L’actualitat política del nostre país és molt greu. La humiliació a què el govern central ha sotmès Catalunya s’està fent molt difícil de suportar. La inadmissible reculada de la democràcia demana serenitat, determinació, intel.ligència i accions pacífiques continuades d’un poble que ha vist trepitjada la seva dignitat.
Els canvis polítics que s’estan produint van a una velocitat tan trepidant que, volent seguir-los al ritme que porten, correm el risc d’empobrir-nos com a individus i com a societat. El neguit per estar pendents de l’última declaració que facin els polítics d’un color o d’un altre ens fa perdre aspectes de la nostra vida que són bàsics per construir-nos com a persones, i com a poble que s’ha d’anar fent fort per defensar els seus drets fonamentals.
Segurament seria saludable deixar una mica de banda la immediatesa de les notícies que surten a la xarxa i els comentaris més o menys ocurrents que ens arriben o que enviem sense parar gràcies als aparells que no apaguem mai. Esclar que convé estar al corrent de l’actualitat política, però no ens podem permetre, per exemple, degradar l’amistat a l’aprovació que susciten els nostres comentaris a la xarxa ni, molt menys encara, podem descartar amics perquè no ens els aproven. La superficialitat i la falta de matisos que aquest tipus de comunicació comporta no facilita la cohesió que demana el moment.
Que per l’obsessió de seguir la immediatesa de l’actualitat no ens deixem segrestar el temps, l’opinió, la disponibilitat per llegir, anar al cine, al teatre, a passeig o a fer tertúlia amb els amics. L’art i l’amistat ens faran millors com a a persones i com a poble.
