Espero que l’amable lector em perdonarà el títol tan escandalós d’aquesta reflexió. De fet, me l’ha inspirat l’assistència a un debat, el 5 de novembre passat, al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Vaig rebre la invitació del nostre compatriota torroellenc senador Miquel Bofill, i a fe que va valer la pena, no solament per l’exposició del fiscal italià antimàfia de Palerm, Scarpinato, sinó també per veure confirmat el seu pessimisme per les tristes aportacions de compatriotes seus (a Barcelona hi ha 30.000 italians), alguns d’ells sicilians.
Ja fa vint anys que Scarpinato investiga el crim organitzat. Té cinquanta-set anys, porta un vestit fosc que el distingeix dels seus guardaespatlles, que duen pantalons vaquers. “Els bancs deixen menys diners i moltes empreses tenen risc de fallida”, diu, “però el món de la màfia té grans quantitats en efectiu.” Aquest darrer any Scarpinato ha confiscat als mafiosos 3.800 milions de dòlars. En una operació va confiscar dotze negocis, dos-cents vint edificis, trenta-tres terrenys i un iot de 25 metres de Giuseppe Grigoli, amo d’una cadena de botigues de queviures, conegut com el Rei dels Supermercats, a qui ara es jutja per administrar empreses en nom de la màfia siciliana.
Ens mostra Scarpinato una màfia ben diferent de la que imaginem, la de les pel·lícules, la de Chicago, El Padrino…Tot això ja és història. La màfia actual ja no lluita pels diners, ja en va fer prou amb el tràfic de persones, drogues o armes. Els mafiosos actuals són fills i néts dels vells mafiosos. Tenen molt de capital, cada dia més, i mentre tothom s’estreny el cinturó per la crisi, ells guanyen més que mai amb préstecs i inversions. Joves i experimentats, aprofiten la crisi per blanquejar capital, fer inversions, fundar companyies legals. Creen llocs de treball en territoris pobres i s’asseguren una posició social, són benvinguts i benvistos. Han estudiat carreres de Dret, de Ciències Polítiques i Econòmiques, de Medicina, han esdevingut diputats i senadors, regidors i alcaldes, empresaris, executius d’alt nivell.
A la sessió que comento, una dona de mitjana edat, atractiva, vestit fosc, deia: “Jo sóc siciliana. Les dones sicilianes no podem destacar, perquè tot seguit la màfia voldrà que hi col·laborem, i si no ho fem estem marcades, hem de marxar. Però allà on anem, pel sol fet de ser sicilianes, som mal vistes, tothom pensa que som de la màfia. Jo no sóc de la màfia.”
“Els italians no n’estan informats”, diu Scarpinato, “perquè no en parla la premsa ni la ràdio ni la TV. Ho tenen tot controlat. Tenen gent arreu, a la política, als mitjans de comunicació, a la policia. No serveix de res atrapar-los, ells fan les lleis a la seva mida per no ser condemnats, i si són condemnats d’altres lleis els deslliuren de complir la condemna.”
Aquí i ara, amb tanta corrupció com anem destapant, ens podem plantejar almenys dues consideracions. Primera, que les màfies estrangeres es fan cada cop més presents a Catalunya, que han començat a invertir-hi capitals: màfies italianes, russes, ucraïneses, búlgares, xineses… Segona, que si el crim organitzat ens dominés –potser no n’estem tan lluny– a hores d’ara Fèlix Millet seria senador o diputat amb una llei protectora que l’avalaria, o potser un senador, un diputat o un càrrec important de l’executiu o de la policia evitaria el seu procés o la seva condemna…
Potser algun diari comentaria els grans beneficis que ha suposat per a Barcelona, per a moltes empreses i per a molts treballadors, l’engrandiment del Palau de la Música Catalana i posaria aquest titular: “Fèlix Millet al poder!”
