La covid-19 i tot seguit la guerra d’Ucraïna han alterat la política de la Unió Europea i han afectat l’economia i la societat. La reacció de la UE va ser contundent amb la creació del fons Next Generation EU, que amb un import de 750.000 milions d’euros, pretén apaivagar els efectes negatius de la covid. I quan ja ens semblava que estàvem a la sortida de la crisi sanitària, sorgeix la invasió de Rússia a Ucraïna, acció que Putin preveia curta i contundent, però que ha esdevingut una guerra convencional, en la qual Ucraïna rep ajuts econòmics i militars per part de la Unió Europea, els Estats Units i altres estats, que no admeten que Rússia es pugui sortir amb la seva, amb la finalitat que quedi ben clar que cap estat, per més raons que esgrimeixi a favor seu, pugui envair-ne d’altres. I així és com estem. Ara cal veure què ens ofereix el futur immediat. Queden molts reptes que ha d’afrontar la UE. En primer lloc, el paper en el nou ordre mundial que es visualitza. Veurem com evoluciona la Xina, un cop consolidat el poder de Xi Jinping en el recent congrés del Partit Comunista Xinès. Si la Xina serà capaç d’avançar cap a una potència econòmica i política mundial i com tot això enfronta el gegant asiàtic amb els EUA. També el paper de Rússia, ara per ara incert, amb el desastre de la guerra d’Ucraïna. També el rol que poden tenir l’Índia, Turquia i d’altres estats. La UE ha de trobar el seu espai en aquest nou escenari mundial que es dibuixa, a partir dels seus valors i la seva capacitat de talent, que ha d’encarar cap a nous sectors econòmics. Un altre repte important és garantir la sostenibilitat del planeta i aquí la UE ha de liderar el camí; de fet, es tracta de complir els objectius que ja estan detallats i, sobretot, fer-los complir a tots els estats. L’objectiu és deixar un món habitable, sostenible i amb futur a les noves generacions. Les noves tecnologies afecten de ple el mercat laboral de la UE; veurem que la majoria d’oficis que avui considerem essencials desapareixeran en un breu període. La demografia també és un repte important; a començament del segle XX hi havia 1.500 milions de persones al món. Avui som 7.500 milions i es preveu arribar als 9.000 milions en una vintena d’anys, cosa que representarà sis vegades més que la població que hi havia només fa 120 anys. Pel que fa a l’economia, el gran repte és mantenir els estàndards de producció que garanteixin el funcionament del mercat, però basant-se en la sostenibilitat del planeta i sobretot també reduint les desigualtats econòmiques i de benestar entre territoris i ciutadania. Un altre repte és la defensa de la democràcia i la llibertat, donat que s’observa que massa parts del planeta i massa població està sota règims dictatorials o autocràtics. Esperem que la UE, cohesionada i respectuosa amb la seva diversitat, sàpiga afrontar aquests reptes. De tot això, i també d’on venim, n’hem parlat i debatut a la plaça de la Vila de Torroella, en el marc de les sessions de Filosofia a l’Àgora, una excel·lent iniciativa de coneixement i debat, que recomano que vagi creixent en més poblacions.
Diumenge, 17 agost
