NOTA
Un cop acabada la sèrie de poemes de La teoria dels colors, m’agradaria aclarir que algunes paraules que segons el dialecte varien i que a Torroella diem diferent del català estàndard, en aquest cas les he pronunciades de la manera estàndard (després d’un llarg dilema), ja que és com han estat escrites i serien llegides per l’autor.
Trobo molt important conservar la varietat lingüística del català, com la de les altres llengües, i això passa per cuidar el nostre dialecte, amb la nostra pronúncia, vocabulari i entonació particular, fent-lo servir, i alhora saber com és cada paraula en el català estàndard per escriure-la correctament.
A diferència que amb altres llengües, el procés de normalització del català s’ha portat a terme des del perill que es perdi, difonent un català correcte on no hi entren variacions. Per això sovint sentim la frase “això no es pot dir”, quan realment, la riquesa d’una llengua rau en els seus dialectes i variants, que són els que la mantenen viva. De mica en mica he de perdre la por i entendre que el mecanisme de conservació d’una llengua va a la inversa; tots els parlants de les llengües que no han estat en perill ho tenen clar.
Això sí, a l’hora d’escriure: el català correcte, normalitzat i estàndard. Aquí sí que val la frase “això no es pot escriure així, s’escriu d’aquesta altra manera”.
Per tant, a partir d’ara, cada dictat anirà acompanyat de la llista de paraules que diem aixís i escrivim aixàs.
Aquestes paraules de la sèrie La teoria dels colors, són:
– De Cul d’ampolla (mes de maig):
Ulls – Uis
Fulles – Fuies
Vermells – Vermeis
– De Primer amor (mes de juny):
Vermell – Vermei
Fer-li / Recordar-li – Feli / Recordali
Potser – Pudé
Altre – Atre
Posar-se-li – Posàseli
Figureu-vos – Figureuse
– De Taronja (mes de juliol):
Donar-se / Convertir-se – Donàse / Convertise
Cabells – Cabeis
Passar-vos – Passàuse
– Primera part (mes d’agoost):
Deixar-lo – Deixàl
Darrere – Radera
Ulls – Uis
– De Capítol en blanc, segona part (mes de setembre):
Seva – Seua
Fer-lo / Obligar-lo – Fel / Obligàl
Fer-li – Feli
Despullar-se – Despullase
Potser – Pudé
Orella – Oreia
Matí – Dematí
Cella – Ceia
A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text
Escoltar el dictat
CAPÍTOL EN BLANC. del conjunt Teoria dels colors, dins del Llibre de l’alquimista,
de Josep Palau i Fabre (PART 2)
¿A qui es dirigeix principalment el
blanc? ¿A la nostra ploma, al nostre enteniment, al nostre pinzell?
A cap d’ells: el blanc es dirigeix sempre al nostre sexe. Cal
violar el blanc. Allí la taca roja diu la seva sang, el blau diu el
seu mar o el verd la seva entranya. Cal combatre la inhumanitat
del blanc fins a fer-lo plorar, fer-lo gemegar, fer-li confessar
tots els secrets, obligar-lo a despullar-se. Llavors potser ens
dirà amb accent desesperat les nits passades vora el foc, esperant,
amb la tristesa entre els grisos de la mà. O sabrem una passió
nodrida entre les dents sense ni un tros de pa per mastegar.
O ens revelarà, a cau d’orella, aquell matí puríssim que duia
amagat sota l’arc de la cella.
No hi ha cap marbre de Grècia darrera el blanc.
