicat una desena de discos de poesia dita o musicada.

Si voleu ballar, conèixer la bellesa i furgar en el misteri, acosteu-vos a la festa major del poble del costat

Enric Casasses (1951)

Enric Casasses té forts lligams personals amb l’Escala (Alt Empordà), d’on és originària la seva família materna i on ell mateix ha passat llargues temporades.

Va debutar el 1972 amb “La bragueta encallada”. Ha rebut al llarg de la seva carrera premis de prestigi com el Crítica Serra d’Or, l’Ausiàs March, el Carles Riba, el Ciutat de Palma, el premi de la Crítica de l’Associació de Crítics Espanyols i el Premi Nacional de Cultura de literatura.

El filòleg i assagista Manuel Guerrero recorda que la tradició de l’avantguarda en la poesia catalana, representada emblemàticament per J. V. Foix i Joan Brossa, perviu encara, amb totes les matisacions necessàries, en l’obra de Carles Hac Mor i en la d’Enric Casasses.

Casasses pot semblar contracultural, diu David Castillo, però és el més culte dels poetes, encara que mai s’hagi sentit còmode dins la cotilla de la convencionalitat. Quan recita el seu lletreig és nítid. És una gran “bèstia d’escenari” en els seus espectacles musicals o teatrals. És capaç de tenir la mirada oberta cap a clàssics que ha recuperat i alhora ser tremendament innovador. Enric Casasses, remarca Castillo, ha acabat sent una manera d’entendre la poesia de forma totalitzadora.

La poesia i la música són perquè el patiment i la felicitat creixin fins a la nostra talla i no ens ataqui el virus de l’encongir-se

Enric Casasses (1951)

En una recent entrevista de la periodista Montserrat Serra, el poeta deia:  “La vida és una malaltia amb una taxa de mortalitat del 100%, que es transmet sexualment, que deien els antipsiquiatres”. I raonava, sagaç i irònic com sempre: “necessitem els filòsofs. Perquè hi ha gent que sap coses (l’Oriol Mitjà sap coses d’epidemiologia, en Canadell sap coses d’economia) i aquests diuen el que saben, però de seguida apareixen cinquanta mil periodistes, sobretot a la televisió i a la ràdio, opinant del que han sentit parlar. I l’opinió és allò que odiaven els clàssics grecs; l’opinió és gairebé sinònim de falsedat. Quan opines en públic ha de ser per dir alguna cosa. Hi ha una epidèmia d’opinadors”.

Seva és també aquesta reflexió: “La independència de Catalunya no és cap maniobra econòmica. És la solució d’una injustícia. D’una escandalosa injustícia social, lingüística, humana, cultural i moral”.

L’autoritarisme es democratitza i arriba a tots els racons

Vàrem tenir la sort de poder escoltar i gaudir en directe de la qualitat i perícia poètica de Casasses a l’exterior del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí el passat dia 12 de setembre en un emotiu acte de “Poetes per la República” en suport a la consellera Dolors Bassa.

En definitiva, ben merescut i ben guanyat aquest 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per a l’incomparable poeta Enric Casasses. Per molts anys! 

 

Referències bibliogràfiques

  1. LLORT, Lluís. “Un pirata bon noi”. El Punt Avui. Divendres , 28 de febrer de 2020. pàg. 26.
  2. CASTILLO, David. “Només tinc una paraula…”. El Punt Avui. Divendres , 28 de febrer de 2020. pàg. 27.
  3. SERRA, Montserrat. Entrevista a Enric Casasses: “Supervivència, no. Viure!”. https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-enric-casasses-confinament-covid-19/
  4. CASASSES, Enric. T’hi sé. Edicions de 1984, Barcelona 2013.
  5. CASASSES, Enric. El nus. La flor. Quarta edició. Edicions poncianes. Barcelona, 2020.

NOTA AL PEU DE LA LLETRA MORTA 

Petits-prínceps, psicòtics, pretenciosos, poblen presons pudentes, pous profunds, plàstiques paperines, perquè prediquen posseir pulmons prepotents, proposen pujar per parles plurals, pitjar portes prohibides, prostituir papers privats, però poc podran passejar panteres pels parisencs parcs primaverals, pobrets, puix pell palpa pell, parpella penetra parpella, peus preparen polsegueres, paraules perden paraules, pensant perillen pensaments: perill pur?, pròpiament perill? potser, però… parlem-ne: poliglotisme?, primitivisme?, parlar per parlar?, piular?, posar pegues pertot? Prou. Prou pim-pam-pums! Passem. Passem però provem-ho, m? 

Enric Casasses (El Poble del costat, 1992),

 

3-1-14

No haver-te conegut
seria terrible.
Però terrible terrible.
I no ho sabria.
A sobre, no ho sabria.

Enric Casasses, del llibre «El nus la flor» (Edicions Poncianes.2020)

 

Febreta 
(Una dècima)

Si viviu dient la vida
és un pal, una dissort,
un suburbi de la mort,
la mort sí que té embranzida
i és sincera i va a la mida,
la vida fa mal, malmena,
treu els ulls, talla la vena…
viviu volent el dolor
i patiu, no dic que no,
i, moralment, foteu pena.

Enric Casasses, del llibre «T’hi sé» (1984POESIA, 2013)

 

Un àngel…

Un àngel es desperta
venint de somni endins
i estira bé les ales,
es vol desemmandrir, 

té ganes d’envolar-se,
té ganes de fugir,
de volar amb ganes, ganes,
i endur-se-me’n a mi.

Enric Casasses, del llibre «El nus la flor» (Edicions Poncianes.2020)