Si ens fixem en els darrers dies veurem que hi ha hagut diverses reunions d’abast internacional en les quals han participat diferents estats, però en què la importància era el diàleg sobre temes que sobrepassen l’àmbit d’actuació d’un estat. Així, la cimera del G7, la trobada de Biden a l’OTAN i també amb Rússia, la reunió que va donar sortida al pla Next Generation EU, com és el cas de l’Estat espanyol, i també la primera reunió del ple dels representants d’institucions i societat civil que formaran la Conferència del Futur de la UE. Tot plegat ens demostra que els afers que altrament consideràvem locals o circumscrits a un estat ara són en diferent mesura afers europeus o internacionals, fins i tot el conflicte que viu Catalunya, amb la posada en acció dels indults, també té ressò europeu i internacional. I és en aquest escenari que voldria destacar que dues de les reunions detallades ens afecten de prop, ens acosten la UE, ens indiquen que el que ve de Brussel·les, que altrament ens quedava lluny, ho hem de veure i tractar com a pròxim, com que cada vegada ens afecta més. D’una banda l’anunci de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, en què va exposar l’acord de la proposta presentada per l’Estat espanyol sobre els fons Next Generation EU, és una molt bona notícia perquè representa que es faran efectius, en tres anys, els 69.500 milions d’euros, situats en el concepte de transferències, que vol dir que no s’han de tornar, i encara quedaran 70.000 milions d’euros més, aquests sí a un interès tou. Es rebrà una bestreta de 9.000 milions d’euros el juliol i fins a 20.000 milions enguany, i semblava que no arribaria mai i ja ho tenim a tocar. Ara toca que es distribueixin bé, que no hi hagi clientelisme, que hi puguin participar les comunitats autònomes i els sectors productius i sobretot els afectats i totes les administracions, amb la finalitat que aquests fons, que estan destinats a ajudar l’economia afectada per la Covid-19, i també a modernitzar el país fent inversions bàsicament en àrees de sostenibilitat i de digitalització, siguin assignats correctament en favor dels ciutadans. I, per altra part, encara que amb retard i amb dificultats de coordinació i composició, no només per la pandèmia, finalment ha tingut lloc la primera sessió plenària de la Conferència Sobre el Futur d’Europa. Esperem que sigui una font de propostes dels ciutadans i de la societat civil en general, amb la finalitat d’aportar idees i accions per millorar la qualitat democràtica de la UE i fer-la més eficient i efectiva i més pròxima als ciutadans i a totes les realitats que la componen. Ambdues propostes, els fons Next Generation EU, en l’aspecte econòmic, i la Conferència Sobre el Futur d’Europa, en l’àmbit social i polític, són mostres ben clares que la UE està ben activa i present. Ara només cal que ambdues realitats es gestionin bé i que els ciutadans europeus ho percebin en positiu i que, per tant, veiem que la UE ens és útil. Si és així, serà bo per a tothom.
