Fa uns mesos, Obama feia una gira pel món per donar-se a conèixer i per presentar-se als estats més significatius del planeta. Naturalment, va trepitjar terra europea i va recalar a Berlín, París i Londres. Varen ser visites llampec, per la curta durada, i estratègicament ben organitzades, en el sentit que a cada lloc va donar una imatge determinada. A Berlín va fer el discurs davant milers de ciutadans que varen acabar aclamant-lo i que alguns analistes, fins i tot, e! varen comparar amb el famós discurs que va fer Kennedy fa més de quaranta anys. A París, on es va trobar amb el president francès i del Consell de la UE, Nicolas Sarkozy, va expressar la necessitat que la Unió Europea s’ha de plantejar seriosament la política exterior i de defensa comuna, amb l’objectiu de ser un actor amb capacitat d’influència mundial, diferent del que és ara, que és un consumidor de seguretat via EUA o OTAN, Aquesta proposta d’Obama, li va anar molt bé a Sarkozy, ja que vol apostar pereuroquè la UE avanci en aquesta línia, però la realitat de !a crisi actual ha restat protagonisme a la iniciativa de l’actiu president francès. Amb aquesta visita d’Obama, amb tot el que s’ha escrit i amb el que diuen les enquestes que s’han elaborat s’entén que Europa prefereix Obama a McCain. Se’l veu més proper a la ciutadania europea, amb una visió més multilateral del món i que, com és natural, contraposa la seva política a la de Bush, que té una imatge molt negativa a Europa.
Finalment, el primer dimarts de novembre, el súper dimarts, ha dictat sentència; Obama ha guanyat per golejada, com ja preveien les enquestes. Amb aquest resultat, tot fa pensar que estem a les portes d’un canvi mundial molt important que tindrà inici el proper 20 de gener, quan Barak Obama prengui possessió del càrrec i es converteixi en el 45è president dels Estats Units d’Amèrica. Obama serà el primer president deis EUA que no és de raça blanca, fet impensable només fa pocs anys.
També, pel que he exposat la notícia és ben rebuda a Europa, però Obama no ho tindrà fàcil, ja que s’esperarà molt d’ell en el vessant del multilateralisme i d’una política més propera i social motius pels quals és ben vist a Europa. Però és que Obama tindrà sobre la taula molts més reptes, com cercar fórmules per solucionar !a crisi econòmica i financera o arreglar la sanitat del seu propi país, entre d’altres. Veurem si podrà mantenir aquesta línia o es veurà superat per la dinàmica pròpia del l’estat més poderós del món. Llavors el mite Obama decebrà. Esperem que no passi.
