La Unió Europa es troba en un moment complicat pel que fa a l’economia i també per la indefinició que mostra en les decisions polítiques.
Tot plegat genera incertesa en els propis ciutadans europeus i també en governs i sectors econòmics d’altres estats. Així, davant el món cada vegada més globalitzat, els europeus no tenim més remei que apostar per anar junts, per una Unió Europea forta que generi estabilitat a l’interior i confiança i rigor cara a l’exterior. Per aconseguir-ho caldrà superar la incertesa econòmica i política en que ens trobem. En el pla econòmic està clar que tenim una crisi que afecta de ple a l’economia europea i que ja porta temps, des del 2007 en que va començar als EUA i després es traslladà a Europa a on va afectar a bancs que varen requerir intervenció dels estats per salvar-los. Es començà a visualitzar les dificultats de l’euro i els errors de l’inici (manca de política pressupostaria i fiscal comuna) i el fracàs del Pacte d’Estabilitat i Creixement, que s’havia incomplet diverses vegades.
Es comprovà que el BCE controla l’estabilitat de preus però li costa ser prestador de darrera instancia i els mercats no veuen Europa com una unitat i actuen en benefici propi. Per arreglar la situació s’injecta liquiditat al sistema i es fomenta la competitivitat, però de sobte apareix la crisi del deute sobirà i Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya i Itàlia s’hi veuen immersos. L’objectiu és garantir la seguretat de l’euro i per això es crea un fons de rescat i un mecanisme d’estabilitat. D’altra banda es procura impulsar la competitivitat, l’ocupació i la sostenibilitat de les finances i també reforçar l’estabilitat financera. I ja en el mes de març d’enguany es signa el Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Governança que pretén la coordinació de les polítiques pressupostaries i el control dels pressupostos estatals per part de la Comissió i també evitar el dèficit imposant que no excedeixi del 0,5% del PIB i que això figuri a la Constitució dels estats. Tot plegat i, motivat bàsicament per la crisi, pel que fa a l’economia estem en la bona direcció per tenir un govern econòmic europeu. I pel que fa a la política, la UE està encara a les beceroles de ser considerada una realitat.
A part de les dificultat de consensuar sinergies (França i Alemanya volen més Europa política, però el Regne Unit i d’altres estats en tenen prou amb una Europa econòmica), no s’acaba de desenvolupar el Tractat de Lisboa que, si es fes en clau europea, donaria possibilitats d’avançar en l’àmbit polític. La unió política és imprescindible per cohesionar la UE, garantir el suport a l’economia i per ser influent en el concert mundial. És molt difícil aguantar crisis econòmiques sense un govern econòmic unit (ara sembla que ja el tenim) però també sense un govern polític fort, que és el que falta. Tot plegat seria la millor manera, l’única,de tenir capacitat d’influència i de garantir la seguretat i la llibertat dels ciutadans europeus.
