Moneda torroellenca,

les pahines (1936) i les bòrnies (1937)

 

Poc després del començament de la Guerra Civil -possiblement ja a l’agost de 1936, encara que la data no consta enlloc-, el Comitè antifeixista de Torroella de Montgrí va posar en circulació monedes metàl·liques d’una pesseta per iniciativa de Miquel Canals Pahí, president del Comitè i manyà d’ofici. Un cop més, la nostra població feia honor a la seva fama de “vila singular”, perquè no consta que en cap més municipi de Catalunya (ni de tot Espanya) es prengués una determinació tan agosarada com era encunyar i posar en circulació moneda metàl·lica.

1 Pahina

Anys després, el mateix Pahí ho explicava així: “L’Estat s’ocupava de l’emissió de bitllets, però els especuladors es quedaven els que s’havien posat en circulació abans de la guerra, pensant que un altre dia tindrien valor, els bitllets nous no els volien. Però pel que fa a monedes petites, que eren de metall (plata, coure), la gent les acaparava a casa seva i no circulaven. Jo vaig tenir una idea: entre el que vàrem treure de les esglésies hi havia molta plata i molt de coure, en vaig fer fer planxes fines, del gruix d’una moneda de deu cèntims, i amb un encuny s’hi marcava: 1 Pts. Se’n van dir pahines, basats en el motiu de casa meva, a can Pahí”.

Finalment, tanmateix, el Comitè decidí renunciar a la projectada emissió íntegra de monedes, perquè aquelles peces de llautó eren força mal fetes, tosques i, sobretot, perquè eren massa fàcils de falsificar.

Com que el problema de l’escassedat de moneda fraccionària afectava tot Espanya, hauria estat lògic que el Ministeri d’Hisenda hagués emès paper moneda per substituir la de metall, que desapareixia de circulació, però no va ser així. Davant d’aquesta passivitat, la Generalitat va prendre una decisió que ultrapassava les seves competències i va emetre moneda de curs legal a tot Catalunya, garantida per l’estoc d’or en poder de la Generalitat. Es van posar en circulació bitllets de 10, 5 i 2,50 ptes., que van solucionar, en part, la difícil situació. Però la mesura va resultar encara insuficient per manca de moneda fraccionària: calia arribar a una pesseta o als cèntims, si tenim present que un quilo de pa valia 75 cèntims o un litre de llet 80 cèntims.

Es va trobar sortida a la situació l’octubre de 1936, amb la modificació de la Llei Municipal Catalana, que va atorgar capacitat als ajuntaments per organitzar els seus àmbits de governació, economia, abastiments, cultura i altres. Acollint-se a aquesta norma, molts Ajuntaments van emetre moneda de circulació restringida al seu terme municipal per facilitar les transaccions comercials ordinàries.

El “Consell municipal” de Torroella també va aprofitar la disposició i va llançar una emissió de bitllets d’1 pesseta. A l’anvers hi era representat, molt toscament, el castell del Montgrí, al cim de la muntanya envoltada de grans raigs; al seu costat, un llibre obert, i el text: “Consell municipal. Una Pesseta. El Caixer, Miquel Fontàs. Torroella de Montgrí”. Al revers, un dibuix del Partenó d’Atenes, la sèrie i el número del bitllet. El mestre Dabau diu a les seves memòries que la impressió es va fer a Torroella mateix, a la impremta Casadevall. I si de les monedes anteriors els torroellencs n’havien dit pahines, de les pessetes que les van substituir sota el mandat del Borni, en van dir bòrnies.

El fracàs de les monedes de metall que havia ideat Miquel Canals, d’una banda, i l’emissió de bitllets de paper, amb la signatura de Miquel Fontàs com a caixer, de l’altra, són gairebé un símbol de com va anar quedant arraconat l’idealisme col·lectivista d’en Pahí i de com es va anar imposant el poder autoritari del Borni. Per poc temps, però: si bé a les bòrnies no hi constava la data d’emissió, ni tan sols l’any, és raonable pensar que només van circular a principis de 1937, perquè la seva creació es basava en una disposició d’octubre de 1936 i el “Consell municipal”, el Comitè, i el Borni, van desaparèixer de Torroella l’abril de 1937, arran de la “revolta de les dones” i de la constitució d’un nou Ajuntament, d’acord amb la legalitat. Ho vaig explicar a: “Miquel Fontàs, el Borni (II), La revolta de les dones”. EMPORION, Agost, 14, 2020.

Els nous Ajuntaments de l’època republicana presidits per Joan Masferrer (1937) i per Francesc Salís (1937-1939), encara van fer dues emissions més de bitllets de moneda fraccionària torroellenca. Per conèixer amb més detall la història d’aquestes emissions, i també de les de pahines i bòrnies, que les van precedir, recomano la lectura de l’article de Pere Castells, molt documentat, “Emissió de moneda torroellenca en la guerra 1936-1939” (Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1986).