Fronts oberts a la Unió Europea

Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 15 de març de 2021

La gestió de la immigració amb Frontex complica una solució ètica

Si comparem el país i el món com eren fa un any i com són ara, veiem com ens ha canviat la vida, com han canviat les prioritats i les necessitats de les persones, les empreses i les institucions. S’han pres moltes decisions massa sovint sobre la marxa perquè estem davant d’un fet, la pandèmia, que ho ha alterat tot. Així, amb més o menys encert, i amb més o menys capacitat econòmica i política, s’ha anat reaccionant, tot procurant ajudar la societat, a la qual s’obligava al confinament. En el marc de la UE, va costar, però al final es va optar per mesures conjuntes de tipus econòmic: 750.000 milions d’euros, que s’afegien als 540.000 milions d’euros ja posats a disposició dels estats el mes d’abril de l’any passat. També els 1,35 bilions d’euros que el Banc Central Europeu utilitza per finançar a baix cost el deute dels estats membres, i que s’afegien al que cada estat destinava dels seus pressupostos a ajuts per a autònoms i empreses. Per cert, molt desigual, si ho comparem amb el que hi han destinat Alemanya o els Països Baixos, respecte als ajuts de l’Estat espanyol. Paral·lelament, en l’àmbit sanitari s’anava adequant la realitat a les necessitats i també la investigació a favor de trobar les vacunes que farien front a la Covid-19. Ara el gran repte és que la distribució dels Fons Next Generation (140.000 milions d’euros dels quals estan destinats a l’Estat espanyol) es faci d’una manera eficient. Tant pel que fa a la logística com a la distribució territorial i sectorial. De manera que s’utilitzin tots els fons i es faci, tal com ha definit la Comissió Europea, en inversions en sostenibilitat i digitalització, i a més serveixin per impulsar una economia que redueixi les desigualtats i l’atur, especialment el juvenil, així com per modernitzar les estructures econòmiques, laborals i administratives de l’Estat i preparar-lo per al futur.

Un altre gran repte és la distribució de les vacunes, que, tot i disfuncions evidents i desercions d’alguns estats membres, esperem que s’acabin complint les previsions. No s’acaben aquí els reptes de la UE, entre els quals també destaca la relació amb Rússia, malmesa darrerament per diferents interessos contraposats. La realitat és que ens convé una bona relació amb Rússia, perquè és proveïdora d’energia. D’altra banda, el Brexit, tot i que ara sembla calmat, serà durant temps una font de conflicte. Igualment, la gestió de la immigració i els refugiats, amb la participació de Frontex, complica encara més una solució ètica i solidària a ulls de la ciutadania. Una bona notícia és l’inici de la Conferència sobre el Futur d’Europa, en què les institucions europees posen en mans de la ciutadania la millora democràtica, institucional, de participació i de funcionament. Esperem que les propostes no caiguin en el no-res, perquè seria decebedor. Tant de bo sapiguem convertir aquests reptes en oportunitats.