Aquest darrers dies estan plens de notícies d’abast europeu que, d’una forma o altra, acaben afectant-nos.
En el darrer Consell Europeu hi va haver importants decisions pel que fa a la gestió de l’energia, amb compromisos de facilitar la connexió energètica entre els estats membres fins arribar al 15% de la capacitat de producció i incrementar l’ús de les renovables fins el 27%, tot per al 2030. Per altra part, vàrem assistir a la crítica i protesta del Premier britànic, molest perquè haurà d’aportar 2.100 milions d’euros més al pressupost comunitari, després d’incorporar noves partides al càlcul de PIB. L’enuig de Cameron es pot entendre si ens fixem en com està creixent l’euroescepticisme al Regne Unit. També, en clau econòmica, el president del Banc Central Europeu va demanar més inversió i reformes per evitar la possible tercera recessió i deflació. I, a més, en l’entorn bancari, hem assistit als resultats dels tests d’estrés. Veiem dons que Europa no acaba de donar notícies i és que el món es cada vegada més interrelacionat i de Brussel·les ja ens vénen el 80% de les normes que finalment ens acaben afectant. I l’altra notícia europea és que aquest primer de novembre comença a exercir la nova Comissió Europea, la comissió Juncker. Darrera queden els deu anys de mandat de Durao Barroso, amb una balanç agredolç, enfosquit pels set anys de crisi.
La nova Comissió comença amb més credibilitat democràtica, ja que el seu president, el luxemburguès Juncker, figurava com a presidenciable de la Comissió a les darreres eleccions al Parlament Europeu i aquesta posició s’ha respectat, fet que és una bona notícia per la democràcia. Juncker s’ha esforçat a mostrar una Comissió més política, formada per vint-i-vuit comissaris, en la qual els alts funcionaris estaran al servei dels comissaris i no al revés. De fet el pes polític és evident, ja que compta amb cinc excaps de govern i tretze exministres. Compta amb set vicepresidents que s’encarregaran de coordinar el treball de l’executiu comunitari. En el que no aprova la nova Comissió, malgrat la insistència de Juncker, és en la paritat home-dona, ja que hi ha nou dones i 19 homes. Pel que fa als reptes, Juncker s’ha fixat deu prioritats, totes importants, però haurà de dedicar molts esforços a la gestió de l’energia, amb la necessitat de trobar solucions a la crisi d’Ucraïna i Rússia, per garantir el subministrament i també evolucionar cap a una política energètica comuna per a tots els estats de la UE. Una altra prioritat és la gestió de la política d’immigració, que eviti els desastres que veiem sovint a Lampedusa o a Melilla. I per altra part, òbviament, l’economia serà un altre maldecap: l’aposta dels 300.000 milions d’euros que es compromet a invertir en tres mesos i afrontar els reptes de si anem cap a polítiques de creixement o d’austeritat; els dèficits de França i Itàlia; garantir l´increment de l’ocupació, o evitar la recessió i la deflació. De feina no en faltarà a la nova Comissió Europea.
