Neus Rossell, coneguda per la seva participació al programa de Catalunya Ràdio El Bunquer, acaba de publicar el llibre «Tres mesos de vacances i altres alegries de ser mestra». Conversem una estona sobre què significa ser mestra, rebre crítiques constants i altres temes educatius.
Com sorgeix la idea d’escriure un llibre?
Sempre m’ha agradat escriure, ho feia des de ben petita i quan Penguin em va donar l’oportunitat d’escriure’l m’hi vaig tirar de caps.
Va, anem al gra, quants dies reals de vacances o festa es tenen com a mestra?
Depèn. Depèn de si ets substituta, interina, funcionària… Moltes de les mestres no cobren a l’estiu, per tant no són vacances sinó que són dies que no tens feina i ja està, ets a l’atur, com tants d’altres. Jo, per exemple, encara no sóc funcionària. A part, hi ha aquestes hores que diuen que has de treballar a casa que no estan gens clares i sempre fas més feina del que tocaria.
Per què dius que hi ha persones que odien les mestres?
Perquè n’hi ha un fart. A tot arreu. Des de ben petita he sentit la crítica cap als mestres. He viscut amb això i un cop he estat mestra, he parlat amb tot de companyes i totes reben el mateix comentari. Que si les vacances, que si jo crec que no ensenyeu bé les coses… Tothom es veu amb cor d’opinar sobre a nostra feina. No està ben valorada. I jo que he estudiat a Ginebra t’ho puc dir de bona tinta, perquè allà sí que estan valorats!
Quins arguments dones en el teu llibre a totes aquelles persones que són crítiques amb les educadores?
Moltíssims. L’heu de llegir. Bàsicament, el llibre ensenya la realitat que vivim. Un cop sabuda, en podem parlar.
Quina crítica et molesta més personalment?
Que diguin que no sé com són les feines “reals”. He treballat de cambrera, de botiguera, a l’esplai, al casal, a un forn de pa… Des dels 16 anys que treballo i he passat per tot de feines i m’he format moltíssim així que crec que em mereixo fer la feina que m’agrada i si tinc la sort de tenir-la… Quin luxe!
Quina creus què està més justificada?
El funcionariat. Crec que una mestra ho ha de ser per vocació i que ha de fer la seva feina bé sempre. Sempre. Si no la fas bé, t’ho han de poder dir perquè puguis millorar. El fet de ser funcionari pot fer que al tenir una cadira assegurada, algunes persones s’apalanquin. Em queixo que l’alumnat se l’hagi d’aprovar encara que no se’n surti, doncs penso el mateix per als adults.
Creus que la gent critica les mestres o el sistema educatiu?
La gran majoria, les mestres. Els que miren la lluna en comptes del dit que la senyala, el sistema educatiu.
Què t’agrada més de la teva feina i què t’agrada menys?
El que m’agrada menys és la burocràcia: papers i documents i formalitats i cursos que després no serviran perquè la llei canvia… És llastimós perdre el temps d’aquesta manera tenint en compte que en necessitem molt per poder fer tot el que hem de fer amb la canalla.
El que m’agrada més, sens dubte, és acompanyar els infants en l’aprenentatge. M’han regalat moments increïbles i parlo d’ells i em brillen els ulls. Hi estic a gust, noto la seva estima i és del tot recíproca.
Què en penses del grup d’experts que diuen que han de capgirar el fracàs, després de l’informe PISA?
Els experts son els qui són davant de l’alumnat. Que diguin el que vulguin els altres.
Quina possibilitat hi ha que aquesta colla d’experts millorin l’educació pública de Catalunya?
Jo és que ho veig tot molt negre. Penso que cal un canvi immens i aturar els experiments que s’estan fent amb l’educació i això d’anar canviant lleis segons el senyor amb corbata que tenim a dalt…
T’han trucat per ser una de les salvadores de l’educació? Quins canvis els proposaries?
No m’han trucat, no. El canvi ha de ser massa gran per poder-lo explicar en un sol document. Hem de començar per no canviar de lleis cada dos per tres.
Què significa jugar per tu?
Passar-ho bé.
Per acabar, em podries dir un racó de Torroella de Montgrí què t’agradi?
El castell!
