Normalment quan parlem de guerra ho associem a conflicte armat, però també prenen aquest nom conflictes d’altre naturalesa, com és el cas de les relacions comercials quan aquestes es trenquen. Així, avui parlaré de la guerra comercial, aquella que es genera quan algun estat pren decisions en la línia de posar aranzels a la importació de productes d’altres països, normalment per protegir a les empreses en general o a sectors concrets. En definitiva, es tracta de posar impediments a les relacions comercials internacionals amb l’objectiu d’afavorir la producció i comerç dintre del propi país. Tot i així, aquestes decisions no solen ser només d’una direcció, en el sentit que, normalment, les empreses afectades a pagar aranzels són protegides pel seu propi estat amb mesures que els segueixin facilitant la relació comercial. I, a més, l’estat afectat, sol prendre mesures generals o en sectors concrets, posant o incrementant aranzels a les empreses dels estats que han començat la guerra comercial.
Així, passant a la realitat, un cop més, encara que amb dreceres, el president Trump compleix les promeses electorals i ha imposat aranzels a les importacions d’acer i d’alumini, en un 25 % i un 10 % respectivament, provinents de la Unió Europea, Mèxic i Canadà. La mesura obeeix a l’intent de protegir les empreses d’aquests sectors dels EUA i s’emmarca en la proposta electoral de Trump: America firts (Amèrica primer), que li va servir per guanyar les eleccions i que amaga grans dosis de proteccionisme. Paradoxalment, l’estat més liberal, els EUA, es converteix en proteccionista i la Xina, amb règim comunista, practica polítiques liberals en l’economia. Lògicament l’acció de Trump no deixa indiferent als mandataris de la UE, del Canadà i de Mèxic, que ja han respost amb crítiques i apel·lant a les normes d’obertura comercial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i amb accions similars a productes dels EUA. Així, queda ara ja absolutament enterrat el Tractat de Lliure Comerç EUA-UE (TTIP) que tant s’havia treballat i avançat sota el mandat d’Obama i tampoc es fa cas al Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), que s’està negociant, però que les mesures imposades són un cop molt dur. No és una bona notícia que economies liberals com són les de la UE, els EUA, Mèxic i Canadà entrin en una guerra comercial, posant aranzels, perquè a la llarga de ben segur que perjudicarà a l’expansió econòmica i més en un món cada vegada més globalitzat que necessita lliure comerç per sobre de proteccionismes, això sí, garantint que les relacions comercials i l’economia en general facilitin l’accés de tothom al sistema i sobretot siguin garants d’evitar desigualtats econòmiques i socials. Esperem que l’administració Trump rectifiqui i tregui els aranzels, i segur que els altres implicats rebaixaran les amenaces i així seria la manera de tornar a la situació de no confrontació comercial entre els estats d’Occident, que representen més del 50 % del comerç mundial.
