[bs-quote quote=”Pensem com gestionaríem les crisis si en lloc de la UE ho fes cada estat” style=”style-7″ align=”left” color=”” author_name=”” author_job=”” author_avatar=”” author_link=””][/bs-quote]
Segurament, alguns lectors trobaran aquest titular agosarat perquè estem en un temps complex en què tenim tendència, sovint a partir de realitats certes, a trobar mancances a molts estaments, institucions, governs, i naturalment la Unió Europea (UE) no n’està absent. Ara, però, vull trencar una llança a favor de la UE, perquè també s’han fet coses bé en aquests moments tan complicats afectats per la crisi de la Covid-19 i d’altres que ja tenim sobre la taula i que ara s’han agreujat. Dins d’aquest escenari de policrisis s’emmarquen, a més dels efectes de la Covid-19, la gestió del Brexit, les relacions amb Rússia, la Xina, els EUA i altres, la gestió de la immigració, l’evolució de la demografia amb l’envelliment de la població, les desigualtats en l’economia amb l’increment de l’atur i especialment el juvenil, la lluita contra el canvi climàtic, els efectes de les noves tecnologies en forma de digitalització, la cohesió interna o la mateixa reflexió sobre fer més eficient i participativa la democràcia a la UE.
Aquestes situacions les tenim a tots els nivells, des del municipal fins a l’europeu, però pensem com les gestionaríem, si no existís la UE i fos cada estat qui hagués de trobar-hi solucions. En el món globalitzat on vivim, haurem vist que la major part dels problemes plantejats sobrepassen la gestió d’un estat en particular i calen sinergies conjuntes. I és en aquest escenari que la UE esdevé necessària i útil. Anem a pams: vàrem veure fa un any com els estats membres gestionaven particularment la compra de material per fer front a la incipient Covid-19, fins que els mateixos estats varen facilitar l’acció conjunta des de la UE, i hi va haver resposta amb 540.000 milions d’euros primer, amb el fons Next Generation de 750.000 milions després, i amb el suport del BCE posant-ne a disposició 1,8 bilions per finançar deute dels estats afectats per la crisi. Ara esperem que la UE i els governs estatals siguin eficients per fer arribar els fons als sectors afectats. I darrerament, amb la gestió de les vacunes, també conjuntament, salvant dificultats amb les farmacèutiques, i procurant ser més solidaris que altres estats que es diuen democràtics, i finalment fent costat als EUA per suspendre les patents, durant un temps prudencial, perquè les vacunes puguin arribar també als estats pobres, com s’ha comprovat amb el desastre de l’Índia que això no passa, fet que diu molt poc a favor de la solidaritat internacional.
Altres accions com ara la gestió de l’economia, el canvi climàtic o la immigració, només es poden fer des d’organitzacions supraestatals, i nosaltres ja tenim la UE. És evident que cal ser crítics, però també constructius i no arribar a sentir sovint que la UE no serveix. Pensem com hauríem gestionat aquests reptes des dels governs estatals i reflexionem què és millor. És millor fer-ho des de la UE i amb el lema “Units en la diversitat”, avui més vigent que mai.
