A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text escrit.
Escoltar el dictat:
Fragment de PEDRA DE TARTERA, de Maria Barbal
M’agradava aquella sortida perquè em sentia al mig dels prats resseguint l’herba fosca de les carreres, sense cap més pensament que es posés al meu cap que la il·lusió boja d’encertar les clapes ben plenes i d’omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant, només quedaria la baixada, que es feia en un no res.
Des de dalt es veien tots els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s’escapava per dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. Qui gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars fins i, així tendres, els fèiem en truitada.
