Fa uns anys, Jaume Bassa va publicar a Emporion.org una sèrie d’articles sobre la història de Torroella de Montgrí. Amb textos breus i ben documentats, va donar a conèixer episodis i personatges que han contribuït a definir la identitat del poble. Aquelles peces, escrites amb claredat i rigor, continuen essent un recurs valuós per a qui vulgui aproximar-se al passat local. Avui convidem els lectors a redescobrir-les i a recuperar la mirada que Bassa ens va oferir sobre la memòria col·lectiva torroellenca.
Les veus individuals
Tot comença amb les persones. A Personatges torroellencs trobem una galeria de figures que, cadascuna a la seva manera, van deixar empremta en la vila. Breus biografies que són finestres a èpoques diferents: homes i dones que, sumats, dibuixen el caràcter col·lectiu de Torroella.
Els primers amos de la terra
Després, a Els senyors de Torroella, apareixen els primers noms del poder feudal: Ponç Guillem, Guillem de Montgrí, Ramon de Torroella. Homes que, amb matrimonis i pactes, van establir les primeres xarxes de domini. La història, aquí, no la fan els reis, sinó uns quants senyors capaços de navegar en aigües tèrboles.
Quan la corona va posar els ulls a Torroella
El pas del feudalisme al domini reial arriba amb Reis i procuradors reials. L’infant Pere —després Pere II el Gran— s’adona que Torroella és una peça clau: port, talaia natural del Montgrí, frontera amb Empúries. Els Llabià, procuradors reials, passen a ser els nous administradors: poder delegat, no hereditari. Des d’aleshores, Torroella esdevé poble del rei.
Els braços que van alçar la fortalesa
El símbol més visible d’aquest canvi és el castell del Montgrí. A Els constructors del castell, Bassa recorda que darrere les pedres hi havia picapedrers, fusters, ferrers. Gent que mai no sortirà als manuals, però que va aixecar pedra a pedra la silueta que encara avui domina l’Empordà.
Els Pons: l’art de perdurar
Amb el temps, els grans llinatges locals aprenen a moure’s dins l’ordre establert. A Llinatges. Els Pons, veiem una família que sap adaptar-se: administradors quan convé, promotors d’obres quan toca. Sempre presents, mai excessivament sorollosos. La seva herència són molins, canals d’aigua i escuts gravats en pedra.
La por quotidiana dels masos
I finalment, la vida del poble menut. A La gent dels masos fortificats descobrim que darrere la imatge idíl·lica dels masos hi havia por: pirates, bandolers, veïns amb gana. La Torre Gran dels Quintana o les cases fortificades dels Bagur no són capricis estètics, sinó defenses de supervivència.
Per què llegir-los?
Perquè aquests textos converteixen la història en una cosa viva. El castell deixa de ser ruïna turística per esdevenir esforç col·lectiu. Els escuts de pedra passen de decoració a signatura de poder. Els masos fortificats deixen de ser postals bucòliques per mostrar la por que els va aixecar.
Llegir Jaume Bassa és com seure a la fresca i escoltar històries de poble: pot semblar que exageri, però quan acabes t’adones que tot era veritat.La història secreta de Torroella us espera a Emporion. Articles curts, llegidors, escrits amb rigor i gràcia. Només cal tenir la curiositat d’obrir-los.
